Hi ha hagut altres crisis. Algunes de tant profundes i quotidianes que ni tant sols es visualitzaven com a tals en els mitjans de comunicació. Gent que vivia en una crisi permanent. Hi ha hagut altres ciutats. Eren grises i mediocres, marcades radicalment per les diferències de classe, sense terme mig. Desordenades i caòtiques.
Hi va haver un temps gris. Molt gris. En aquest país, esgotat el franquisme, la transició es proposava canviar la realitat. Un temps complex, on el pes del passat era massa evident encara en un present que, curiosament anava incorporant fragments d’incerta i nova realitat.
Hereus d’una delinqüència miserable que en el franquisme va viure el seu màxim exponent en “El Lute”, dels suburbis desordenats i marginals va sorgir un fenomen de delinqüència juvenil, que en aquella Espanya de la transició acabaria formant part de l’imaginari col·lectiu; els quinquis.
Joves adolescents que feien dels atracament i robatoris la seva forma de vida, singular, envoltada de símbols i d’icones que els identifiquen clarament. Joves dels suburbis, que vençuts finalment per la policia, les drogues i la marginalitat, van esdevenir herois efímers d’un temps d’un país. La transició, l’Espanya del “cambio”, enlloc d’ocultar va voler mostrar sense vergonya aquelles misèries en forma d’aventures. Un símptoma de recuperada llibertat. Temps per que noms com “El Vaquilla” o el “Torete” fossin enemics públics.
Aquest temps és el punt de partida pel nou relat de l’escriptor Javier Cercas. Una societat gris, tres anys després del franquisme, en una ciutat gris, la Girona de 1978, són l’escenari per on discorre “Las Lleis de la frontera”, una experiència de vida compartida uns mesos d’estiu per un jove adolescent de classe mitjana que empès per les circumstàncies acaba desclassat, formant part d’una banda de “quinquis”. Un estiu que canviarà per sempre la seva vida. Un relat d’un temps d’un país, però també un moment vital, l’adolescència i d’una intensa i estranya història d’amor.
JAVIER CERCAS, va néixer a Ibahernado, Càceres, però va viure a Girona. Doctorat en filologia hispànica, va treballar a la Universitat d’Illinois i a la de Girona. La seva consagració com escriptor arribaria amb Soldados de Salamina l’any 2001. Després vindrien La velocidad de la luz, i Anatomia de un instante, la crònica del cop d’estat del 23F. Cercas escriu articles d’opinió al diari El país.

Share →

2 Responses to La manera de viure i pensar de l’escriptor Javier Cercas