From the daily archives: "diumenge, novembre 25, 2012"

5’2 milions de persones estan convocades a les urnes demà diumenge. Unes eleccions que mobilitzaran més de 70 mil persones arreu del país, entre personal de l’administració catalana i membres de les meses electorals. En total 2.721 col·legis electorals distribuïts per tot Catalunya. Per parlar del dispositiu previst per les eleccions del 25 de novembre, parlem amb la Vicepresidenta del govern català i consellera de governació i relacions institucionals la senyora JOANA ORTEGA.

Un dels elements tradicionals dels diaris del dia d’eleccions és la foto que se’ls fa als candidats el dia de reflexió per sortir publicada el dia dels comicis, una tradició que ve fent-se des de fa 14 anys. Pedro Madueño és l’autor d’aquesta fotografia al diari La Vanguardia on ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional. Madueño publicat diferents llibres reculls de la seva obra. El darrer GESTOS, recull d’imatges dels 20 anys de presidència de Jordi Pujol.

Avui jornada electoral, moltes incògnites sobre el destí de Catalunya. És sense dubte un dels arguments informatius d’avui. A Maneres de Viure com sabeu ens agrada mirar-nos la realitat des de diferents prismes i per això en aquesta estona de ràdio donem veu a persones que des de la seva sensibilitat ens ajudena a mirar per després desxifrar i analitzar el món on vivim. [Continue Reading…]

John Leblog ens brinda la seva peculiar visió de l’actualitat de la setmana. Aquestes són les paraules amagades.
Bon dia i bon hora ! com estàn vostès ? Potser un mica més tristos aquesta setmana després de perdre Miliki, un home que ens va fer somriure a molts quan erem només uns marrecs. Sort que no ens ha deixat sols. Tenim Montoro i Fernandez, que disfressats del mateix un informe, una mica suïs generis, ens han fet riure com si fossin Mortadelo i Filemó a la recerca del esborrany fantasma. No els portarem per això al banc dels acusats ni els hi tindrem en compte, oi ?. Hem rigut fins quasi plorar amb la baralla dels periquitos que tenen al president Collat. Ens hem partit pit amb el pallasso Tejero i la seva carta contra el Rei Arturo i els pecadors de la pradera convergent. Ens ha fet gràcia veure en un debat a una candidata parlant de mesures d’estalvi amb xifres que no cuadraven. No deu ser una economista consumada. Ja ens ho ensumem . Hem somrigut també amb els plors d’en Mourinho quan no guanya i es pregunta el perqué de tot plegat. I ens hem rigut veient com està el Mundo i els seus calumnistes. I es que en el fons, si ens ho mirem tot amb humor, el circ de la vida està ple de bones atraccions. Acròbates del verb ! Mags de les finances ! Escapistes de la justícia ! Pallassos sense fronteres ! Aixequem-nos i gaudim que l’espectacle no pot parar. Boti, boti, boti , avorrit el que no boti !

Després de dues setmanes de tempesta en forma de campanya, avui gaudim d’una jornada de reflexió, que ben aprofitada ens hauria de servir per pair tots els estímuls acumulats i saturacions rebudes en els darrers dies… demà eleccions… i després d’això…
Obrim un temps pel comentari. Reflexions serenes que ens obren portes, que ens serveixen per anar una mica més enllà. La mirada des de la Finestra gironina de l’escriptor i periodista Antoni Puigverd.

Hem pujat fins el Castell Vell per compartir el darrer fragment de la conversa amb el cantautor Roger Mas. Coronat per una petita ermita, des del Castell vell es pot contemplar una magnifica visió panoràmica de la comarca del Solsonès. Un altiplà en forma de creu, una lloma que separa les conques del Llobregat i del Segre. Una comarca tancada de la serralada del port del compte.
Amb Roger Mas parlem en aquest darrer capítol del seu darrer disc, un esplèndid treball enregistrat en col·laboració amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona que fusiona les músiques i els poemes del cantautor amb la força sonora de la Cobla, pensada per tocar en espais oberts.

Obrim l’ADN. Un espai per descobrir personatges rellevants des de la mirada més íntima dels fills. Avui Blai Mateu ens parla del seu pare Jaume Mateu, Tortell Poltrona. Blai Mateu és fill de Jaume Mateu, Tortell Poltrona i la Montserrat Trias, la Senyoreta Titat. Ells són l’ànima del circ Cric. Una aventura compartida i només possible per la tossuderia de dos bojos.

 

Hi ha hagut altres crisis. Algunes de tant profundes i quotidianes que ni tant sols es visualitzaven com a tals en els mitjans de comunicació. Gent que vivia en una crisi permanent. Hi ha hagut altres ciutats. Eren grises i mediocres, marcades radicalment per les diferències de classe, sense terme mig. Desordenades i caòtiques.
Hi va haver un temps gris. Molt gris. En aquest país, esgotat el franquisme, la transició es proposava canviar la realitat. Un temps complex, on el pes del passat era massa evident encara en un present que, curiosament anava incorporant fragments d’incerta i nova realitat. [Continue Reading…]

Avui afegim dos dialogants més per conversar sense interferències sobre un tema, sovint una disjuntiva, que en definitiva marca la nostra actitud vital: l’Optimisme o el Pessimisme.
Dos professionals d’àmbits diferents amb una trajectòria que els situa en punts de partida en certa manera oposats, segons la nostra percepció, en relació al tema que ens disposem a tractar avui.
Tots dos són persones apassionades del seu ofici, i de la comunicació. Per això els proposem debatre, com a punt de partida, sobre l’optimisme com a actitud vital per tirar endavant, i el pessimisme, com a resposta a tants missatges negatius que es desprenen dels mitjans.
Podríem dir que el pessimisme està lligat a la por. I que en l’actualitat vivim en una situació de por generalitzada causada pel bombardeig de males notícies.
Però al marge de la realitat que ens envolta, en general, diferents estudis diuen que el pessimisme és més genètic que l’optimisme. [Continue Reading…]

Aquesta és la pregunta que plantegem a la secció del Cineclub, prenent com a punt de partida la pel.lícula francesa Intocable dirigida per Olivier Nakache i Éric Toledano. I protagonitzada per François Cluzet y Omar Sy. En només 9 dies es va convertir en la pel.lícula francesa més vista de la història.
La història s’inspira en la vida de Philippe Pozzo di Borgo tetraplègic des de l’any 1993 i la seva relació amb Abdel Yasmin Sellou, el seu assistent.

Desgustar el paisatge dalt d’una bicicleta ens el fa assaborir d’una altra manera. L’airet que colpeja el nostre cos, l’escenari que transcorre com si tingués un motoret… i que es belluga al ritme que nosaltres volem o el que imposa l’orografia del terreny… Avui la passejada en bici que ens proposa Rafael Vallbona ens descobreix La Vall de Vianya a La Garrotxa. Un petit paradís que a la tardor ens presenta una paleta de colors inigualable.

Les TIC, és a dir, les noves tecnologies de la informació i la comunicació (internet, google, els mòbils, les xarxes socials…) estan cambiant la nostra manera d’informar-nos i de comunicar-nos i sense adonar-nos-en estan transformant el funcionament de la nostra ment. La psicòloga Jenny Moix reflexiona sobre com les TIC ens estan fent tornar més superficials i multitasca.

Descobrim els gustos musicals de la protagonista de l’espectacle que ha obert la temporada al Teatre Romea: un nou muntatge de l’obra original de David Mamet, Oleanna, amb direcció de David Selvas i traducció de Cristina Genebat.
Ens referim a l’actriu Carlota Olcina, que en aquesta obra comparteix protagonisme amb l’actor Ramon Madaula en els papers d’alumna i professor respectivament.
A la Carlota Olcina l’hem vist fent cinema, per exemple a la pel.lícula Salvador, en teatre, a les obres “Què va passar quan Nora ve deixar el seu marit”, “Carta d’una desconeguda” o Terra Baixa” però sobretot els papers que li han donat més populartitat són els televisius, a séries com ara Amar en tiempos revueltos i El cor de la ciutat.
Sobre música…la Carlota ens confessa que no pot viure sense música però que li va per èpoques n’escolta més una o una altra…que si reggae, que si flamenc..rock..

Avui us parlarem d’una iniciativa que es diu Confiança Solidària que té el seu origen en una dona, la Lidia, una terapeuta amb consulta al carrer Casanova que, des de fa uns anys organitza un seguit de tallers solidaris d’autoestima, d’alimentació, de física quàntica, entre d’altres. Destinaven el què recolectaven a diverses causes, als damnificats del terratrèmol d’Haití, per exemple. Van anar creixent mica en mica. Des de l’any passat van ampliar les seves recol.lectes per repartir menjar entre necessitats de tota la ciutat comtal les nits de divendres, al voltant de l’estació del Nord.
A tot això se li hi ha afegit una altra acció solidària, la de donar un cop de mà als qui ho necessiten per menjar i que potser fins ara no havien tingut problemes econòmics i que ara sí, degut a la crisi i que ho viuen amb vergonya.
Parlem amb la Lídia Blánquez terapeuta i impulsora de Confianza Solidaria.