Pensar costa molt, ens deia la setmana passada el Rector en funcions de la Universitat de Barcelona Dídac Ramírez… en canvi resulta molt útil. Serveix per poder superar els límits d’allò que és políticament correcte. Per transgredir-los. Però pensar demanda solitud, temps, voluntat, informació i capacitat de reflexió. Obligar-se a pensar profundament és la porta d’entrada per canviar de pensament. Precisament, és la Universitat qui ha de ser la nostra fàbrica de pensament col·lectiu per conrear una societat sana, lliure i democràtica.
Hem de saber trobar aquells espais, sovint mig amagats que ens siguin útils per aïllar-nos del soroll, del brogit que ens col·lapsa, que ens fa consumir un relat simple i fàcil. Jardins imaginaris per poder pensar i tal vegada transgredir el que pensem.
Cada setmana mirem la realitat des de la Finestra gironina de l’Antoni Puigverd al Maneres de viure…
Avui des d’una cel.la del monestir de Poblet, Puigverd reflexiona, aïllat, per buscar els punts cardinals que s’han perdut en temps tan convulsos.
L’Antoni ens parla de la nova víctima mortal degut a un desnonament de la setmana passada que ha protat al Partit Socialista i al Partit Popular a arribar un acord per frenar un drama de la nostra societat actual, els desnonaments, resultat dels temps de benestar on tot era possible i que ara mostren els deutes que acumulem i que van més enllà de deutes econòmics: són deutes socials.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *