From the daily archives: "dissabte, novembre 10, 2012"

Avui ens preguntem “Què és aprendre?”, per alguns teòrics entès com a adquirir coneixements per altres com a adquirir noves competències.
Per saber més coses sobre la pregunta desconcertant d’avui contactem amb la el professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Antoni Badia.

Un bloc de notes, un llapis ben afilat i la mirada atenta fixen paisatges amb els olors, les textures, els colors. Només cal deixar-se seduir per les històries d’un viatger que ha recorregut món amb la voluntat d’explicar-lo, si més no de fer-nos el una mica més proper. Xavier Moret avui ens regala una posat sonora des de Seattle.

Descobrim els gustos musicals del que podríem batejar com un mag de les bombolles, ens referim a Pep Bou, de qui, si no heu vist cap espectacle, us recomanem, per exemple, que l’aneu a veure demà diumenge al Teatre La Farándula de Sabadell on s’hi podrà veure el seu espectacle Rebufaplanetes que presenta màgia i il.lusió per tots els públics des de 1982 amb els seus espectacles fets a base de bombolles que no deixa mai de sorprendre als escenaris de tot el món. A La Farándula hi portarà una versió revisada i actualitzada que combina perfectament bellesa i tècnica.
Diu que va tan atabalat durant el dia que no té l’habit d’escoltar música i es posa la ràdio, a no ser que s’acabi de comprar un disc, que aleshores l’escolta compulsivament. Sí que quan va en cotxe se’n posa sempre.Té molt clares les seves preferències musicals…el jazz i la música clàssica són els pals de paller. I destaca, lluny d’aquests gèneres, la música de Nino Rota i les seves bandes sonores.

 

Aquest és el text que resumeix l’actualitat de la setmana i que ens proposava avui John Leblog. Les paraules amagades les podeu llegir en negreta. Avui, saturats durant setmanes d’eleccions americanes que han estat finiquitades amb victòria d e l’Obama, no parlarem de polítics. Desconectem dels partits i de tots els seus programes per només un minutet.
Avui serem com aquell diari americà que en període electoral re publicà. Com aquell programa amable de la tele del que mai et canses. Com aquell presentador de ràdio positiu que comença el seu programa amb “de la guard” i obre les finestres de bat a bat perquè entri l’aire fresc amb una florida mostra de noticies positives. Un que no ens parla de crisi i de passivitat dels que governen i sí de propostes constructives , de tenacitat, de valors i aspiracions de cotes més altes. Avui descansem dels comicis per només seixanta segons.
Oh clar home ! em diràs, desde el mar o la muntanya , és més fàcil que em toqui la loteria que aïllar-se d’una campanya. Doncs quasi ho hem conseguit, s’acaba ja aquest minut i tornem a la realitat i als missatges comicials. Que conecti Catalunya amb els focs artificials.
I nosaltres amb paciència, escoltem als candidats, es que tenim eleccions?

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre el caminar, amb motiu de la posada a la venta del llibre de Frédéric Gross que tot just s’acaba de publicar i que reflexiona sobre aquesta pràctica i busca referents literaris que la posin sobre context com ara la novel.la El Paseante, de Robert Walser.
Els filosofs de tots els temps tenien una predilecció especial per caminar. Va ser el cas de Pitàgores , Nietsche , Hobbes, Bacon, Kierkegaard i Aristòtil tal i com ens explica el filòsof Josep Muñoz-Redón a la seva secció.

L’esclat de la crisi va convertir l’economia en l’argument hegemònic de la vida pública. La política ha estat vençuda, ha quedat lligada a les necessitats d’un moment d’extrema complexitat on el futur sembla molt difícil de visualitzar.
Un canvi de dimensió, la fi d’una època… el segle XXI, que encara no ha arribat a la majoria d’edat, està desenvolupant una personalitat pròpia, en molts sentits única… incertesa i caos, desequilibris notables en les grans economies planetàries, noves relacions comercials, canvis en els governs, creixents desigualtats, nous equilibris en els poders mundials… símptomes globals, però que a escala més pròxima poden ser clarament detectats.
Al llarg d’aquest segle XXI, India serà el país més poblat del món. La Xina el més productiu i Estats Units el més ric en renda per càpita.
Aquest són els elements que analitza el nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el catedràtic d’economia EMILIO ONTIVEROS, en un llibre escrit conjuntament amb l’analista MAURO GUILLEN, “UNA NUEVA ÉPOCA, los grandes retos XXI. [Continue Reading…]

Un parell d’anys més i en Josep podrà fer realitat un somni: que el seu personatge artístic, el Fakir Kirman, compleixi 50 anys damunt els escenaris. Molt lluny en el temps queda la fascinació que aquell nen de només 10 anys va sentir en veure una pel·lícula que li canviaria la vida: Sueños de Circo, protagonitzada per Romy Schenider, va decidir el seu futur.
Explica en Josep que quan tenia 17 anys va encarregar un vestit de Fakir al carrer nou de la Rambla i després de llegir alguns manuals sobre el fakirisme, decidia actuar pels seus veïns en la festa major del seu barri.
Molta voluntat i perseverança… i l’aprenentatge i domini d’una tècnica que el converteix, tot i alguns accidents, en aparentment invulnerable als efectes del foc, els vidres o les taules de punxes i els ganivets… La fascinació per allò que resulta impossible des de la distància més curta. L’art de barrejar la fantasia i la força de la ment.
En Josep ha estat i és un treballador de l’espectacle que ha assolit un record Guinness mundial però que sobretot a estat capaç de viure el seu somni al llarg de més de mig segle.