L’educació d’un país, d’una societat, hauria de ser material sensible d’obligat consens, més enllà de les ideologies que governin les institucions o dels temporals de l’economia sobre la vida quotidiana.
L’educació d’un país hauria de ser objectiu prioritari d’obligat compliment. En canvi, des de fa molts anys, el sistema educatiu sembla viure de forma permanent en un estat provisional, alterat, no tant sols per aquells moviments que sorgeixen resultat de les formes de vida, si no també esperonats per aquells qui han de gestionar políticament el model a seguir. A partir d’aquest diumenge, en aquesta secció parlarem del sistema global a nivell educatiu amb tots els canvis que comporta l’arribada d’un nou govern: les retallades que pateix el sistema públic en l’àmbit de l’ensenyament i d’altres assignatures pendents. Començarem parlant de les retallades en educació i el què estan comportant.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *