From the daily archives: "diumenge, novembre 4, 2012"

Un vell món va morint. El vell món que va veure com la política era incapaç de posar límits a l’economia, degradant la democràcia, evitant la regeneració de la política, provocant el totalitarisme de la indiferència… la creixent distància del ciutadà de la política. La inèrcia d’un sistema que va perdre el seu encant. El triomf del diner i de la insolència.Davant d’aquest canvi de paradigma les ideologies d’esquerra van perdre el rumb. Després de crear i afavorir el benestar i el creixement de les classes mitjanes occidentals, l’esquerra va perdre part del discurs, de la seva capacitat per connectar amb una societat que es va sotmetre al totalitarisme de la indiferència.El filòsof Josep Ramoneda explora en el seu darrer llibre “La izquierda necesaria” el cúmul de circumstàncies que han provocat el que anomena autoritarisme postdemocràtic i apunta la necessitat de recuperar la política. L’única arma de que disposen els ciutadans per reequilibrar la societat.

Era el mejor de los tiempos, era el peor de los tiempos; la edad de la sabiduría, y también de la locura; la época de las creencias y de la incredulidad; la era de la luz y de las tinieblas; la primavera de la esperanza y el invierno de la desesperación”. Cintant Charles Dikens, dos segles després del seu naixement, veia la llum la primera edició de la versió en castellà del Huffington Post, singular portal de notícies que l’any 2005 impulsava Arianna Huffington als Estats Units per ser la replica liberal i progressista d’un altre compilador de notícies, el Drudge Report. [Continue Reading…]

Obrim l’espai de la conversa fragmentada, diàlegs compartits que donen valor al relat i a l’espai per on aquest transita. Avui estrenem conversa fragmentada de novembre, compartida al llarg de les quatre properes setmanes amb el cantautor Roger Mas, caminant per l’entorn natural del seu poble, Solsona, capital de la comarca del Solsonès.
Roger Mas és un músic singular, un cantautor difícilment classificable, que projecta la seva trajectòria musical a un ritme molt particular. La seva veu és una de les més boniques que ha donat mai la música catalana, opinió del prestigiós crític Mingus B. Formentor.
Veu càlida que projecta unes cançons pensades i creades a foc lent. Roger Mas és un home lligat a la terra i el paisatge. A la seva terra i el seu paisatge, que ens convida a compartir en aquesta conversa fragmentada que avui estrenem.

Fa uns dies en Josep Muñoz ens parla en el seu espai No tinc temps per pensar de la filosofia i l’amistat. Com sempre ens deixava un aforisme per pensar al voltant d’aquesta relació sorgida de l’afecte i que tantes vegades ens posa a prova… En Josep ens en deixava un de molt singular… Els amics són com els taxis, quan els necessites no els trobes…. Avui aprenem a viure millor FlexibleMent, parlant i donant valor a l’amistat en el benestar personal. Com sempre aquesta hora amb la doctora Jenny Moix.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui al Cineclub, a partir de la pel.lícula dirigida per Alan Parker l’any 2003 amb Kevin Spacey, Kate Winslet y Laura Linney com a protagonistes.
El protagonista de la pel,lícula és David Gale, un professor universitari, activista contra la pena de mort. La seva vida fa un gir quan és acusat de violació i assassinat de la seva companya de lluita. A només tres dies de la seva execució concedirà una entrevista a una jove periodista on explicarà la seva història.

L’educació d’un país, d’una societat, hauria de ser material sensible d’obligat consens, més enllà de les ideologies que governin les institucions o dels temporals de l’economia sobre la vida quotidiana.
L’educació d’un país hauria de ser objectiu prioritari d’obligat compliment. En canvi, des de fa molts anys, el sistema educatiu sembla viure de forma permanent en un estat provisional, alterat, no tant sols per aquells moviments que sorgeixen resultat de les formes de vida, si no també esperonats per aquells qui han de gestionar políticament el model a seguir. A partir d’aquest diumenge, en aquesta secció parlarem del sistema global a nivell educatiu amb tots els canvis que comporta l’arribada d’un nou govern: les retallades que pateix el sistema públic en l’àmbit de l’ensenyament i d’altres assignatures pendents. Començarem parlant de les retallades en educació i el què estan comportant.

De vegades un paisatge ens evoca un conjunt d’emocions capaces de fer-nos estremir. Tot depen de la pell, de la companyia, del moment, de la mirada… l’escriptor Rafael Vallbona fixa els ulls en un racó de món, un espai que de tant vist i trepitjat quasi passa desapercebut, i ens el traspasa en forma de postal sonora.
Avui anem fins a Puigcerdà.

La iniciativa de la que us parlarem avui té com a protagonista les bicicletes. Qui més qui menys, i sino ell, algun familiar, amic, conegut..teniu alguna bicicleta usada, per reparar o vella arraconada a casa…doncs bé, aquella bicicleta pot ser un article de luxe o molt útil a una altra persona. D’això se’n van adonar fa un temps en Romà Boule fins que el passat mes d’abril posava en marxa la ONG Bicicletassinfronteras.org. Ho feia amb el projecte “Una bicicleta pel teu veí” per la que recollien aquestes bicicletes que us mencionàvem…les van arreglar, les van pintar, revisar i les van portar a un dels 3 magatzems que tenen per distribuir-les als més necessitats. I el 12 d’agost, al poliesportiu de Cabanes, lliuraven 90 bicicletes usades i rehabilitades a persones de nacionalitats d’arreu del món: senegalesos, gambians, marroquins, catalans…La seva tasca, però no ha parat ni molt menys després del 12 d’agost sino que segueixen, ara amb altres projectes dels que us n’avancem els noms, “Camino a Gambia” i “100 bicis para Amantapur” però que ens explicaran tot seguit la Rosa Gómez i en Romà Boule.

De tot plegat en parlem amb els tertulians ocasionals que ens acompanyen avui, que són: l’Agustí Comotto, il.lustrador nascut a Buenos Aires però ja fa uns quants anys que viu i treballa a Catalunya. La seva passió per la història i l’actualitat el tenen atrapat a la tertulia ocasional. Content perquè acaba de presentar Les 20 mil llegues de viatge submari il.lustrat per ell.També és amb nosaltres un activista en tots els àmbits de la vida. Un home que no es rendeix fàcilment i que ha demostrat que amb coratge i perseverança es poden saltar molts obstacles. Fèlix Eroles és un ferm defensor de la Custòdia compartida dels fills. Té estudis de magisteri i filosofia, després d’uns mesos a l’atur es prepara per iniciar nous projectes laborals. Esperit crític amb aportacions interessantíssimes sobre les Maneres de viure. I el tercer tertulià amb qui compartim taula que de la fusta en treu sons preciosos. ÉS em Josep Carbonell, luthier, es dedica a fer violins. Busca l’ànima en els troncs dels arbres. Converteix una cosa insignificant en una petita meravella després de moltes hores de feina. Un treball artesà que li ha ensenyat que de vegades les coses més belles són invisibles als ulls i que cal esforçar-se per trobar-les.

Un ocell, la tramuntana… són sons quotidians a partir dels quals el poeta Martí Noy construeix els seus poemes. Paraules senzilles que posen de relleu allò que ens pot semblar insignificant. Avui cants de sirenes….

Descobrim els gustos musicals del músic Quico Pi de la Serra qui aquest dimarts celebra amb un concert els seus 70 anys de vida i 50 de carrera artística a la sala Luz de Gas.
El Quico arriba a aquest 50è aniversari amb més d’una vintena de discos propis editats i centenars de concerts per tot tipus d’escenaris, pujant-hi tant des d’un punt de vista estrictament professional com per donar suport a multitud de col·laboracions que se li han demanat.
Aquest concert d’aniversari serà molt especial. En Quico tocarà amb la banda d’Amadeu Casas, que alhora assumeix la direcció musical, i comptarà amb un grapat d’amics i convidats de diferents generacions i estils, en una mostra de la versatilitat i l’amplitud de mires de l’artista a l’hora de relacionar-se amb persones i músiques de qualsevol procedència, com Javier Krahe, Miquel Gil, Marc Parrot, Roger Mas, Laura Simó, Carme Canela, Carles Sanjosex, Cesk Freixas, Josep Mª Borràs o el pallasso Tortell Poltrona.
La banda d’Amadeu Casas està formada pel mateix Amadeu a les cordes, Joan Pau Cumelles tocarà les harmòniques, Toni Pagés a la bateria/percussió i Matias Míguez al baix elèctric. Els gustos musicals de Quico Pi de la Serra són peculiars, diu que com que es dedica a la música, no té massa hàbit d’escoltar música perquè sí, tot i que la primera cosa que fa quan es lleva és posar la ràdio, i és una ràdio musical. Però per plaer li costa trobar moments per escoltar-la ja que de seguida es posa a treballar, i és amb música. No té l’habit d’anar a concerts, i si hi va, perquè el conviden, prefereix estar darrera l’escenari perquè a platea, diu que pateix.

Tot es pot complicar per fer-ho millor. Fins i tot un costum t’han quotidià com prendre un cafè, pot tenir el seu art i rituals per acostar-lo a la perfecció. No parlem d’aquell cafè que surt de les màquines expenedores, ni d’aquell que reescalfem a casa. Tampoc del que ens serveixen en la barra d’un bar sense massa interès per les textures o els sabors… no… parlem d’un cafè, triat, seleccionat, torrat a foc lent, que desprèn aromes i textures arribades de llocs molt llunyans. Cafè, cafè, que aixeca l’ànim i desperta el paladar.
En Sergi és un jove que a partir dels ensenyaments del seu mestre barista va apassionar-se pel cafè. Un barista és un sommelier del cafè, un creador de sensacions pel gust i l’olfacte. Campió d’Espanya d’aquest art, en Sergi vol continuar la seva formació per acostar-se a la perfecció. Molt més enllà d’aquell consum evolucionat i massiu que han representat les capsules de màquina amb infinitat de textures.
A aquesta hora del matí, moltes cases desperten amb l’aroma que desprèn un cafè de primera hora… un cafè, un dolç, un diari i el maneres de viure de fons. Una bona proposta per començar el diumenge..