From the daily archives: "dissabte, novembre 3, 2012"

Els 6600 quilòmetres que té el riu Nil, nodreix les postals que l’escriptor i viatger Gabi Martínez ens envia quinzenalment. Un viatge apassionant per la riba del que es considera el riu més llarg del món on els paisatges, les gents i les maneres de viure canvien com canvia la llum quan es pon el dia.
Escortat per homes amb fusells i amb la febre de la malària Gabi Martínez ens fa un retrat dels Pakwats.

La lectura és una manera de viure, una manera d’enfrontar-se al món, una manera d’adquirir coneixements i una manera de viatjar a altres móns sense haver de mouren’s de casa. Al maneres de viure us farem viatjar amb l’ajuda d’algú que de literatura per a nens i joves en sap molt, la Lola Casas. Ella ens descbreix llibres i lectures per fer lectors i estem segurs que tots ens hi enganxarem. Avui ens recomana els següents llibres que tenen com a protagonistes els animals i el paisatge. Clica, escolta l’àudio i anota les recomanacions d’aquest mes de novembre. [Continue Reading…]

Descobrim els gustos musicals de la periodista i escriptora Ada Castells,guanyadora del premi Sant Joan Unnim 2012 per la novel.la Pura Sang i que tot just ara acaba de publicar amb l’editorial Columna. És una novel.la ambientada en dos espais tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l’Eixample segueix el fil d’un misteri. Una història passional amb elements gòtics que explora els límits de la bogeria.
L’Ada Castells va iniciar la seva trajectòria literària el 1998 amb una novel·la sobre els seus avantpassats protestants, El dit de l’Àngel. També ha publicat Mirada, una novel·la en contra de la dictadura de la imatge, i Tota la vida, una refl exió sobre la creació artística basada en la vida del pintor alemany Caspar David Friedrich. Es guanya la vida amb el periodisme i fent cursos d’escriptura.
Curiosa la relació de l’Ada Castells amb la música…diu que mai n’ha tingut necessitat d’escoltar-la i per aquest motiu no hi entén gaire ni n’escolta gaire excepte a un lloc, que tot seguit ens desvetllarà ella mateixa. El què sí que us puc avançar del què ens va dir és que d’adolescent era punk i que òbviament, es feia un tip d’escoltar música de grups punk bascos.

 

Aquesta és la pregunta que plantegem avui, entesa com aquella situació de tensió o hostilitat produïda per un desacord entre dues o més persones, que segons com es desenvolupi pot acabar en una discussió verbal o, en un cas extrem, en una guerra. Dels tipus de conflictes, els graus de conflictivitat i demés en volem parlar amb un expert en el tema com és en Josep Redorta, expert en gestió de conflictes, advocat, Doctor en Psicología Social i Master en Análisi i Conducció de Grups. La seva àrea d’ especialtizació és el camp del Conflict Management i la Mediació on du a terme tasques en els àmbits de la investigació, formació, intervenció i divulgació.
Acaba de publicar el llibre No más conflictos (Ed Paidós).

Aquest és el tema escollit pel filòsof Josep Muñoz-Redón per tractar en uns dies en què hi ha molts que aprofiten per fer alguna escapada. Segons Josep Muñoz l’acte de viatjar contribueix al benestar fisic i mental mentre que la monotonia i el sedentarisme provoquen l’avorriment i l’avorriment. Aquest fet es veu tant en els nadons com en els adults. Diu Muñoz que aquest pensament no és compartit per tothom i cita, en el pensament oriental a a Lao-Tse quan diu que un home feliç mai tindrà curiositat per saber què passa al poble del costat. Una idea que, segons Muñoz no ha quallat a Occident, on estem més d’acord amb Pascal quan diu que la nostra naturalesa rau en el moviment.

Aquestes són les paraules amagades del joc de paraules que ens proposa aquesta setmana en John Leblog.

“Setmana terrorífica aquesta. L’huracà Sandy deixa desenes de morts a Amèrica i una festa al Madrid Arena que portava la por a la pista, acaba tràgica i trista.
El banc dolent, aquest el pitjor de tots, compra pisos rebaixats i fa tornar a bullir l’olla mentre tots ens recordem que car va ser tot això de la bombolla.
Els esports avui comencen amb decepció blanc-i-blava. Que extranyada es va quedar l’afició del Espanyol com de pasta de boniato, en perdre contra el Sevilla tot just al darrer moment. El lema dels periquitos no el van tenir prou present, aquí no val a badar, la força d’un “santiamén“…
Messi es calça bota d’or esperant paternitat i la seva humilitat ens fa apreciar quan lluny és d’altres fantasmes.
I en la política en Mas, perseguint la majoria, manté el seu truc o pacte amb el Rajoy que replica des de Rússia amb desamor. Entretant al PSC, que si gira que si tomba, es va treient la disfressa i proposen “millorar l’estat dels ponts amb Espanya” diu el seu mandatari, just quan a Madrid pensen que no n’hi ha d’haver ni un, l’any vinent al calendari. Rubalcaba vol control i en Navarro vol i dol.
Final de les males notícies, celebrem la festa del morts, però fem-ho rient i gaudint, disfresses, cava, castanyes i sobre tot panellets, no soc massa de moniatos però d’aquests en jalo vint”.

El periodista Antoni Puigverd reflexiona sobre l’eufòria que es viu al país on tot sembla fàcil i possible però els moviments de fons per evitar certs camins són notoris i cada vegada es viuen amb més intensitat. Puigverd considera que des dels sectors contraris a la independència estan forçant la discussió sobre quina serà la fòrmula sense haver de passar pels condicionaments de Madrid a l’hora de decidir sobre política econòmica i d’infraestructures.

Una taxa turística que va dels 45 cèntims als 2’25 euros, segons la categoria de l’establiment i que no pagaran ni els menors de 16 anys, ni els viatgers de l’Imserso i que s’abornarà per un màxim de set nits.
I en aquest ambit el govern central estudia la supressió dels ponts festius, com el que estem vivint aquest cap de setmana, amb la intenció de guanyar productivitat. El govern tindrà llesta la reordenació del calendari laboral abans de final d’any.
Per valorar aquestes mesures que tenen un impacte directe en el sector del turísme, parlem amb JOAN GASPART, president de turisme de Barcelona i president del consell de turisme de la CEOE.

L’Andrea va arribar a la professió de periodista en certa mesura per amor. També per amor i en certa mesura, prova fortuna en el món de la literatura. Conviure amb una parella periodista la va impulsar a fer-se periodista i una ruptura sentimental va fer que decidís escriure la seva segona novel·la que ara publica… “Lluny de Pequín”.
Enmig d’aquets recorregut personal i professional un paisatge llunyà, la Xina, on hi va arribar l’any 2006 per exercir de periodista free-lance, quan el gran imperi oriental emergia com la gran potencia que havia de decantar els equilibris globals.
La novel·la de l’Andrea recull part de l’experiència viscuda, el seu camí personal i professional d’enormes proporcions i distàncies, en la mateixa mesura que determinant en el present i el futur d’aquest planeta global.
De retorn a casa l’Andrea intenta superar la crisi occidental en condició de periodista, però ja pensa en el proper destí continental on rescriure el seu relat personal i professional, donant forma aquella idea que l’inspira i que assegura que allò que ara tenim mai és per sempre.