From the monthly archives: "octubre 2012"

Avui us parlem de la Fundació Isidre Esteve, una institució promuguda pel pilot d’Oliana del mateix nom que va endagar ell mateix fa gairebé un any
Un dels objectius d’aquesta fundació és impulsar projectes que ajudin a millorar la qualitat de vida de les persones que van amb cadira de rodes. Per fer-ho es van fixar unes dos primeres fites com ara la creació d’un coixí intel.ligent, que ja va és una realitat el segon, que tot just presentaven fa uns dies. De fet va ser molta l’expectació que va generar, ja des del dia de la inauguració. Es tracta d’un projecte en el qual s’han involucrat des del Centre d’Alt Rendiment (el CAR), la Generalitat de Catalunya, l’ Insitut Nacional Educació Física , i l’Hospital de la Vall d’Hebrón. A dins, màquines de tot tipus perquè les persones amb lesió medul.lar puguin tenir més fácil el retorn al dia a dia un cop abandonin el centre de rehabilitació, d’aquí el seu nom, Centre Pont.

S’acaben els diners per un dels emblemes de la integració europea; les beques Erasmus, ajuts creats a finals de la dècada dels vuitanta i que han servit perquè estudiants de tota Europa ampliïn la seva formació i coneixement lluny dels seus països d’origen. La crisi que viu Europa amenaça amb deixar sense fons aquest programa formatiu.
La Karolina, amb el seu incipient castellà, ens descriu el dia a dia d’una estudiant polonesa en practiques a Barcelona, ens relata una experiència que aporta valor afegit i que es comuna en molts joves que l’han viscuda.
Obrir la ment a noves cultures, a nous idiomes, a noves formes de veure i entendre la vida, com un valor que enriqueix i que ajuda a crear la sovint inestable arquitectura Europea.
La Karolina ens demostra com, malgrat les dificultats, Catalunya i Espanya mantenen el seu atractiu per viure-hi, malgrat que, curiosament, ara sigui molt més fàcil trobar una feina a Polònia que no pas a casa nostra. [Continue Reading…]

El filòsof Josep Muñoz Redón reflexiona sobre com l’amistat, un dels dons més bells de l’existència, la que dóna una felicitat més plena. Fa unes reflexions a partir dels conceptes d’amistat que han donat filòsofs com ara Aristòtil, per qui l’amistat era gairebé una necessitat, Blanchot, Barthes i fins i tot Nietzsche.

 

L’actualitat informativa de la setmana del text setmanal de John Leblog amagava les següents paraules (les podeu llegir en negreta)

Setmana activa a les urnes del cantàbric. El nacionalisme torna al poder al país basc i el candidat del PNB enfila exultant el camí d’Ajuria Enea, Urkullunant ! mentre a Galicia, el PP obté una majoria aclaparadora i Feijóo emula a Don Manuel, “fragant” els resultats del 2001.
A Madrid, la moral de Rajoy puja com la escuma mentre la de Rubalcaba emula a Baumgartner, però sense paracaigudes. I mentre el del bigoti es preocupa de fractures aquí ens ocupem de les factures i de buscar nous remeis. Remeis que no troben els farmacèutics, amb tant de copagament i tant poc cocobrament, estàn en guàrdia i sota mínims i desconfien de les paraules de Mas Colell. Tot això diuen, és Administració via oral.
Mentre els de CIU acaparen titulars i fan trontollar la constitució, els de la UCI retiren tots els títols i fan una sonada destitució. Armstrong no va guanyar mai al tour i està suspès de per vida. El ciclista, un gran campió pel que cal trencar una llança, diu que “Lance” senyalat “Lance” sermonejat i “Lance” sentenciat injustament. Ell deia que era un esportista net i això del dòping és una excusa molt USADA.
Ja veieu, polítics, farmacèutics i ciclistes. El país està malalt i els governs no hi troben cures, això sí no deixem de pedalar que el que sobren son factures. Catalans que en llevem ben d’hora, arriva la hora del canvi, del canvi d’hora.

El periodista Antoni Puigverd reflexiona sobre l’actualitat política de la setmana prenent com a punt de partida el debat que viu Catalunya i Espanya, en concret en les declaracions de l’ex-president José María Aznar, qui aquesta setmana parlava de recentrelitzar l’Espanya de les autonomies que va néixer durant la Transició. Una declaració, la d’Aznar, que ha generat tot un seguit de rèpliques i contrarèpliques.

El debat sobre les relacions entre Catalunya i Espanya ocupen gran part de l’espai mediatic. En certa mesura ha entrat en l’escenari per generar tensions i polèmiques que alimenten l’espectacle a les ràdios, televisions i columnes d’opinió de molts mitjans. El soroll amb que es difuminen altres temes d’interès públic i que per suposat distorsiona qualsevol reflexió serena i ponderada sobre les futures relacions entre Catalunya i Espanya. Un canvi de dimensió que agradi més o menys acceptar-ho, s’ha d’acabar produint profundament. [Continue Reading…]

Avui ens preguntem “Què són les emocions?”, entès com a un intens estat mental que sorgeix al nostre sistema nerviós de manera espontània i que provoca una resposta psicològica positiva. Nostàlgia, pena, ràbia, alegria, por en són només alguns exemples.
Parlem de tot plegat amb el psicòleg i autor del llibre El arte de no amargarse la vida (Editorial Herder), Rafael Santandreu. L’edició en castellà d’aquest llibre ha estat el més venut de l’any en no ficció.

En Marc ens convida a desvincular-nos del despertador per iniciar el particular trànsit cap a la felicitat. Un camí on el futur no existeix perquè només compte la vivència del present. En Marc se sent tant feliç amb la vida que porta que considera que malgrat la seva joventut, la feina està feta.
De ben menut el bosc era el seu entorn vital. S’hi passava hores buscant bolets com professional d’un sector que té genera molt interès popular i al que convé apropar-s’hi amb un punt de coneixement.
Però més enllà de la divulgació del món dels bolets en Marc va experimentar la necessitat d’anar una mica més enllà i de convertir la natura, com a concepte global, en el seu camp professional. Va deixar la ciutat i va anar viure a pagès, assumint costos i renuncies, deixant escapar aquelles oportunitats que sorgien en la vida urbana.
Però és feliç, immensa i contagiosament feliç. Com assegura en Marc, cal tenir molt clar que només tenim una vida i que paga la pena viure-la amb tota la intensitat. Si es possible, desvinculant-nos del despertador.

Un ocell, la tramuntana… són sons quotidians a partir dels quals el poeta Martí Noy construeix els seus poemes. Paraules senzilles que posen de relleu allò que ens pot semblar insignificant.

Avui el cruixir de les fulles, unes passes, un bosc, un pare i un fill … de la mà