From the daily archives: "diumenge, octubre 21, 2012"

Una societat solvent democràticament, s’ha de sentir prou còmode i àmpliament reconeguda en el marc de la seva Constitució. El redactat de la Carta Magna espanyola, en el context de la Transició política i social que vivia aquest país a finals dels anys setanta va representar un joc d’equilibris i tensions. En certa mesura aquella Constitució garant de l’Espanya democràtica després del franquisme s’havia construït sobre un magma de debilitats més que no pas de fortaleses.
L’any 2008, la Constitució espanyola celebrava els seus 30 anys de vida, una més que sobrada majoria d’edat. Un període on la configuració social, política i econòmica del país ha canviat notablement. Aparentment res es com era fa més de trenta anys. Malgrat això la Constitució del 78, crescuda amb pressions i teixida amb silencis i renuncies, només s’ha modificat, puntualment i sense debat, dues vegades. La darrera fa menys d’un any amb l’urgent modificació de l’article 135 que limita la capacitat del deute públic. [Continue Reading…]

Una dècada més tard de l’accident marítim que va provocar la pitjor catàstrofe ecològica viscuda mai a Espanya, el judici pel cas Prestige irrompia aquesta setmana en plena campanya de les eleccions gallegues.
Les imatges del txapapote, de milers de voluntaris vestits de blanc, ennegrits recollint el fuel de les costes de Galícia… el record de la lamentable i errònia gestió de la crisi per part dels responsables polítics d’aquell moment, amb l’actual president Rajoy al capdavant, han assaltat la recta final d’una campanya que avui viu a la comunitat gallega la seva jornada de reflexió. [Continue Reading…]

Obrim l’ADN. Una mirada al llegat dels pares. Un espai per descobrir personatges rellevants des de la mirada més íntima dels seus descendents. Avui Caïm Riba ens fa el retrat del seu pare, el cantant Pau Riba. Caïm Riba és fill del polifacètic Pau Riba i de la Mercè Pastor. Dos inconformistes de bona família que van passar per l’altar, van viure en una comuna a Barcelona i, finalment, es van escapar a Formentera.

El carrer Major de Sarrià conserva en el seu darrer tram, parcialment peatonal, l’essència del vell poble que va ser aquest barri de la ciutat. Encara avui molts dels seus habitants “baixen a Barcelona” quan es desplacen des del barri al centre de la ciutat.
Eduard Estivill desprén passió per aquest espai físic, emocional i sentimental, que forma part de la seva infantesa i joventut, però també de la seva vida adulta.

Aquest és el punt de partida de la secció de la doctora en psicologia Jenny Moix, que pren com a punt de partida els embarassos psicològics que pateixen dones que tenen por d’haver-se quedat embarassades i tenen tots els símptomes o bé també els passa a dones que desitgen molt tenir un fill. Aquesta situació serveix com a exemple per demostrar el poder dels pensaments. És a dir, si pensem de manera tan pessimista, com això ens pot afectar en el nostre dia a dia.

Avui us parlarem d’una iniciativa que té amb la mitja, la tècnica que permet fer bufandes com la que donen nom al projecte que ha endagat Amics de la Gent Gran: la Bufanda de la iaia es diu i és una iniciativa de la ONG Amics de la Gent Gran i el Mundo al Revés que vol animar la ciutadania solidària a teixir centenars de milers de bufandes per donar-les a aquesta organització. L’objectiu és generar fons per desenvolupar els seus programes socials i ajudar a la gent gran que ho està passant malament. [Continue Reading…]

Cada diumenge l’escriptor Rafael Vallbona ens sedueix amb les seves postals.
Avui que a la seu d’urgell celebren la Fira del formatge Rafael Vallbona unta la seva postal amb la flaire dels bons formatges.

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub d’avui a partir de la pel.lícula Good dirigida per Vicente Amorin l’any 2008 amb Vigo Mortensen com a protagonista. John Halder, és porfessor de Literatura a l’Alemanya dels anys 30. Publica una novel.la on defensa l’autanasia. Alguns polítics fan servir el llibre per donar suport a la causa Nazi. La carrera de Helder fa un salt, però les decisions personals que prendrà afectaran les persones que l’envolten.

Descobrim els gustos musicals l’actriu Mònica Glaenzel, actualment formant part del repartiment del vodevil No et vesteixis per sopar que es pot veure al teatre Condal de Barcelona. Una actriu, la Mònica, que es va fer especialment coneguda arran de la série Plats Bruts que precisament va reemetre TV3 en horari de sobretaula aconseguint uns índex d’audiència “L’Avar”, “Sóc Lletja”, “Kràmpcak”, “Excuses”, “Romeo i Julieta”. A TV també ha treballat a séries com ara “L’un per l’altre”i “Ventdelplà”. La Mònica és molt marxosa, de les que quan va pel carrer va amb l’MP3 posat, tot i que segons el dia es posa un grup o un altre. Quan no era mare era una assídua d’anar a escoltar concerts però també té el handicap dels horaris, quan té funció. Es deixa recomanar molt pels amics, darrerament per Jordi Díaz, company de repartiment, qui als camerinos fa de dj perquè és un gran melòman.

Un ocell, la tramuntana… són sons quotidians a partir dels quals el poeta Martí Noy construeix els seus poemes. Paraules senzilles que posen de relleu allò que ens pot semblar insignificant.
Avui el cruixir de les fulles, unes passes, un bosc, un pare i un fill … de la mà.

Cada setmana compartim un temps de conversa que ens il·lustra i enriqueix en relació a les Assignatures pendents, amb l’escriptora i mestre de secundaria IMMA MONSÓ. Avui centrant-nos en l’alumne i les seves actituds. En primer lloc per una qüestió d’educació i en segon, perquè una actitut respectuosa s’associa amb uns bons resultats acadèmics. En tercer lloc perquè si al nano respectuós no li van bé els estudis, pemetrà que no molesti als als altres companys que volen estudiar.

En Pau és un jove curiós, actitud que, en un moment d’hores baixes, el va impulsar a presentar-se com hereu del seu poble, Calella de la Costa. Després hereu del Maresme i finalment hereu de Catalunya 2012, compartint pubillatge amb l’Elena, una jove manresana que ens explicava ahir la seva experiència com a pubilla.
En Pau té una visió menys romàntica que l’Elena d’aquesta tradició que malgrat el pas del temps es manté molt viva en molts punts del país. Indrets que la pubilla i l’hereu visiten al llarg del seu any de pubillatge i que els permet descobrir paisatges poc coneguts i practicar una intensa vida social.
Pel Pau es tracta tant de defensar una tradició com de viure l’oportunitat per conèixer persones d’accents diversos que concreten la visió global i diversa d’un país.
Hi ha un moviment natural que adapta les velles tradicions als nous temps. En bona mesura la força d’una cultura s’estimula a partir de la cura que la ciutadania té de les tradicions cultural. En temps líquids convé mantenir-se atent al conreu de la cultura popular. Un tret que ens defeix com i ens identifica.