Fa temps que moltes persones donen voltes a una Catalunya independent. Un sentiment, un ideari polític compartit durant dècades per una minoria de ciutadans, durant dècades i que els darrers anys ha anat sumant voluntats en la necessitat de fixar una nova relació política, social i econòmica amb l’estat espanyol.
Després de trenta anys de democràcia la reforma de l’Estatut amb la sentencia del Constitucional va marcar de forma rotunda els límits de la tant repetida Espanya Plurinacional. Més enllà d’aquesta sentència, cap aspiració era possible. Aquests eren els marges i sobretot els límits.
Aquesta decepció col·lectiva, amanida amb el desgast de tot el procés estatutari, més l’arribada de la crisi amb l’afectació directe en forma de retallades en la vida dels ciutadans a més de els incomprensions generades per la voluntat recentralitzadora de l’Estat, van fer créixer la desafecció de Catalunya vers Espanya.
Arribats aquest punt, els fets s’han accelerat. La societat civil ha anat per davant de la política i la política ha reaccionat, en un i altre sentit, front la demanda d’una revisió profunda de les relacions entre Catalunya i Espanya, ressonant més que mai la paraula Independència.
Fa temps que un grup d’empresaris, directius i professionals treballen i fan números per garantir el futur del teixit empresarial català amb la voluntat de disposar d’un Estat Propi. Son el Cercle Català de Negocis, lobby influent per assolir l’Estat Propi.
Aquesta setmana han presentat dos estudis que demostren la viabilitat i la màxima solvència financera d’un Estat Català, a més d’elaborar un Pressupost de la Generalitat que presenta superàvit a partir del 3er any.
Parlem de tot plegat amb Joan Canadell, secretari general del Centre Català de Negocis. Fa uns mesos publicava el llibre “Catalunya estat propi, estat ric”.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *