La Mercè evoca la seva estada al Camerun en condició d’infermera cooperant com una de les grans experiències de la seva vida. Dedicada en cos i ànima a una professió que sempre ha demanat un plus necessari per poder-la exercir plenament.
Hi ha feines que si no s’estimen resulten molt difícils de fer. Exigeixen una implicació personal que no tothom està disposat a lliurar. En la Mercè i el seu relat reconeixem habilitats com l’empatia, la paciència i la necessària proximitat de qui sap trobar respostes emocionals i en forma de tractament, als dolors i neguits del pacient.
Però el relat de la Mercè concreta un fragment no tant idilic o romantic de la seva feina; l’efecte d’un sistema de salut públic que obligat per la crisi retalla en la joia de la corona de l’estat del benestar; la sanitat. Uns retalls que viuen en primera persona els usuaris i els professionals que miren de donar resposta malgrat les dificultats. Hi ha professions que sempre han estat plenes de gent excepcional.

Tagged with →  
Share →

One Response to La manera de viure d’una enfermera, la Mercè