From the daily archives: "dissabte, octubre 13, 2012"

Descobrim els gustos musicals de l’actriu Àngels Bassas, actualment en el repartiment de del vodevil No et vesteixis per sopar dirigida per Roger Peña.Aquesta obra, que va fer furor fa 19 anys al Teatre Condal, es representa en aquesta sala de moment sense data de sortida. Respon a la fórmula de comèdia de situació clàssica: un argument d’embolics que es construeix a partir dels enganys d’uns personatges amb els altres i que promet una sorpresa final. No hi ha cap lectura moral. Completen el repartiment, a més de l’Àngels, en Mingo Ràfols, en Jordi Díaz, la Mònica Glaenzel, la Marta Valverde i l’Òscar Kapoya. [Continue Reading…]

Aquestà és la pregunta desconcertant que ens formulem, l’endemà de la festa nacional del 12 d’octubre i en un moment en què les retallades són especialment notables en uns ministeris més que en uns altres, com és el cas d’educació i de sanitat per exemple, mentre que en d’altres, com el de Defensa, són gairebé inexistents. Parlem de tot plegat amb Pere Ortega, investigador i analista i del centre Delàs de Justícia i Pau i expert en despesa militar.


Potser com a conseqüència del funcionament la llei del pèndol, que ha fet que en els darrers temps haguem estat sotmesos a una sèries d’intoleràcies i de dogmatismes i l’arrelament del marxisme, que ha fet que ens n’anem cap a l’altre banda (per exemple la implantacio i l’arrelament del marxisme o del platonisme com a bases del dogmatisme i de la intolerància). Josep Muñoz-Redón, però, conclou que el dubte no és bo i fa una reflexio de com han tractat el dubte els filòsofs. El punt de partida él el mètode cartesià que en un primer moment ja planteja un dubte metòdic: Descartes planteja, en un primer moment, que serà un escèptic que dubtarà fins hi tot que hi hagi un déu, un dubte que poc després es convertirà en dogmatisme.

L’endemà de les celebracions del dia de la Hispanitat d’enguany és un bon moment per reflexionar sobre el sentit d’aquesta festivitat nacional que vol posar-se al servei de la sensibilitat democràtica que existeix des de fa més de 30 anys. segons Antoni Puigverd, una vegada més aquesta festa no respon a l’ideal de convertir-se en la festa major tant pels espanyols, sigui quina sigui la seva sensibilitat com pels sud-americans, quan en principi aquesta havia estat idea per la què s’havia establert el dia de la Hispanitat. Ens parla de tot plegat el periodista i escriptor Antoni Puigverd.

El ball de xifres habitual forma part de la crònica informativa al voltant de la manifestació per la Unitat d’Espanya convocada per la Plataforma ciutadana Moviment civic d’Espanya i catalans i que va convocat milers de persones a la Placa Catalunya de la capital catalana.
Una convocatoria a la que hi van assistir dos partits política catalans amb representació parlamentaria. El Partit Popular i Ciutadans. Formació que també ahir, celebrava un acte al Centre de Cultura Contemporania per donar el tret de sortida a la precampanya electoral.
Observem el relat de la setmana en conversa amb el lider de ciutadans Albert Rivera.

Hi ha professions on la teoria és important però on la practica esdevé imprescindible. En molts sectors el pas previ imprescindible cap a la professionalització va ser assumir la condició d’aprenent. Joves que passaven un temps aprenent un ofici i que, en funció de les seves habilitats podien fer una carrera professional en aquella empresa que els havia acollit.
Els temps van canviar els conceptes i els aprenents van ser becaris o treballadors juniors en practiques. La Iris descriu aquesta condició com el transit per un temps poc útil, sense esperança ni expectativa de futur, proper a un sentiment de certa explotació professional. [Continue Reading…]

Aquestes són les paraules amagades que una setmana més ens convida a descobrir Jonh LeBlog a partir del relat que recull l’actualitat informativa dels dels darrers dies.
Acabem una setmana tenyida d’un sol color. Els “verds”, s’exhibien un cop més a la Tarraco Arena Plaça amb un 4 de nou net descarregat mentre a Madrid un altre “Wert”, ad”ver”tia als alumnes catalans dels riscos de ser-ne massa i “vert”balitzava en unes contro”vert”ides declaracions els seus desitjos d’espanyolitzar-los. El Barça empatava al Clam nou i el públic es di”vert”ia amb els gols del petitó i no tant amb les des”ver”gonyides celebracións del portuguès fanfarró.
Si parlem d’economia, el Fons Monetari Internacional ens augura una “vert”iginosa pujada de la prima de risc, tant estratosfèrica com el salt “vert”ical d’en Baumgartner, que un cop més es posposà pel vent. Bon vent i barca nova per a Ernest Maragall, que mira de “vert”ebrar en un nou partit a federalistes e independentistes que miraran cap a Europa. L’Europa que vol in”vert”ir en la unió bancària i re”vert”ir la situació cap a a la recuperació, una recuperació tant esperançadora com la d’Abidal, que entre vaques i “verd”es muntanyes de la Vall d’Aran, ens demostra que fins i tot de les situacions més ad”ver”ses ens en podem sortir si treballem fort, no perdem la confiança i tenyim qualsevol repte amb el “verd” de la esperança.