From the daily archives: "diumenge, octubre 7, 2012"

Paguem un preu molt elevat per els excessos del passat. Els efectes d’aquesta crisi està deixant moltes famílies pel camí, està desmantellant una part de l’estat del benestar i situa Espanya i Catalunya en una situació límit i d’extrema dependència de l’exterior. El miracle econòmic de la dècada del boom immobiliari, un cop va esclatar la bombolla, ha quedat esmicolat. Transitem enmig de les runes d’aquest desastre sense saber encara ben bé com serà el futur.
Ens havien advertit, els indicadors marcaven tendències, les evidències apuntaven el camí… però ningú no va voler escoltar. Ningú va voler aturar allò que el mateix sistema havia activat. [Continue Reading…]

Cada setmana un temps per descobrir Maneres de viure FlexibleMent. Píndoles de reflexió en forma de conversa que ens ajudin a caminar per la vida amb una major sensació de benestar, amb la motxilla menys carregades de tantes coses que finalment poden resultar prescindibles. Cal però saber indentificar-les, localitzar-les i neutralitzar-les. Cal caminar més lleuger per poder ser més feliç.
FlexibleMent és l’espai de la doctora Jenny Moix al Maneres de viure. Un inventari de bones idees.
Dins del nostre cap els pensaments no paren de circular. No podem deixar de pensar. Podríem dir que som pensadors compulsius. La pregunta és: nosaltres posem el pensaments allà o tenen vida pròpia?

Temps per la conversa fragmentada del Maneres de viure. Aquest espai que ens permet conversar amb un personatge conegut, lluny dels estudis de ràdio, donant valor al diàleg improvisat que transita per un indret conegut. Avui estrenem la conversa d’octubre en trànsit per un poble que va ser barri de Barcelona, Sarrià. En el nucli antic del vell Sarrià ens espera el doctor Eduard Estivill, el metge del són. Fill i apassionat del barri.

Afegim noves veus a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el temps que dediquem des de fa dues temporades a escoltar veus diverses que ens expliquen com ens veuen.
Enguany aquest discurs ocupa de forma massiva el relat dels mitjans de comunicació. Sovint reflexions abraonades, plenes d’emoció i lleugeres de raons. Per això intentem buscar i compartir veus reflexives, que sumin arguments a un relat complex i tens com el que hores d’ara viuen les relacions entre Catalunya i Espanya.
Avui conversem amb el catedràtic d’història, titular del departament d’història dels moviments polítics i socials de la Universitat Complutense de Madrid, José Álvarez Junco. Un intel·lectual que ha reflexionat profundament sobre la textura de l’actual Espanya de les autonomies. Entre altres treballs, Alvarez Junco publicava l’any 2002 el llibre “Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX”, assaig que fixa la idea d’Espanya, com a pàtria mítica l’any 1808.
Compartim les reflexions serenes del professor Alvarez Junco a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

 

La vida adulta ens fa evidents algunes de les assignatures pendents que anem arrossegant al llarg dels anys. Algunes de les que no han trobat resposta durant la infantesa o l’adolescència apareixen davant nostre com un parany que cal superar. No és fàcil. De vegades la resposta resulta tant complexa que esdevé impossible poder trobar la resposta. Avui per parlar de la socialització que els nens tenen quan arriben a l’escola i la cessió de l’educació dels pares cap als mestres, que d’alguna manera entren a formar part de la construcció de la personalitat de l’infant en trànsit cap a la vida adulta.

Descobrim els gustos musicals de l’actor Jordi Díaz, actualment en el repartiment de del vodevil No et vesteixis per sopar del francès Marc Camoletti, autor consagrat de comèdies que es pot veure al Tatre Condal de Barcelona. La trama gira parteix del moment en què el personatge del Bernat convida la seva amant a passar el cap de setmana amb ell, i també a un amic seu per tenir una coartada, aprofitant que la seva dona ha d’anar a visitar la seva mare. Ell no ho sap, però la seva dona té una aventura amb el seu amic i s’ho munta per quedar-se.
De Jordi Díaz el recordarem a séries de televisió, com ara amb el mític paper de Fede al Cor de la ciutat i també uns quants anys representant El mètode Gronholm i més recentment, la reposició de Pel davant i pel darrera i
Diu que ell és un melòman, que escolta tot tipus de música però que té debilitat per les bandes sonores.

En un moment en què és difícil obtenir finançament està agafant força el micromacenatge. És el mateix sistema que ja va utilitzar ser Barack Oama en la seva campanya electoral i ara s’està popularitzant. Consisteix a fer servir internet per donar a conèixer una idea i i obtenir donacions. Serveix per tota mena projectes , fins i tot per finançar queixes col.lectives.
El finançament a través de particulars també conegut amb el nom de micromecenatge està tenint molt èxit per tirar endavant tota mena de projectes dels àmbits més diversos però el què ha arrelat a Catalunya i en poc temps és el micromecenatge cultural, i en concret una plataforma, VERKAMI, especialitzada en projectes creatius i culturals. [Continue Reading…]

Aquesta és la pregunta que planteja la Carmen Gallego a la seva secció i ens proposa fer-ho a partir de la pel.lícula Midnight in Paris, escrita i dirigida per Woody Allen l’any 2011. L’escriptor Gil Pender viatja amb la seva promesa a París abans de contraure matrimoni. Enamorat de París, però sobretot dels feliços anys 20. Una nit mentre passeja solitari pel barri llatí passa quelcom màgic. Un cotxe s’atura i el convida a visitar els tems enyorats. Nitjs boges en companyia de Scit Fitzgerald, Hemmingway, Picasso o Dalí.

Com cada diumenge ens agrada fer tertúlia i parlar de l’actualitat avui amb els nostres tertulians ocasionals que avui són: Manuel Fernández, ceramista i treballador social. Gitano compromès amb la gent del seu barri, la Mina de sant Adrià del Besós. Treballa per que joves gitanos tinguin un futur lliure d’estigmes i prejudicis.
També és amb nosaltres la Mercè Mestres, presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelna, el seu petit oasi i el de molts altres voluntaris que treballen perquè aquest espai verd dela ciutat sigui un referent. I el tercer tertulià avui ésun pagès, ferm defensor d’un paratge natural, el delta del llobregat, en el punt de mira de grans magnats. Lluis Parés, sempre ha treballat la terra amb entusiasme i amb el convenciment que és el llegat més important que heretaran les futures generacions. Ha lluitat per mantenir viva l’activitat agrícola al baix Llobregat.

De vegades un paisatge ens evoca un conjunt d’emocions capaces de fer-nos estremir. Tot depen de la pell, de la companyia, del moment, de la mirada… l’escriptor Rafael Vallbona fixa els ulls en un racó de món, un espai que de tant vist i trepitjat quasi passa desapercebut i ens el traspasa en forma de postal sonora.
Avui ens aturem a Camprodon.