From the monthly archives: "octubre 2012"

L’eufòria és un estat de benestar físic i psíquic que tendeix a la interpretació optimista dels fets. En certa mesura, és una forma de simplificar les dificultats. Necessitats de projectes col·lectius engrescadors que mirin el futur amb un punt d’entusiasme i esperança, sotragats per una tirallonga monòtona de desgràcies i mals auguris, la manifestació del passat 11 de setembre i el posterior procés, social i polític viscut a Catalunya, han desfermat un estat considerable d’eufòria nacional. El sociòleg Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, ho descrivia d’aquesta manera el passat cap de setmana al ‘Maneres de viure’ de La Xarxa. Continuar llegint

Podeu tornar a escoltar el Condició de mare dedicat a Marc Márquez on la seva mare, la Roser Alentà, ens explica el relat més personal d’un doble campió del mçon. Aquest diumenge en Marc s’ha proclamat campió del món de Moto2. Un campió nat que va conduir la seva primera moto quan només tenia 3 anys. La Carme Parras ha anat a veure la seva mare, la Roser, i a través dels seus records de mare coneixem el Marc Marquez més íntim.

La moral determina la bondat i la maldat dels actes i pensaments dels humans, el seguit de costums i accions que van conformant el viure de cada dia en les societats.
Marca, en certa mesures els límits, els marges, el terreny de joc de la condició humana… Només l’esser humà és l’ùnic animal moral. Al llarg de la història de la humanitat desitjat el progrés moral, la pau perpetua, però la deriva més contraria aquesta evolució ha acabat per concretar la típica imatge de l’home que va ensopegant sempre amb les mateixes pedres. El progrés moral és un enigma per desvetllar encara i els vents que bufen, no conviden a l’optimisme. [Continue Reading…]

Us oferim el quart i darrer capítol de la conversa fragmentada d’octubre que hem compartit en trànsit pel carrer Major del barri de Sarrià a Barcelona amb el doctor del són, Eduard Estivill. Una cita que ens ha portat des de la pastisseria Foix, passant per la Casa de les llanes, la carnisseria i que avui ens situarà en dos comerços més d’aquest traçat urbà que conserva l’essència del vell poble que va ser i que ha sabut conviure entre la modernitat i la tradició.

Dos experts… un professional de llarg recorregut i un teòric abocat a la investigació sobre els mitjans i la societat, seuen un davant de l’altre a la taula del Maneres de viure. Paraula compartida que resulta molt més fecunda que el monòleg. Paraules que s’entrellacen de forma serena i respectuosa.
Dos persones apassionades de l’ofici de periodista i de la comunicació a qui proposem debatre sobre una crisi més d’aquesta societat en crisi; el periodisme… necessari, imprescindible per viure en una societat sana i democràtica.
El periodisme viu moments d’extrema dificultat econòmica i de credibilitat social. Cada cop són menys les històries que es publiquen i menys els mitjans on poder-les explicar.
A la revolució tecnològica que viuen els mitjans des de fa anys i que els ha obligat, sovint tard i malament, a reformular el model de negoci, cal sumar-hi l’impacte de la crisi econòmica que està buidant les redaccions i precaritzant els mitjans.
A Espanya prop de 7 mil periodistes van perdre la seva feina des de l’any 2008. Més llocs de treball destruïts si el comparem amb el sector de la construcció.
Baixen les vendes de diaris. Les ràdios i les televisions aposten per productes de baix cost i alta rendibilitat.

Max Estrella és un poeta que tot i la seva ceguesa hi veu molt clar. Els seus versos lluiten contra una Espanya esperpèntica, deformada… vaja, més o menys com la que tenim ara… Un personatge que ramon del valle Inclán va crear l’any 1924 i que protagonitza una de les seves obres més venerades Luces de Bohemia. maneres de Viure l’ha anat a veure i avui l’analitzem amb tres oients que també l’han vist i amb tots els que des de casa us volgueu sumar al debat.Com dèiem Luces de Bohemia és una producció de La Perla 29. Una companyia de teatre que ha posat en peu diversos muntatges, importants, i que sempre ho ha fet amb delicadesa i compromís, guanyant-se els elogis de la crítica i del públic. Vaja que la Biblioteca de Catalunya s’ha convertit en un referent per anar a veure bon teatre. En parlem amb el seu director, l’Oriol Broggi. I a l’estudi, la Berta Giraut, una de les intèrprets d’aquesta obra. L’oient del Maneres de viure que va anar a veure l’obra i que ha vingut per comentar-la també amb nosaltres és l’Andrés.

A cop de pedal l’escriptor i periodista Rafael Vallbona ha resseguit l’orografia i el paisatge de casa nostra. Amb el vent bufantd e cara i sense perdre’s cap detall avui ens proposa una ruta que podem fer en bicicleta pels arrossars de pals. Una petita meravella.

Ruta en bici. els arrossars de Pals [Continue Reading…]

Tots intentem no patir i, qui més qui menys intentem trobar la manera de gestionar aquest patiment per dur una vida millor. La psicòloga Jenny Moix ens explica com, prenent com a punt de partida que patir no és quelcom negatiu u, de quina manera podem gestionar aquest patiment.

El dia a dia fa que els pares se sentin sovint desbordats, sobretot pel fet que el seu fill no acaba d’encaixar a l’escola. L’escriptora Imma Monsó reflexiona sobre aquest tema a la secció Assignatures pendents analitzant com solen alleujar la situació els pares.

Descobrim els gustos musicals del cantant Moncho, que just ara fa doblet. Per una banda, ha tret un disc de boleros clàssics, “Encadenados”, que ha enregistrat amb la cantant Tamara. Un disc de 14 boleros, entre d’altres el mateix Encadenados que va fer cèlebre Lucho Gatica els anys 50, així com Perfidia, d’Alberto Dominguez o Por debajo de la mesa, a més d’algunes cançons inèdites. Paral.lelament també es posa a la venta el CD+DVD que recull el concert del Palau de la Música amb el què Moncho va celebrar les seves noces d’or professionals amb la presència de Serrat, Sergio Dalma i Antonio Carmona. A l’hora d’escoltar música Moncho ens explica que sol fer-ho mentre condueix i, pel què fa a estils, es decanta per la música llatina, sobretot la brasilera, i els boleros

Un ocell, la tramuntana… són sons quotidians a partir dels quals el poeta Martí Noy construeix els seus poemes. Paraules senzilles que posen de relleu allò que ens pot semblar insignificant. Avui les seves paraules ens capbussen en les normatives d’edificació i acaben convertides en poesia.