Els temps que hem deixat enrere, aquells de la bonança i el benestar, de la confortabilitat per una gran part de població, van esvair velles lluites i demandes. En bona mesura van difuminar també les ideologies, que potser més en el fons que no pas en les formes es van deixar vèncer pel general benestar.
Ara, quan la realitat ens ha baixat dels núvols, enmig del desconcert general, observem que ben mirat, no estàvem tant bé com havíem imaginat. Que els temps han canviat i que qualsevol temps passat, malgrat tot, va ser pitjor és també una certesa. Però finalment continuem amb massa assignatures pendents.
Amb voluntat d’alçar la veu i de manera contundent, recuperar el debat, l’escriptora Rosa Regàs reflexionava en forma de llibre sobre “La desgràcia de ser dona”.
“La desgràcia de ser dona”… contundent i molts es poden preguntar massa i tot, en un entorn que sembla haver superat moltes de les dificultats que les dones havien viscut històricament. Per Rosa Regàs aquest és l’error, considerar superades assignatures pendents. I ara més que mai, la crisi colpeja amb duresa novament les dones. Però hi ha més, molt més, que confirma la proposta de Rosa Regàs, que avui comparteix un temps de conversa a l’espai Maneres de viure i pensar.
Rosa Regàs és escriptora, tot i que el seu primer llibre publicat va arribar quan tenia 57 anys. Va ser el tret de sortida per aquesta llicenciada en filologia, traductora i editora que ha publicat més d’una vintena de títols, entre novel·les, assajos i llibres de viatges. Guanyadora del Nadal i del Planeta. Va ser directora general de la Biblioteca Nacional a Madrid, ciutat on hi va viure força temps. Des de fa un temps viu a l’Empordà.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *