From the daily archives: "diumenge, setembre 23, 2012"

Un aforisme del físic i divulgador científic Jorge Wagensberg assegura que la ciència té un magnific passat per davant. Wagensberg, impulsor del CosmoCaixa, assegura que el passat ha servit per anar reconstruint la realitat a partir de restes i rastres, un passat llarg que ens esperona a continuar buscant.
El futur està inventat en les seus de laboratoris científics més punters del món. Controlar ordinadors i informació a partir de minusculs sensors, l’esclat de la intel·ligència artificial, les potencialitats de la medicina molecular, regenerant teixits o guarint malalties genètiques. L’allargament, encara més enllà, de l’esperança de vida… noves fonts d’energia, noves formes de vida…
La tecnologia i la ciencia pot determinar el destí de la humanitat i la vida quotidiana en els propers decennis d’aquest segle XXI. Sempre ha estat així al llarg de la història de la humanitat. Ara però els vivim a alta velocitat. [Continue Reading…]

Josep Maria Benet i Jornet, prolífic autor teatral i pare dels serials televisius de més èxit de la televisió catalana i espanyola, ens ha citat un matí de setembre al centre de la ciutat de Barcelona, en un recorregut que començava a la plaça Universitat i que continuava per la Ronda de Sant Antoni fins el Mercat, ara en procés de reforma.
En aquest tercer capítol prenem el carrer hospital, direcció cap a la plaça Padró. El paisatge de la Barcelona del Raval, multi ètnica, que ha transformat els olors i les fesomies de la seva gent. [Continue Reading…]

 Els fets es precipiten. Les reflexions i els comentaris s’acumulen. Abraonada o serenament. Amb esperança o por. Amb dubtes en sentits i direccions molt diverses. La velocitat dels esdeveniments obliga a pronunciaments i sentències. A constatar que les distàncies creixen, com els afectes i desafectes. Tot va molt ràpid, gairebé sense temps per pensar. La crònica política, social i econòmica ens desborda. La reunió de d’Artur Mas i Mariano Rajoy han marcat l’actualitat informativa política de la setmana i de ben segur la crònica històrica. De tot plegat en reflexiona el periodista Antoni Puigverd.

Avui afegim una nova veu que des d’Espanya interpreta les ara tenses i complexes relacions entre Catalunya i Espanya.
Una veu autoritzada també per comentar una de les notícies destacades de la setmana, la mort de Santiago Carrillo, líder del Partit comunista i referent de l’esquerra espanyola. Un dels referents de la transició.
Parlem amb Gaspar Llamazares, que va ser coordinador general d’Esquerra Unida l’any 2004, coalició que va dirigir fins l’any 2008. Actualment Llamazares manté la seva acta de parlamentari i es el portaveu del seu grup al Congrés dels Diputats.

 Avui ens preguntem “Què és la monarquia?”, la forma d’estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d’estat. Un títol que varia segons les zones i l’estructura jurídica del seu estat. Ens hi podem referir com a reis, emperadors, tsars, kàisers…
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb Pilar Urbano, periodista i escriptora, que ha publicat nombrosos llibres sobre aquesta temàtica com ara el recent “El precio del trono”, a l’editorial Planeta, però també La Reina muy de cerca (2008).


Quan algú ens diu; “ets un egoista” ho entenem com un insult. La nostra consciència, la nostra ètica està programada per dir-nos que hem de posar les necessitats dels altres per davant de les nostres. La qüestió és; té raó la consciència de portar-nos cap aquest camí…? En parlem avui en un nou lliurament de la secció Flexiblement que compartim amb la doctora JennY Moix, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i autora, entre d’altres del llibre Felicidad Flexible.

La setmana passada amb Imma Monsó repassàvem les bondats del sistema educatiu de Finlàndia, situat en les posicions més altes d’èxit; un sistema que dirigeix l’atenció sobre allò que afavoreix l’aula i no en allò que la pertorba…Avui analitza el model educatiu d’èxit asiàtic.

Un cop al més les postals d’en rafael vallbona tindran un color sèpia, símptoma inevitable del pas del temps. Reflexions en veu alta de la transformació del nostre paisatge més proper.
Rafael Vallbona ha tornat a l’Empordà i després de trepitjar la terra cremada ens envia una postal plena de ràbia.

 

Estrenem un nou espai al Maneres de viure. Un temps pervincular, per uns instants, un so sorgit de la quotidianitat i que ens inspira un pensament en forma de poesia. El jove poeta Martí Noy s’afegeix al gruix de continguts del Maneres de viure de diumenge, per oferir-nos un temps per la invocació.

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub de la Carmen Gallego, a partir de la pel.lícula Los viajes de Sullivan dirigida per Preston Sturges l’any 1941 amb Veronica Lake i Joel McCrea. John Lloyd Sullivan és un director de cinema de comèdia. Quan es troba en el punt àlgid de la seva carrera decideix donar un tomb al seu cinema i fer una pel.lícula de caràcter social, que reflecteixi els problemes de la societat, que sigui un mirall de la vida…. Per documentar-se decideix fer-se passar per un indigent. En aquesta transformació coneixerà a una aspirant a actriu i junts viuran diverses aventures.

Descobrim els gustos musicals de l’actriu de Valladolid que respon el nom de Lola però que aquests dies es fa dir Matilde al Teatre Goya-Codorniu de Barcelona.Durant la seva carrera, aquesta gran dama dels escenaris ha protagonitzat moments memorables al teatre, la televisió i el cinema. una trajectòria que li ha valgut molts premis, entre d’altres el Max per la seva interpretació a “Solas”. Ara l’actriu ha tornat a Barcelona amb la comèdia Querida Matilde, on interpreta una dona amb molt de caràcter que rep una visita inesperada.
Els gustos musicals de Lola Herrera passen, sobretot, pel jazz, de tot tipus..clarinet, contrabaix, de piano…diu que li provoca un enorme benestar. També la música clàssica li agrada molt, sobretot escoltar-la a casa quan torna del teatre, o si no té funció, al vespre, també a casa, mentre feineja. Li va costar mullar-se i dir alguna cançó o algun intèrpret de jazz que li agrada especialment. Però ho vam aconseguir.

Els protagonistes de la secció podríem dir que van debutar oficialment ahir a la nit, tot i que fa fa unes setmanes que estan assajant. Ens referim al cor Barcelona Coral Àsia. Es tracta d’un projecte de trobada intercultural a través de la música integrat per 60 veus de 22 països diferents.
Anit va ser la primera de les actuacions d’aquesta coral coincidint amb el Festival Àsia que se celebra fins dilluns a diversos espais de Barcelona. Una idea que van tenir el profesor de cant coral Carles Comalada com Gaelle Patin Laloi, cap de les comuntiats asiàtiques de Casa Àsia que per començar, van aconseguir engrescar aquestes 60 persones perquè assagéssin junts una hora. Quan se’ls va ocorrer la idea la primavera pasada van rebre una resposta masiva. Un centenar de persones s’hi van apuntar i fins i tot es va fer una prova de selección. Ara el grup ja està format. La majoria són asiàtics, tot i que també n’hi ha d’americans i europeus, d’entre 18 i 45 anys.

Els tertulians que ens acompanyen avui tenen una cosa en comú: són voluntaris a Càrites, Creu Roja i el Casal dels Infants del Raval. Amb ells farem balanç del què suposa fer de voluntari actualment a partir de la seva vivència personal.
Ens acompanyen en Joan Pol, de 22 anys, educador social i convençut que un altre món és possible.
Va arribar al Casal dels Infants del Raval per a fer-hi unes pràctiques i s’hi va quedar. Ara compagina el seu voluntariat amb el seu lloc de treball als serveis socials de Cornellà. Entusiasta, dinàmic i actiu no es cansa d’aportar noves idees per millorar el seu entorn més immediat. [Continue Reading…]