From the daily archives: "diumenge, setembre 16, 2012"

La crisi econòmica i els seus efectes, la severitat i la contundència que expressa en la vida quotidiana de milions de persones, minimitzen el impacte d’algunes notícies de notable transcendència.
A mitjans del passat mes de juliol 22 membres destacats de la comunitat científica advertien que la terra s’acosta a un col·lapse imminent i irreversible. La prestigiosa revista “Nature” advertia manca d’aliments i d’aigua potable, grans sequeres, extinció d’espècies i migracions massives, si no s’actua amb celeritat per assumir les necessitats d’un nou règim. Més encara, la humanitat esgotava a finals d’agost el seu pressupost ecològic per aquest any. Dit d’un altre manera, en menys de vuit mesos hem esgotat tots els recursos que el planeta pot proveir en un any. El que vol dir que estem vivint a crèdit del planeta… i ja sabem quines són les conseqüències finals de viure a consumir a crèdit. [Continue Reading…]

La manifestació del passat dimarts 11 de setembre a Barcelona, sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” marca un punt d’inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya. La magnitud de l’expressió ciutadana concreten un moment que quedarà fixat en el relat de la història. Silenciar-ho, menystenir-ho, no entomar reflexiva serenement el que significa i representa, esdevé un error de dimensions notables i conseqüències imprevisibles.
Com comentàvem fa uns instants amb l’Antoni Puigverd, són moltes les reflexions generades, des de Catalunya i Espanya. I moltes també les preguntes sense resposta, hores d’ara, que es generen a partir de la manifestació de l’11 de setembre de 2012. [Continue Reading…]

Després d’una mobilització tant massiva com la del passat 11 de setembre, amb una càrrega simbòlica, emotiva i política tant important, una allau de valoracions i comentaris han intentat buscar-ne la dimensió exacta, la comprensió i els efectes d’una acció cívica i reivindicativa multitudinària. Fixar-ne una impressió, que el pas del temps i l’esdevenir dels fets acabaran perfilant. Són temps d’una enorme liquiditat, però hi ha fets que marquen punts d’inflexió impossibles d’ignorar.
La mirada de la manifestació de dimarts, observada avui des de La Finestra per on mira la realitat l’escriptor i periodista Antoni Puigverd que ens acompanya cada dissabte al Maneres de viure. Reflexions que ens esperonen a pensar.

Canviar no és tant difícil com poder arribar a pensar. O potser si…? Perquè de fet hi ha moltes coses que fem cada dia que no ens agraden, que ens incomoden, que ens resulten angoixants, que ens perjudiquen… bé que ens fan una mica o molt, la vida molt més difícil.
Cada setmana explorem possibilitats de canvi i transició cap a una vida més feliç a partir de obrir la vida a noves possibilitats per viure FlexibleMent.

Ha començat el curs, evidentment amb massa Assignatures pendents com a resultat del moment que estem vivint i les retallades que s’han aplicat al sistema educatiu públic.
Menys mestres, més hores, més alumnes per aula… més pressió a un sistema prou condicionat per tantes i tantes coses que afecten un sector tant sensible com és el món educatiu. Aquesta setmana analitza l’èxit del model educatiu finès.

Un cop al més les postals d’en rafael vallbona tindran un color sèpia, símptoma inevitable del pas del temps. Reflexions en veu alta de la transformació del nostre paisatge més proper. Avui, La utopia possible.

Aquesta és la pel.lícula que ens serveix per reflexionar sobre aqueta pregunta que avui plantegem al Cineclub amb la Carmen Gallego. Ho fem a partir de la cinta de Lars Von Trier estrenada a Cannes l’any 2011 amb Kirsten Dunst i Charlotte Gainsbourg. Dues germanes Justine i Claire s’enfronten de manera diferent a l’amenaça de l’imminent xoc del planeta melanconia sobre la terra i per tant la desaparició d’aquesta. Una pel-lícula que posa damunt la taula les teories sobre la possible fi del món.

Descbrim els gustos musicals de Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta, que se celebra com cada any des d’en fa 15, a Girona. Enguany el Temporada Alta ha programat 74 espectacles, 35 dels quals seran estrenes absolutes des del 4 d’octubre al 9 de novembre. Propostes teatrals dirigides a un públic divers ja que van des de teatre, dansa, música, espectacles familiars, instal.lacions, etc a diversos espais de Girona i Salt.
De fet, s’ha consolidat com un dels grans del circuit europeu i s’ha incorporat a la fesomia de la ciutat de Girona.
Ens confessa que el moment del dia en què més li agrada escoltar música és el vespre, quan ja s’acaba el dia…i per força, quan assagen algun dels seus fills, que són músics. Pel què fa a gèneres predilectes, en té diversos, des de música clàssica, jazz, cabaret…

Avui obrim la porta de La Casa Solidària. Una proposta que ja fa alguns mesos que camina i darrera de la qual hi ha un grup de gent disposada a donar un cop de mà als que la crisi ha colpejat amb tota la seva duresa.
Gent que recull menjar, que cuina i que després el reparteix a diferents punts de catalunya. Gràcies a ells i a la col.laboració de restaurants i establiments d’alimentació moltes persones poden alimentar-se.
La Casa Solidària ha vist que el menjar que molts establiments llencen en acabar el dia pot omplir molts estómacs.
Ens acompanyen la Mercedes Udaeta i la Cristina Gabas, coordinadores de dos grups diferents que reparteixen menjar a l’estació del Nord de Barcelona, així com també una voluntària de La Casa Solidària, la Montserrat Bertran.

En Joan Miquel es defineix com un navegant de la vida amb una clara tendència a deixar-se portar pels estímuls que anaven sorgint.
Parla de dues veus, una que ens recomana no perdre el control, caminar per la normalitat, garantint-nos sempre un marge seguretat. Un altre, més fosca i incerta, que ens estimula a seguir els impulsos i les emocions.
Filosofia, informàtica, artista plàstic, terapeuta de l’espai… quan la vida t’apreta en Joan Miquel recomana volar, arriscar i guanyar o perdre, assumint la responsabilitat de les pròpies decisions. De vegades, fins i tot la ruïna.
El somni de l’estabilitat trontolla colpejats per la crisi. Relats com el d’en Joan Miquel ens aporten claus noves per aprendre a navegar per la vida.

 Aquests són els dos temes que han protagonitzat l’actualitat informativa de la setmana dels que en parlem amb les nostres tertulianes ocasionals. Avui ens acomptanyen la Irene MArtínez, qui durant més de 20 anys ha treballat en els àmbits dels joves, dones i educació i actualment és la cap de comunicació d’una entitat pública. Compromesa, preocupada pel futur dels joves. Amant de la literatura escrita per dones. També ens acompanya la Mariona Masferrer, psicòloga i també molt aficionada a escriure i que justament questa setmana ha presentat el seu darrer llibre Cartes a destemps, la seva primera experiència de llibre electrònic que us podeu descarregar a www.hakabooks.com
La més joves de les tres tertulianes que també ens acompanya avui és la Mercè Campo, antropòloga de formació i viatgera per vocació. Les seves ganes de descobrir nous móns i maneres de viure la van dur a Pequín on s’hi va estar quatre anys. A la tornada a Barcelona, parlant un xinès perfecte, treballa en diferents projectes relacionats amb la comunitat xinesa casa nostra.