De ben menuda la Yolanda mostrava la seva insistent voluntat de ser actriu. La resposta era clara i rotunda quan li preguntaven que volia ser quan fos gran.
Quan l’adolescència comença a difuminar-se la Yolanda arribava amb una maleta carregada de somnis a l’ Institut del Teatre a Barcelona. Però temps més tard, un bany de realisme i honestedat va confirmar-li que mai seria una gran actriu, disposada a viure en un món ple d’incerteses i de grans tensions i competències.
Abandonat el somni la Yolanda va saber reconvertir-se en representant d’actors i actrius. Una feina difícil, consistent en saber vendre un talent i d’ajudar a fer realitat els somnis dels altres. Un llenguatge que ella sabia desxifrar perfectament.
Saber ser honest amb un mateix, observar els límits i reconèixer els inconvenients, potser difuminen els somnis d’infantesa però ajuden a viure millor.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *