From the daily archives: "diumenge, setembre 9, 2012"


El proper dilluns 10 de setembre, poques hores abans de la celebració de la diada nacional, el Parlament de Catalunya atorgarà la medalla d’honor a Càritas i a Òmnium cultural.
Dues entitats que treballen en l’àmbit social i cultural des de fa dècades i que significativament concreten una síntesi del moment actual.
Si Càritas expressa el treball de base pels col·lectius més durament colpejats per la crisi, Òmnium Cultural concreta de defensa d’una cultura amenaçada i l’aspiració d’un país a decidir el seu futur.
Poques hores abans de la celebració d’un 11 de setembre molt reivindicatiu, amb la demanda del pacte fiscal per part del govern de la Generalitat i de la capacitat per decidir el futur de Catalunya, a partir de la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana, conversem sobre aquest estat d’ànim col·lectiu amb la presidenta d’ÒMNiUM CULTURAL, Muriel Casals.

Obrim la tercera temporada de les converses fragmentades del Maneres de viure a La Xarxa. Converses compartides amb un personatge destacat de la vida pública i que donen valor al diàleg compartit i a l’espai per on aquest transita. Avui ens situem al vell mig de la ciutat de Barcelona, davant l’entrada principal de la Universitat de Barcelona, la central com es coneixia fa un temps. Ens espera l’escriptor JOSEP MARIA BENET I JORNET amb qui compartirem aquest mes de setembre les converses fragmentades.

Inspirats en Europa, Estats Units, Rússia, la Xina, Brasil i India, curiosament els grans estats del món global, Barcelona World substituirà Eurovegas al camp de Tarragona. Un gran complex turístic amb hotels temàtics que sumaran 12 mil habitacions, tendes, teatres, centres de convencions, casinos i oficines i serveis. La Caixa acompanya l’empresa Veremonte, inversora d’aquest projecte que podria estar inaugurat a finals de l’any 2016. S’hi preveuen uns 10 milions de visitants. Per conèixer un mica millor Barcelona World, parlem amb el conseller de territori i sostenibilitat Lluís Recoder.

Una de les constants del Maneres de viure ha estat mirar atentament l’educació, la base, els fonaments per construir societats més prosperes i solvents per encarar el futur.
Una bona educació estructura les societats, les projecta, les enforteix… mirada que la temporada passada compartíem a partir de l’espai “El somriure de Plató” amb Juan Sánchez Enciso i que aquesta temporada continua destacant en els continguts de programa a partir d’una nova proposta; Assignatures pendents, signada cada diumenge aquesta hora per escriptora, articulista i mestre d’Institut públic Imma Monsó, que s’incorpora a l’equip de col·laboradors del programa.
Un mon educatiu, a casa i a l’escola, plena d’Assignatures pendents que repassarem amb Imma Monsó.

Pot sembla molt simple, però resulta extremament efectiu i gens fàcil de dur a terme. Ser més flexibles ens fa ser més feliços. La gran majoria de les persones que pateixen transtorns psicològics comparteixen una característica comuna….són massa rígids en les seves idees i els seus plantejaments. I… compte que aquells als que no els penja una etiqueta d’algun decalatge emocional, potser no som rígids en excés, però potser molt més del que podíem arribar a pensar.
A més, els temps que venen, els que ja tenim aquí de fet, demandaran molta capacitat per ser flexibles, que vol dir també, capacitat d’adaptació, anar modelant la realitat segons les circumstàncies, evitant la rigidesa, el immobilisme i la veritats absolutes amb les que cal carregar al llarg de la vida.
Cal aprendre a ser Flexibles, felicment flexibles, disposar d’una ment flexible per transitar més comodament per la vida.
Per això des d’avui i al llarg de la temporada la doctora en psicologia JennY Moix ens convida a viure FlexibleMent. Cada diumenge aquesta hora.
Doctora en psicologia UAB. Professora titular a la Facultat de psicologia d’aquesta universitat. Autora del llibre Cara a cada con tu dolor (2006) i Felicidad Flexible (2011) a més de publicar i participar en nombrosos articles científics.

El proper 19 de novembre es complirà el centenari del naixement de l’escriptor i editor català JOAN SALES, un nom cabdal de la literatura catalana contemporània, tant per l’escassa però brillant obra publicada, on destaca per sobre de tot la novel·la INCERTA GLÒRIA, per molts experts la millor novel·la sobre la guerra civil espanyola, com també per la seva vessant com a editor, en el sentit més total d’aquest concepte.
Som en plena celebració de l’any Sales, reconeixement compartit amb Pere Calders i Avel·li Artís Gener “Tisner”. Tots tres coetanis d’una generació que va viure la guerra, l’exili i que va reflectir aquesta impactant experiència personal i col·lectiva en les seves obres.
Avui volem dedicar l’espai del Visió de conjunt, tot just en plena celebració de la Setmana del llibre en català i en plena commemoració de l’any Sales, a l’autor d’INCERTA GLÒRIA, una història de supervivents, que Sales va tardar 23 anys en completar. Una novel·la immensa, ben segur una lectura o una relectura d’estiu per molts i per molts altres l’oportunitat de descobrir un dels grans noms propis, sense els quals no es pot entendre la literatura catalana de post-guerra. [Continue Reading…]

Descobrim els gustos musicals de l’actor Pep Cruz, qui des del 29 d’agost forma part del repartiment actoral de la comèdia TOC TOC al Teatre Borràs. Es tracta d’una comèdia de l’autor francès Laurent Baffie, adaptada per Jordi Galceran, dirigida per Esteve Ferrer i que també compta amb els actors Santi Ibañez, Mercè Comes, Anna Moliner, Noel Olivé, Oscar Ramos i Isabelle Bres. Aquest muntatge ha tingut molt bona acollida a Madrid on ja l’han vist més de 400 mil espectadors i ja supera les mil funcions. Ja s’ha vist a Bèlgica, Xile, Mèxic, Brasil, Veneçuela i Argentina. El TOC del títol respon a les sigles de Transtorn Obssessiu Compulsiu, que és el què pateixen els protagonistes de l’obra i que coincideixen a la consulta d’un psiquiatra. Aquest és el punt de partida de l’obra que, com dèiem, també compta amb l’actor Pep Cruz com a protagonista. Un home a qui li agrada despertar-se amb música i a qui també li agrada escoltar-la aquella hora i mitja prèvia a les funcions, que és quna està sol i pot dedicar-se a escoltar-la. Pel què fa a preferències, es decanta clarament pel jazz.

De vegades un paisatge ens evoca un conjunt d’emocions capaces de fer-nos estremir. Tot depen de la pell, de la companyia, del moment, de la mirada… l’escriptor Rafael Vallbona fixa els ulls en un racó de món, un espai que de tant vist i trepitjat quasi passa desapercebut i ens el traspasa en forma de postal sonora.
Una temporada més el nostre país petit una mica més aprop. Avui les vinyes d’Alella.

Aquesta és la pregunta desconcertant que plantegem avui a la secció del Cineclub de la Carmen Gallego, que hi reflexiona a partir de la pel.lícula Sin retorno, una producció argentino – espanyola estrenada l’any 2010. Dirigida per Miguel Cohan i protagonitzada per Leonardo Sbaraglia i Federico Luppi.
Un jove mor atropellat en un accident de trànsit i el seu assassí escapa sense deixar rastre. Cap prova apunta cap a ell El pare del jove, amb el suport dels mitjans de comunicació exigeix trobar un culpable. Una sèrie d’esdeveniments fortuïts i la pressió d’una opinió pública molt contaminada pels esdeveniments seuen l’home equivocat al banc dels acusats.

La situació de crisi que arrosseguem des de l’any 2008 ha estat motiu de reflexió. Res tornarà a ser com abans, cal buscar noves solucions per bastir el futur i moltes persones ja han començat a establir ponts per trobar-se, ajudar-se i construir. Ens mirem l’entorn amb uns altres ulls, el material passa a un segon pla i tornem a donar valor a aquelles petites grans coses que neixen de l’esforç comú.
Al Maneres de Viure volem ser partíceps d’aquesta transformació i per això cada diumenge a aquesta hora ens fixarem en una iniciativa sorgida de manera espontània per donar resposta a alguna necessitat concreta. Espais comuns vol ser una mirada optimista, un punt de llum entre tanta foscor.
A les portes de l’inici del curs, el proper dia 12 de setembre, ens fixem en una comunitat educativa que obrirà les portes gràcies al treball conjunt, durant dos mesos, de pares, mares, professors i futurs alumnes d’un nou institut, encara sense nom, situat a Sant Joan de Vilatorrada. És l’únic que s’inagura a la Catalunya central.
David Atzet és el director del centre i quan parlem d’esforç sap molt bé a què ens referim.

 

Tres persones anònimes, tres maneres d’entendre i viure la vida; tres visions atentes a la realitat que dibuixen un context complex de desxifrar… tres persones obertes al diàleg, a escoltar i deixar-se escoltar…
Avui ens acompanya una dona que un bon dia va decidir canviar de vida.
L’Elisenda Pallàs prové de l’agressiu món executiu. La maternitat va fer que prengués una decisió radical però molt madurada tirar-se de ple a la vida SLOW. Avui és una gran defensora d’aquest estil de vida. S’incorporava la temporada passada a la tertúlia i avui torna a ser amb nosaltres. [Continue Reading…]

L’Ignasi és hiperactiu. La vocació el va portar al sacerdoci i la passió per la feina a ser un actiu home d’església en trànsit i responsabilitat en diferents parròquies del país. Sant Andreu de la Barca, Vilafranca del Penedès i ara responsable d’una de les parròquies emblemàtiques de la ciutat de Barcelona, Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera, punt d’atenció turística i patrimoni arquitectònic de la ciutat.
No és estrany que els números li surtin a Mossèn Ignasi. Els casaments, els donatius i la venda de ciris, impulsen l’economia d’una parròquia amb bons resultats. Però el impacte de la crisi, expressada en aquells que pitjor ho estant passant, troba en les dependencies parroquials un punt de confort i d’ajut al barri. Aquest barri de postal, per on circulen turistes en trànsit, aliens a les vides reals que es confonen amb el paisatge.
Mossèn Ignasi ho sap i treballa per donar la resposta necessària a les necessitats espirituals, però també materials dels seus feligresos.