From the daily archives: "dissabte, setembre 8, 2012"

Retrobem, una temporada més al filòsof Josep Muñoz-Redón, avui disposat a parlar-nos del joc. De fet, Muñoz diu que a la vida no hi ha res més difícil, ni més important que aprendre a perdre ja que l’existència és un llarg aprenentatge en aquest sentit. Als filòsofs no els ha passat desaparecebuda la importància del joc, ja sigui com a element socialitzador ni com a gran metàfora de l’existència i han estat uns quants els pensadors que hi han reflexionat: des d’Aristòtil a Sant Tomàs, passant per Johan Huizinga i Nietzsche.

Els efectes devastadors de l’actual crisi, més enllà de l’economia, tenen com a resultat una profunda ferida social de conseqüències imprevisibles hores d’ara. Espanya i Catalunya han passat en tant sols 4 anys de ser uns territoris propers i amb un bon nivell de vida, a patir un creixent empobriment de la població, l’aprimament de les classes mitjanes, un insostenible nivell d’atur i la fallida de les administracions públiques.
Com és possible ? Què ha passat per que la fallida hagi estat tant important ? Aquestes i d’altres preguntes han estat respostes amb amplitud de valoracions i tota mena d’opinions. [Continue Reading…]

L’escriptor i viatger Gabi Martínez ens embarcava la temporada passada en un viatge pel Nil. Les seves postals, una temporada més, ens permeten conèixer altres Maneres de viure. Móns distants que, de tan senzills, són grans.
Avui Tioga, un lloc on els pels dels forasters provoquen grans riallades.

Descobrim els gustos musicals de la ballarina Mar Gómez que amb la seva companyia, ha estat l’encarregada d’inaugurar espectacle aquesta temporada a La Villarroel amb l’espectacle Dios Menguante. Amb aquest treball Mar Gómez va ser guardonada amb el Premi Max a la Millor Interpretació Femenina en dansa l’any 2008 i amb el Premi Ciutat de Barcelona en dansa el 2011. Fins diumenge vinent, dia 9 es pot veure l’espectacle de la Mar Gómez qui, no pot evitar pensar en la seva feina quan escolta música, com la podria incorporar…És de les que per exemple, mentre fa feines de casa es posa música de fons, sobretot, música tranquil.la, tot i que també es confessa fan de la cobla i de les bandes sonores.

Aquesta és la pregunta que plantegem avui, un mot desconcertant emprat per designar la terra natal o adoptiva a la que cadascú se sent lligat ja sigui per motius afectius, culturals, històrics o del lloc on es neix.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb Rosa Codina, poetessa i autora del llibre de poesia LLIBERTAT! TERRA i PÀTRIA, publicat per Viena Edicions i també dels poemaris “En el mar del pensament”, “Sensacions, paraules i poemes” i “Destí d’amor”. “Llibertat! Terra i Pàtria” és el seu quart treball, una reflexió sobre conceptes, observacions i reflexions sobre, tal com diu el títol, la llibertat, la terra i la pàtria fent ús dels símbols en alguns poemes, mentre que altres son més pleners. Com a lectora de poesia, amb el pas dels anys Rosa Codina ha anat reconeixent que llegir poesia li era rellevant ja que convida a la reflexió. Mentre alimentava el seu pensar, va adonar-se que, dins del seu pensament, hi havia poesia.

Després de l’estiu és un plaer recuperar la mirada serena de l’escriptor i periodista ANTONI PUIGVERD, que cada setmana tira d’un fil de l’actualitat per aportar-nos reflexions útils. Mirades que s’allunyen de la lletra gruixuda i del soroll amb que sovint es presenta la realitat informativa.
Avui Puigverd reflexiona sobre les tensions internes viscudes al sí del PSC arran de les mesures que ha aplicat el seu secretari general, en Pere Navarro i que han suposat un canvi de noms al capdavant d’aquest grup parlamentari.

La Laura és una jove professora en trànsit pel país a la recerca d’un aula on impartir classes. Un relat que ens explica com els temps que ens ha tocat viure, demanden de molta flexibilitat, de capacitats i aptituds per anar canviant de ritme, pendents d’un lloc de treball.
Una situació però, que de moment no neguiteja en excés la Laura, que viu amb passió el contacte amb els nois i noies adolescents a qui dona classes, mentre que de la mobilitat geogràfica intenta treure’n experiències positives. Donar classes fa que s’ho passi bé. Una feina difícil, que va desgastant amb el pas del anys i que demanda de passió per ser viscuda plenament.
Un relat, el de la Laura, que ens concreta moltes històries personals de mestres que en uns dies comencen un nou curs.