Són temps estranys. Els matins del cap de setmana, a primeríssima hora, tenen un color i una textura molt singular que permet fixar-se en els detalls. Transiten a un ritme diferent. Desapareix la classe mitjana, aquella que omple els carrers, que dona vida a les ciutats, que circula buscant oportunitats… els caps de setmana, a primeríssima hora, es creuen les mirades dels qui ben d’hora, ben d’hora, desperten per començar a fer feina amb aquells que ben tard, molt tard, apuren les darreres hores d’una llarga i incerta matinada. Uns i altres, a primeríssima hora del cap de setmana, donen vida aquest temps incert, mentre la resta va despertant més lentament, apurant una estona més els somnis, paladejant el sabor d’un cafè de cap de setmana, fullejant un dominical… Són temps estranys. On anem perdent el terme mig. On la felicitat va per barris i dura poc temps. On cal saber reinventar-se per sobreviure. On uns s’arronsen i pateixen colpejats per una crisi que no van inventar i altres somriuen confiats pensant que aquesta història no va amb ells. Són temps estranys, es clar, però aquest matí, a primeríssima hora, a tornat a sortir el sol. Una nova oportunitat per descobrir Maneres de viure…

Moltes gràcies a tots per la confiança, per fer crèixer, cada dia una mica més, la comunitat del Maneres de viure. Descansem aquestes setmanes d’agost i tornem el proper 8 de setemebre. Bon estiu i moltes gràcies.

Share →

One Response to Maneres de viure, temps estranys…