From the daily archives: "diumenge, juliol 22, 2012"

Molts ciutadans es pregunten, angoixats i desorientats pels efectes de la crisi, quan sortirem d’aquesta situació d’extrema complexitat que estem vivint.
La caiguda de Leman Brothers l’any 2008 situava l’economia mundial a les portes del desastre. La intervenció decidida de molts governs per sanejar el sistema financer va evitar el salt al buit que suposava passar de la recessió a la gran depressió mundial.
Altres en canvi, com el govern espanyol presidit per José Luís Rodriguez Zapatero va voler negar la realitat, va voler dissimular l’evidència i garantint la solvència del sistema financer va retardar l’aplicació de mesures necessàries per redreçar la complexa situació provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària i l’elevat nivell d’endeutament públic i privat.
La crisi a Espanya i Catalunya es mostra en aquest moment amb tota la seva duresa i amb uns evidents efectes d’injustícia social. Al dictat d’Europa, Berlín exigeix ajustos i retallades al govern de Mariano Rajoy que cauen a plom sobre els sectors més vulnerables de la societat en un país amb uns nivells d’atur insostenibles, un sector productiu incapaç de remuntar la situació i un nivell de deute insalvable. [Continue Reading…]

 Oriol Bohigas, (Barcelona 1925) és un dels referents de l’anomenada “escola de Barcelona”. L’any 1951 fundava l’estudi arquitectònic al costat de Josep Maria Martorell i David Mckay, amb qui han dibuixat més de 60 anys de trajectòria professional. Bohigas va ser un dels inspiradors de la política urbanística de la ciutat de Barcelona i el seu paper resulta fonamental per entendre els projectes per als Jocs Olímpics del 1992, sobretot en la recuperació de la façana marítima de la ciutat. De política urbanística, de la seva etapa com a president de l’Ateneu, del futur de l’arquitectura en temps de crisi, en parlem en aquest darrer capítol de la conversa fragmentada amb Oriol Bohigas.

És la Carmen Escudero, la mare del pilot de Formula 1 Jaume Alguersuari. Un tot terrenjy, un amant de l’esport que va descobrir les possibilitats del motor gràcies al seu pare, periodista i fundador d ela revista Solo Moto; va ser durant unes vacances que va enfilar-se per primera vegada a un kart i ja en aquell mateix moment va saber que triomfar sobre quatre rodes era el seu objectiu. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare i gràcies a ells reconstruim la seva carrera automobilística.

Mira el Congrés des de la tribuna de la presidència atorga una immillorable visió de conjunt de l’arc parlamentari espanyol. El centre neuràlgic de la vida política de l’estat i on es visualitza la textura dels homes i dones què, escollits democràticament, representen la ciutadania del país.
Un espai on, curiosament, els ciutadans visualitzen sovint la creixent distància que existeix entre la classe política i la realitat que viuen moltes persones en les seves vides quotidianes. [Continue Reading…]

 30 mil milions immobilitzats, unes 175 mil famílies afectades a Catalunya i 700 mil a la resta d’Espanya per l’emissió de participacions preferents. Una notícia que esclatava a les pàgines d’economia a principis d’any i que posava sobre la taula pràctiques poc ètiques per part de les entitats d’estalvi. Moltes persones creien haver dipoditat els seus estalvis en un producte solvent i es van adonar que allò que havien contractat eren productes financers d’alt risc. havien entrat a la gola del llop sense adonar-se’n. Des d’aleshores hi ha hagut centenars de reclamacions i sembla que la justícia els està donant la raó.
AUSBANC és una associació d’Usuaris de la banca i no ha parat de rebre peticions d’informació de manera massiva des que es va conèixer la notícia de la volatilitat de les participacions preferents.
Marta Andrés és delegada a Catalunya d’Ausbanc, advocada i la tenim al telèfon.

Aquesta és la pregunta que plantegem al nostre particular CINEBCLUB que només és possible gràcies a les vostres aportacions. Sessions de cinema amb la mirada crítica que ens ofereix cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem ARRUGAS
Llargmetrate en 2D basat en el còmic de Paco Roca dirigit per Ignacio Ferreras. Arrugas narra l’amistat entre Emilio i Miguel, dos ancians que es coneixen en un geriatric. Emilio acaba d’arribar a la residencia amb un grau inicial d’Alzheimer serà ajudat per Miquel i altres interns perquè no acabi al temut últim pis, el pis dels assistits, els deshauciats. Per intentar salvar-lo inventaran un esbojarrat pla que fa divertit els dies aborrits que passen plegats a la residència.

Descobrim els gustos musicals d’una dona molt polifacètica…que va començar als 16 anys sent ballarina professional (es va graduar a la Royal Ballet de Londres i poc després va fundar el Ballet Contemporani de Barcelona) . Als 20 anys va començar , la seva carrera d’actriu de teatre, amb papers breus i en cinema va debutar el 1977 a la pel.lícula Orgia, del director Francesc Bellmunt. Ara està molt concentrada, sobretot, en dirigir tan teatre com cinema. Actualment es pot veure al teatre Poliorama l’obra Dubte que protagonitzen Ramon Madaula, Nora Navas, Rosa Maria Sardà i Mar Ulldemolins fins el 29 de juliol.
La Sílvia confessa que no pot viure sense música. N’escolta sempre que pot compaginant-ho amb qualsevol activitat, fins i tot estudiava amb música. De tot tipus, segons l’estat d’ànim, se’n posa una o altre tot i que té en Keith Jarred com a músic de capçalera amb prou producció com per trobar una cançó d’ell per cada estat d’ànim. Però de fet és molt eclèctica i li costa molt quedar-se amb un gènere musical.

En aquesta finestra radiofònica que obrim els matins de diumenge a CORALL avui us presentem en Gabriel. Un psicòleg que treballa a la Coordinadora Gai lesbiana de catalunya i que fa xerrades sobre intersexualitat a Espanya i a l’estranger. Un tema que coneix bé. Quan va néixer els metges no van percebre una malformació en els seus genitals i van pensar que era una nena. Els seus pares el van educar com a tal i ell va viure en un món de contradiccions fins que als 18 anys va poder treure’s la màscara que havia dut durant tant de temps. I la Patrícia va passar a ser en Gabriel.

Hi ha qui defensa una medicina integradora, capaç de sumar en l’abordatge i tractament d’una patologia. Sumar, fins i tot, allò que queda fora dels coneixements clàssics adquirits a les facultats de medicina. En relació a la homeopatia hi pensen molts prejudicis, massa desconeixement, menyspreu o confusió. Sembla que l’homeopatia s’ha d’explicar i justificar permanentment. Malgrat això aproximadament el 30% de la població ha seguit o segueix un tractament homeopàtic. Les motivacions per acostar-se a la homeopatia són diverses, però el desconeixement continua sent gran. Avui volem sumar les explicacions de qui practicant-la vol informar-ne amb rigor, desmitificant-la i aclarint dubtes, donant resposta a les preguntes més freqüents. Ens acostem a la homeopatia per descobrir Maneres de viure millor en conversa amb la doctora Assumpta Mestre, metgessa homeòpata, de llarga trajectòria i autora del llibre 101 preguntas i respuestas sobre homeopatia.

 El professor Juan Sánchez Enciso ens acosta a Van Manem, un pedagog que planteja la globalitat de l’ésser humà, la necessitat pedagògica d’establir un contacte global amb la persona, més que amb l’epidermis, que seria el seu rol d’alumne. Intentava aplicar aquesta metodologia en el seu dia a dia. Ell li va demanar a Juan Sánchez un relat sobre una experiència real que tingués a veure amb aquesta relació humana personalitzada entre professor i alumne. Juan Sánchez el va escriure i ens el llegeix.

 Durant dues temporades ens han acompanyat alguns dels integrants de l’Associació de Salut Mental del baix Llobregat Sud. Persones que amb els respectius problemes de salut no s’han resignat a ser només observadors passius del que passa al seu voltant. Amb la seva mirada sobre l’actualitat hem descobert que aquesta pot tenir molts matisos.
Són amb nosaltres en Pedro, l’Alícia i en Joan. Un ex-tècnic d’IBM, una diplomada en Ciències empresarials i un ex-professor de literatura catalana. Tots tres van haver de deixar la seva feina quan els van diagnosticar un trastorn mental però els ha unit la ràdio. Des de fa un temps participen en les activitats de l’Associació salut mental del baix llobregat Sud on participen en diferents programes de ràdio.
També és amb nosaltres en Jaume Vidal. Ell és el president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Sud. Des d’on es dedica a treballar perquè persones amb malalties mentals i els seus familiars trobin un espai per compartir experiències.

No saps ben bé com però sorgeix. Una idea que apareix de sobte i que contràriament a d’altres anteriors, no acaba de marxar del tot, no es difumina, superada per tants estímuls com rebem cada dia. Una idea que persevera, que continua donant voltes pel cap disposada a fer-se un espai.
La Montse tornava a Barcelona després d’anys de viure a les Canàries. Arribava a la ciutat per treballar en una gran empresa, aquelles on l’esperit emprenedor passa sovint desapercebut, on les inquietuds d’alguns treballadors no acaben de brollar sotmeses per la mediocritat. Però de sobte va aparèixer aquella idea i la Montse, incapaç de deslliurar-se’n va decidir donar-li forma de petita empresa.
Intercanvi de pisos a escala global. Un web on trobar un espai per viure temporalment en forma d’intercanvi, habitual en altres països del món, però força inusual en realitats com la nostra.
No ha estat fàcil. Però la Montse persevera, convençuda del valor d’aquella idea que un dia va aparèixer disposada a no voler marxar.