From the daily archives: "diumenge, juliol 15, 2012"

La curiositat és una part fonamental en l’ofici de periodista. Aquesta professió que transita amb extrema confusió per una revolució de formats i continguts, resultat de la societat de la informació, i que ara es veu colpejada amb duresa pels efectes de la crisi econòmica. Però més enllà del moment, el periodista ha de ser una persona curiosa, entregada permanentment a la construcció de preguntes que van sumant respostes. Un exercici permanent, constant, bàsic per acabar projectant un missatge, una història, en forma de relat periodístic. [Continue Reading…]

Afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya. Avui escoltant les reflexions d’un periodista de llarga i apassionada trajectòria en la premsa esportiva, que ha concretat amb les seves informacions, cròniques i articles d’opinió, el relat de més d’un quart de segle de l’esport espanyol, molt centrat en el futbol, però de mirada oberta cap a d’altres disciplines menys massives, però igualment rellevants. De fet acaba de publicar un llibre recull de l’obra i la opinió publicada en els darrers 25 anys, “Heroes de nuestro tiempo” compilació de textos recollits per Pablo Martinez i Pedro Cifuentes, que concreten un esplèndid relat de com ha evolucionat l’esport espanyol en l’últim quart de segle. [Continue Reading…]

L’actualitat de la setmana passada pel sedàs de les tertulianes ocasionals que ens acompanyen avui:
MARIONA MASFERRER. És psicòloga de formació, professió que va exercir durant 18 anys fins que va plegar per dedicar-se a l’escriptura. És membre del grup Gospel Viu.
AFRICA ORTEGA. És periodista. va néixer a Madrid i des de l’any 1992, l’any de les olimpiades viu a Barcelona on treballa com a manager de producció d’actes per a empreses.
ELISENDA PALLÀS. Prové del món executiu però un bon dia va decidir baixar el seu ritme vital. La maternitat va fer de detonant, però aquest canvi de ritme ha estat una decisió madurada: ha après a dir NO. Edita un bloc sobre vida slow.

L’allau de retallades que el dictat d’Europa aplica al govern espanyol és motiu de reflexió del filòsof i articulista Ferran Saéz: unes mesures que, segons Saéz, no són macroeconòmiques sino que són unes mesures que afectaran directament la butxaca de les persones.

Visualitzarem en els propers mesos els efectes de les mesures que aquesta setmana aplicava el govern espanyol per complir amb els compromisos pactats amb Europa. Per alguns una intervenció encoberta, que afecta famílies, pensionistes, aturats, funcionaris…. i que sembla evident, obra les portes a la conflictivitat social, que molts veuen encara continguda.
Valorem l’aprovació d’aquestes mesures amb el secretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego.

 Així sona LA CASA SOTA LA SORRA. El musical que es pot veure aquests dies al TEATRE BORRÀS DE BARCELONA a càrrec de la companyia EGOS TEATRE. Un espectcale trepidant, divertit, amb tocs surrealistes, ate per a tots els públics a partir de la novel.la que Joaquim carb´va escriure l’any 1966. Un clàssic de la literatura d’aventures del qual se n’han fet 72 edicions i s’han venut 180 mil exemplars. Pere Vidal, un jove sense ofici ni benefici es veu involucrat en una organització criminal al Sudan dirigida pel temible senyor Ti. per desempallegar-se d’aquest malvat i destruir La casa sota la sorra haurà de passar per un munt de proves que podrà superar amb la complicitat del divertit Henry Balua…. [Continue Reading…]

CORALL és un conte sense fades ni follets amb protagonistes de carn i ossos que s’han hagut d’enfrontar a un canvi de vida. Un programa que s’emet per la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS els diumenges a les 11 de la nit.
Avui parlem amb el protagonista del proper programa, en Miquel Jelelaty, a qui les bombes li van destruir la casa i els seus somnis d’infant. Va néixer a beirut i la guerra el va ferir profundament. Ha trigat anys a reconstruir-se com a persona. Ara viu a Barcelona on fa de professor de traducció i interpretació.

Descobrim els gustos musicals d’una de la que en vam sentir molt a parlar arran de la pel.lícula Pa negre, ja que ella n’era la protagonista i per la que va rebre nombrosos premis, el més destacat, el Premi Goya a la Millor Actriu de la darrera edició i la Concha a la Millor Actriu a la darrera edició del Festival de San Sebastian. Ara la podem veure La setmana passada s’estrena l’obra teatral Dubte dirigida per Sílvia Munt i que compta amb un repartiment format per la Rosa Maria Sardà, la Mar Ulldemolins, en Ramon Madaula i la mateixa Nora. Una obra que es podrà veure fins el 29 de juliol al Poliorama . Abans d’aquest Dubte, destacar alguns altres dels treballs en què ha treballat la Nora:A les pel.lícules Miel de Naranjas, Dictado (d’Antonio Chavarrías), Las vidas de Celia, Cualquiera… i a les séries Vent del pla, El cor de la ciutat, etc.

L’arribada massiva de ciutadans d’altres parts del món ha transformat la nostra manera de viure. Sense moure’ns de Catalunya podem viatjar a aquelsvol racó del món a través dels productes propis. Restaurants d’altres països amb la seva cuina tradicional i també botigues especialitzades en omplir el rebost de forans han contribuit a modificar la nostra dieta i el nostre paladar. Les cuines es barregen adquirint gustos, textures i olors diferents. Ens enriqueixen per dins i per fora però una bona alimentació és font de salut.
Parlem del mestissatge en la utrició amb la Joy NGO. Ella és nutricionista. Treballa al Centre d’Investigació i nutrició comunitària de la UNiversitat de barcelona, un grup que vetlla perquè els immigrants tinguin bons hàbits alimentaris. És membre de l’ONG Nutrició sense fronteres. Ella mateixa és un bon exemple de mestissatge. Va néixer a Filipines, es va criar als estats Units i fa 15 anys que viu a Barcelona.

 Els temps que venen, en l’àmbit laboral, esborren conceptes com conciliació dels relats professionals. Els temps que venen, que ja estan aquí de fet, han diluït aquelles coses que anàvem guanyant amb el pas del temps i que milloraven les condicions laborals. Efectes del moments de complexitat que estem vivint.
L’Anna, directiva d’una empresa familiar dedicada a la restauració i la hostaleria, va aprendre amb la maternitat, que conciliar vida laboral i professional era imprescindible per assolir una certa estabilitat en la vida de cada dia.
Saber marcar un punt de distància, deixar que les coses flueixin…. Per l’Anna la maternitat va marcar un punt d’inflexió en la seva dedicació a l’empresa familiar. Aprendre a mesurar que una bona gestió és aquella que atorga espai, que dona marges i responsabilitats per que les coses funcionin des d’una certa distància.
Una actitut que finalment ha fet la vida més fàcil a l’Anna que se sent plenament realitzada en condició de gerent de l’empresa familiar i sobretot en condició de mare. Un equilibri necessari que els temps que vivim desdibuixen.