From the daily archives: "dissabte, juliol 14, 2012"

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la pluja, de la que en reflexiona a Sócrates quan diu que “després de la tormenta sempre ve la pluja” en referència a les baralles amb la seva dona, ja que sabia que després de barallar-s’hi, li tiraria una galleda d’aigua per sobre. Josep Muñoz fa un repàs del què n’han dit altres filòsofs d’orient i occident.

Una setmana més ens arriba una postal sonora de Gabi Martínez. Viatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables
Continuem el viatge per Kampala, avui en una matata, el transport típic de la zona.

 El butlletí oficial de l’estat publica avui el decret de mesures i reajustaments aprovat pel govern de Mariano Rajoy entre les què figura la intenció de fer una reforma profunda del sistema municipal, una reforma local
En parlem amb el president de la Federació Catalana de Municipis i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos.

 

 Inestabilitat laboral, atur, pujada de preus i serveis, no poder fer front a la hipoteca o no arribar a final de mes són càrregues que sumen en negatiu. Ja hi ha alguns estudis que han establert una estreta relació entre la situació de crisi que vivim i els problemes de salut, sobretot els associats a quadres d’angoixa, depressions i fins i tot suïcidis… Segons un estudi recent realitzat a Catalunya entre la població de 15 a 85 anys el nombre de persones en tractament psicòlogic ha augmentat significativament en els moments clau de la recesió. Per parlar de crisi i salut mental hem convidat Sergi Raventós, llicenciat en Sociologia i diplomat en Treball social; treballa en la reinserció laboral de persones amb malalties mentals i és membre fundador de DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA.

 

Avui ens preguntem “Què és la mentida”: Per què mentim?, Fins a quin punt és lícit, o preocupant, el fet de mentir de manera més o menys sistemàtica. Què hi ha darrere el perfil del mentider compulsiu?. El cas és que, en major o menor mesura, tots mentim, encara que TOTS afirmem que no suportem la mentida en les nostres vides. Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb MIREIA DARDER, especialista en psicologia clínica, terapeuta gestàltica.

 L’Àngel és feliç quan no toca de peus a terra. Viure de l’aire és la seva passió i des de fa un temps, la seva activitat empresarial. No és una qüestió d’inconsciència vital… simplement una intensa relació amb l’espai obert, amb la calma i la serenor que provoca enlairar-se amb un globus aerostàtic i deixar-se portar per l’aire.
L’Àngel, curiosament fill d’un bussejador, va triar l’espai obert per fer créixer les seves inquietuds. Navegar per l’aire, observant el paisatge que es dibuixa sota teu amb la lentitud que afavoreix la mirada atenta, fixant-nos en els detalls, disposant de perspectiva per admirar amb plenitud el paisatge.
Fa 25 anys que enlaira globus aerostàtics i el seu gran projecte és passar tres dies navegant, gaudint de l’aventura. De moment l’Àngel gaudeix de la seva condició de pagès de l’aire i convida a tots els qui vulguin a enlairar-se en una experiència altament recomanable.