From the daily archives: "diumenge, juliol 8, 2012"

Sovint es diu que la crisi és també un espai d’oportunitats. El moment per canviar aquelles coses o models que ja no resulten útils, que s’han esgotat, que han perdut el sentit que van tenir i que en certa mesura són també responsables de la crisi que patim. Les coses han de canviar perquè la societat es transformi, per que l’esser humà evolucioni.Les ciutats són ara més que mai, el nucli més potent de transformació i canvi. Ho han estat sempre de fet, però mai com ara el la densitat urbana havia estat tant gran. Mai com ara les ciutats havien acollit tants milions de persones.Ciutats que han de fer front a nous i grans reptes de present i de futur immediat en el context del món globalitzat. Ciutats que són nòduls de coneixement, interconnectats, que transiten a gran velocitat, que fan créixer noves formes de creixement econòmic, que formulen nous problemes pels que ja no serveixen les velles respostes. [Continue Reading…]

Segon lliurament de la conversa fragmentada de juliol compartida a la Plaça Reial de Barcelona amb l’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas. Converses fragmentades, diàlegs compartits que dones valor al relat i a l’espai per on aquest es produeix.
Conversem amb Oriol Bohigas en un dels espai del seu estudi d’arquitectura, creat l’any 1962 amb Josep Martorell i David McKay amb qui han construït una trajectòria innovadora i creativa en l’arquitectura moderna. Un referent per les noves generacions d’arquitectes.

Afegim una nova visió de Catalunya des d’Espanya. Avui escoltant les impressions d’un periodista que descriu una visió molt crítica del moment polític i econòmic que viu Espanya.
Els darrers anys del govern Zapatero i el retorn del Partit Popular al poder amb la presidència de Mariano Rajoy, la gestió de la crisi i les seves conseqüències, han aportat molts arguments per exercir un periodisme d’opinió molt crític i contundent, situat en un àmbit ideològic d’esquerres.
Bloguer seguit per milers de persones, actiu en l’àmbit de les xarxes socials, amb 152 mil seguidors a twitter, és una de les veus més influents del periodisme d’opinió en l’actualitat. Noves formes que transiten per nous formats.
Acaba de publicar la seva primera novel·la, “31 noches”, una novel·la negra que transita per un Madrid fosc, aquell que descriu la rerabotiga de les discoteques, del narcotràfic i de les màfies d’estrangers.
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb el periodista IGNACIO ESCOLAR.

Aquest dissabte 7 de juliol se celebrarà l’Assemblea General de l’Associació de Municipis per la Independència, que tindrà lloc a les 12.00h a l’Auditori Palau de Congressos de Girona
A l’acte estan convocats els alcaldes dels 484 municipis que, a dia d’avui s’han adherit a l’AMI i que recolzen la iniciativa de convocar un referèndum per votar la independència de Catalunya. A més han donat suport a l’associació una diputació i 24 consells comarcals. El nombre de municipis adherits va superar fa dues setmanes la meitat dels municipis de Catalunya. L’associació discutirà sobre la seva estratègia de futur en els propers mesos i posarà a votació una proposta sobre el concert econòmic. Parlem amb el president de l’AMI i alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.

És la Leticia Hsing, la mare de Didac Lee un emprenedor nascut al primer restaurant xinès que va obrir a la província de Girona. Ell era el diferent, el nen que assenyalaven pel carrer. Un figuerenc d’ulls esbiaixats i inquietuds futbolístiques que als 21 anys es va convertir en empresari. Avui dirigeix un important conglomerat d’empreses dedicades a la informàtica i és directiu del FC Barcelona. La Carme Parras ha anat a veure la seva mare a Figueres.

Aquesta és la pregunta que plantegem al nostre particular CINEBCLUB, conduït per la Carmen Gallego, a partir de la pel.lícula Up in the Air, una pel.lícula de l’any 2009 dirigida per Jason reitman i protagonitzada per George Clooney en el paper de Ryan Bringham. L’estrella d’una empresa és contcractada per altres empreses per acomiadar els seus treballadors. Es passa el dia viatjant, no veu la seva família i no creu en les relacions de família estables. Tot canvia quan una companya de l’empresa proposa fer els comiats per videoconferència i estalviar a l’empresa els diners dels viatges. Ryan té dos mesos per demostrar que tot i la despesa els viatges són imprescindibles.

Descobrim els gustos musicals d’una actriu polifacètica que ha treballat a parts iguals sobretot en teatre i televisió, tot i que també l’hem pogut veure al cinema. Aquest dimecres estrena l’obra teatral Dubte, de Tom Patrick Shanley dirigida per Sílvia Munt i que compta amb un repartiment format per, a més de la Mar, la Rosa Maria Sardà, la Nora Navas i en Ramon Madaula. Una obra que es podrà veure fins el 29 de juliol al Poliorama . Abans d’aquest Dubte, destacar alguns altres dels treballs en què ha treballat la Mar: en teatre, l’obra Arcàdia, per la que va rebre un Premi Butaca a la millor Actriu de repartiment 2007 però dels més recents, hi ha Cock, L’arquitecte, Electra o la Ilíade. En televisió, l’hem pogut veure darrerament a la séries de TV3 Gran Nord, Sagrada Família i Ventdelpla. En cinema, la Mar ha treballat a Mil Cretins i a Las 2 vidas de Andrés Rabadan. La Mar és molt selectiva a l’hora de trobar moments per escoltar música i és reticent a l’hora d’anar a concerts en què no estàs assegut per un tema d’alçada, la seva. Pel què fa a preferències, varien, segons l’època però ara mateix té el cor dividit entre Josh Rouse, Mishima, Antonia Font…

El professor Juan Sánchez-Enciso ens explica la situació que viuen els mestres quan demanen als alumnes que facin una mirada interior i ho fa a partir del relat d’una alumne de Juan Sánchez Enciso que ha de marxar del país.

En destaca la importància de tenir referents sòlids per després poder-los trencar.

Obrim el temps del Projecte Corall, és una coproducció de la productora LANETA i la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS per al programa D.O que s’emet els diumenges a les 23h i que presenta els casos de canvis de vida. Avui ensacompanya en Martí Noy,un dels creadors del projecte. Avui parlem del cas que protagonitzava el darrer programa, Jordi Querol, un home que ens explica les sensacions que va tenir despres de despertar d’una operació per intervenir-lo d’un tumor al cap. L’operació va anar bé però poc després de la intervenció en Jordi va patir un hictus.

La vida passa. Cremem etapes, sumem experiències, aprenem d’allò que anem vivint. Hem oblidat la joventut, hem allargat el màxim possible la maduresa i transitem sense marxa enrere cap a la temuda etapa de l’envelliment, aquella que mostra els símptomes d’un desgast, del camí recorregut, dels excessos o les prevencions amb que hem tractat el nostre cos i la nostra ment.
Fer-se gran, avançar cap a l’envelliment no ha de ser un camí farcit d’incomoditats i de problemes. En certa mesura, segons i com es miri, pot esdevenir un espai de noves oportunitats. Ni el final d’un vida sexual plaent, ni un temps de fatiga física condicionada per l’estrès de la vida de cada dia, ni una insana obsessió per voler donar l’esquena als anys i mantenir-se permanentment jove…
[Continue Reading…]

Imaginàvem l’entusiasta i alegre Joan exercint d’advocat i utilitzant la màgia com a singular i efectiva estratègia per fer aparèixer o desaparèixer arguments, proves o pistes en la defensa d’un client…Ben mirat, sovint la interpretació de les lleis i l’aplicació de la justícia, demanda d’unes certes habilitats per intentar dissimular la realitat. Fer passar bou per bèstia grossa…
Però tornem a la història d’en Joan: un truc vist de prop en plena adolescència va obrir-li la porta d’entrada a un món desconegut però apassionant; l’art de fer màgia.
Aprenentatge, primeres actuacions i el plaer de veure la cara d’aquells qui assistien com a públic als seus números, vençuts pels efectes de la màgia.
Tenia una carrera pel davant. En el món de la màgia, però també en els estudis de dret. Malgrat les dificultats de conviure amb realitats aparentment tan diverses, l’esforç paga la pena. Qui sap si en un futur, la màgia li resulta útil a en Joan en condició d’advocat.

 L’actualitat informativa de la setmana analitzada pels tertulians ocasionals que ens acompanyen avui: Toni Nogales, qui s’ha passat mitja vida viatjant, principalment per Africa i l’orient Mitjà. Ha fet del seu hobby una professió que viu apassionadament. Mercè Mestres, llicenciada en Dret a treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació. Ara està jubilada però continua activa… És presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic i Agustín Comotto, nascut a Buenos Aires tot i que viu a Catalunya des de l’any 1.999. És il.lustrador de contes infantils. Li agrada explicar històries. Li interessa la Història i segueix de prop l’actualitat.