From the daily archives: "dissabte, juny 30, 2012"

Esgotem els darrers minuts del MANERES DE VIURE escoltant un postal sonora que ens arriba de llocs remots explorats amb els ulls ben oberts per Gabi Martínez. Viatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables.
Amb ell hem començat un apassionant viatge pel Nil que avui ens du a Kampala.

Demà gran final de l’Eurocopa que enfrontarà les seleccions d’Itàlia i d’Espanya. Una fita que coincideix en el temps amb l’època esplendorosa del Barça de Guardiola i amb l’aportació més àmplia i generosa de jugadors blaugrana a la selecció espanyola. El periodista Fabian Ortiz reflexiona sobre l’ambigüitat que genera la selecció espanyola a Catalunya.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest concepte bàsic de la teoria del coneixement entès com aquell coneixement que és directe i immediat, sense intervenció de la deducció o del raonament, que habitualment es considera evident.

El passat mes de maig un gallec accedia a la presidència de la Societat General d’Autors i Editors, (SGAE). Es tancava l’etapa més convulsa d’aquesta entitat que amb l’actuació dels seus anteriors gestors i el procés judicial obert contra ells, havia desprestigiat bona part de la seva imatge i la comprensió pública. Anton Reixa, escriptor, músic, director i productor de cinema, cantant i líder del grup gallec “Os resentidos” des de la dècada dels 80, assumia el repte de canviar el fons de l’entitat en un context social i del sector d’extrema complexitat. Anton Reixa i l’equip que l’acompanya ha reorganitzat l’SGAE i assegurava, en començar el seu nou mandat, que començava un nou temps en la Societat general d’Autors i editors.
Avui afegim les impressions d’Anton Reixa a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

En Manuel volia ser empresari. El negoci familiar vinculat al món dels pernils va inspirar-lo per poder tirar endavant el seu projecte: donar valor afegit a un producte on els aromes, les textures i els orígens, aporten significats i sabors.
La societat del benestar, de les necessitats cobertes, va saber fixar-se en els detalls. Anar una mica més enllà per descobrir la lletra petita dels productes que consumia. En Manuel va convertir-se en afinador de pernils, la categoria que marca el punt precís del millor moment del pernil. A més en Manuel promociona i divulga el tast de pernils en caves dedicades exclusivament aquest producte artesà. Una feina que l’omple, que el manté molt ocupat en condició d’autònom, però que també li serveix d’esbarjo quan viatja fins a zones de producció com Extremadura, on s’empelta dels aires i els paisatges on creix i s’elabora el millor pernil del món.