From the daily archives: "dilluns, juny 25, 2012"

L’endemà d’una revetlla sempre se sol fer costa amunt….avui, en Rafael Vallbona ens escriu una emotiva postal precisament sobre un matí de Sant Joan de fa molts anys.

Un cop al mes al Maneres de viure escoltem la veu d’alcaldes i alcaldesses en condició de tertulians ocasionals. Avui afegim tres municipis més. Tres nous relats sorgits de la política de proximitat. Dues poblacions del Baix Llobregat i la capital de la comarca de l’Anoia, comparteixen taula un matí de Sant Joan. Ens acompanya MARC CASTELLS, alcalde d’Igualada, 39 anys, capital de la comarca de l’Anoia, amb prop de 40 mil habitants. Municipi molt vinculada a l’activitat industrial que han marcat el seu traç i la seva dinàmica social en els darrers decennis. El segon alcalde que ens acompanya en condició de tertulians ocasionals del Maneres de viure és SALVADOR PRAT, Alcalde d’Olesa de Montserrat, a la comarca del Baix Llobregat. I el tercer alcalde en condició de tertulià ocasional d’aquest mes de juny és ENRIC LLORCA, alcalde de SANT ANDREU DE LA BARCA, municipi de la comarca del Baix Llobregat, en límit de la gran Area Metropolitana de Barcelona. Amb 27 mil habitants.

Us oferim el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de juny que en les darreres setmanes hem compartit amb Carles Folguera, el director des de fa més d’una dècada de La Masia del Futbol Club Barcelona, des de fa un any instal·lada a la ciutat esportiva del club a Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, i rebatejada amb el nom de Centre de Formació Oriol Tort.

És la Marina Bonilla, la mare d’en Joel González, campió del món de taewkondo i un dels esportistes catalans que participaran a les olimpiades de Londres. En Joel anava per futbolista però un dia es va cansar i va començar a entrenar amb el pare al gimnàs familiar… molt aviat es van adonar que el nen tenia aptituds per a aquest esport individual. També que tenia una manera de comptetir molt diferent a la dels altres taekwondistes. Això és el que el fa únic, això és el que l’ha col.locat en el núm 1. Ara molts el copien. La Carme Parras ha anat a Figueres a veure la seva mare.

La crisi econòmica envaeix tots els àmbits de la vida pública. Una allau de pretextos i justificacions atorguen la qualificació de plaga bíblica allò que ens està passant, resultat dels excessos d’uns i altres i d’haver estirat més el braç que la màniga. Així ens ho expliquen. D’aquesta manera en patim els efectes.
L’esclat del cas Bankia i el posterior rescat del sistema financer espanyol, un aportació de capital molt avantatjós per Espanya, segons l’executiu de Rajoy, ha estat el penúltim capítol d’un relat incomplert i que resulta d’una forma de fer, construïda en temps de bonança, en aquell moment on les dificultats de l’economia alemanya van suposar la rebaixa del preu del diner, la creació de la bombolla immobiliària i l’esclat d’una crisi amb un final hores d’ara imprevisible. [Continue Reading…]