From the daily archives: "diumenge, juny 24, 2012"

Els temps que estem vivint necessiten d’un nou relat per a la seva comprensió.
La societat del benestar i l’excés, del creixement sense límits, aquella que va definir més d’una dècada prodigiosa, entrava l’any 2008 en un moment de crisi i desconcert profund que més que un parèntesi temporal, suposa el trànsit cap a un nou temps incert i farcit de preguntes sense resposta.
La Espanya que arriba, com ens explicava fa unes setmanes Enric Juliana, serà modesta o no serà. Ben diferent aquella que va construir una gran torre d’arrogància, extremament feble en els seus ciments, impulsada només per aquella insana obsessió per créixer.Unes formes de vida que han deixat una empremta molt profunda en els individus d’aquesta societat, que esperen tornar a un passat on tot va ser millor. [Continue Reading…]

Aquesta és la pel.lícula que plantegem al Cineclub, de la mà de la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem 1 FRANCO 14 PESETASUna pel.lícula espanyola de l’any 2006 dirigida per Carlos Iglesias. A la dècada dels 60 dos espanyols en Martin i en Marcos emigren a Suïssa a buscar un futur millor. No els costarà adaptar-se a la nova vida fins i tot flirtejaran amb dues locals… tot canviarà quan arribin les respectives famílies i decidieixin tornar cap a Espanya amb els estalvis aconseguits.

Escoltem la música que fa feliç Cristina Medina, una actriu molt coneguda sobre tot pel seu paper de Nines a la série de TV Aquí no hay quien viva però que evidentment té una carrera que va més enllà d’aques et paper i prova d’això és la seva trajectòria teatral que aquest dies la porta al Club Capitol de Barcelona. Hi portarà l’humor absurd d’un espectacle que es diu “Llorar por llorar” de la seva companyía, de nom “Pez en raya” que es podrá veure des d’aquest dimecres fins el 5 d’agost. [Continue Reading…]

Avui, escoltem el testimoni de Jordi Castro ex-politòxicoman. va deixar de consumir gràcies al ioga
que protagonitza una nova edició de CORALL és una coproducció de la productora LANETA i la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS per al programa D.O que s’emet els diumenges a les 23h.

Cada dia hi ha més persones que decideixen viure soles. En la dècada que va del 1991 al 2001 les llars unipersonals es van incrementar en més d’un 80% i entre el 2000 i el 2008 les llars formades per un home sol ha crescut gairebé en un 50%. No es tracta d’un fenomen vinculat a l’envelliment de la població, sinó d’una nou estil de vida. Moltes dones i homes del nostre país aposten per a la soledat. Fins i tot tenint parella prefereixen el live apart together que la convivència. Què els dóna la soledat? Per què viure sol és un plaer? Què hi ha darrera d’aquest fenomen? En parlem amb Sílvia Díez, filosofa i terapeuta gestalt, co-autora de la novela “A Solas, la aventura de vivir”.

La Ruth sent passió per la seva feina. Determinades activitats demanen d’aquest plus necessari per exercir-les amb solvència i seguretat. Passió per l’educació social, per tirar del fil de realitats molt complexes i buscar un nou relat per a vides difícils.
Com a terapeuta va endinsar-se en el submón de les drogoaddiccions dins l’ONG Projecte Home Catalunya, un col·lectiu de persones que des de fa anys aplica un mètode rigorós però eficient per intentar ajudar aquelles persones a qui les drogues han destrocat la vida.
Per la Ruth els primers anys de feina van ser d’alta intensitat. Descobrir aquelles realitats complexes, desmuntar tòpics i prejudicis sobre els consumidors de drogues, sobre els motius i les raons que t’empenyen ha transitar per un món degradant i sense fons.
La Ruth ens envia un missatge interessant. Apropar-te aquesta realitat, saber i descobrir la lletra petita de tantes històries personals, serveix per arribar-nos a conèixer molt millor. I a desmentir aquella idea que circula i que assegura que determinades coses mai ens passaran a nosaltres.