From the daily archives: "diumenge, juny 17, 2012"

Costa molt generar un missatge optimista sobre la situació econòmica que viuen Espanya i Catalunya. El rescat del sistema financer, sol·licitat el passat cap de setmana pel govern de Rajoy, la comunicació i la gestió del mateix per part de l’executiu, les reaccions d’Europa, la resposta dels mercats, el increment una setmana més de la prima de risc… i el risc que per la solvència de l’euro generen les eleccions gregues de demà diumenge, perfilen un panorama molt gris que incrementa el desànim i les incerteses en la ciutadania.
Amb més de cinc milions d’aturats, amb els efectes socials de les retallades en sectors molt sensibles de l’estat del benestar, amb la situació de fallida de molts ajuntaments i institucions públiques, amb una Generalitat sobrepassada per la situació, amb els creixents índexs de pobresa que s’estenen en el teixit social…. amb aquest decorat, podem generar un discurs optimista i creïble sobre el futur ?
Una allau de males notícies ens col·lapsa i ens bloqueja. La boira és tant espessa que costa detectar les oportunitats, que resulta extremament difícil veure que podem sortir d’aquest immens forat depressiu, que sembla molt més profund encara després de l’eufòria col·lectiva viscuda en els darrers anys. [Continue Reading…]

Hem volgut percebre l’estat d’ànin dels ciutadans grecs, que votaven diumenge el futur del seu país… però potser alguna cosa més, el futur de l’Europa de l’euro. Les eleccions de diumenge són com una segona volta de les anteriors, les que es van viure el passat 6 de maig, amb uns resultats que van fer inviable la formació d’un nou govern prou solvent per fer front la extrema situació economica que viu el país. [Continue Reading…]

Dimarts vinent, 19 de juny, es viu el 25e aniversari de l’atemptat d’Hipercor de Barcelona, l’atemptat més sagnant i indiscriminat de la banda terrorista ETA. 21 persones van morir aquell tràgic divendres. L’atemptat va significar un punt d’inflexió en molts sentits. La població cívil d’un barri obrer, la matança indiscriminada, la socialització del dolor i el territori on es va produir l’atemptat, va liquidar moltes de les complicitats que la lluita d’ETA podia generar. Aquell atemptat es produia un anys després que Barcelona fos nominada per l’organitzar els jocs olimpics del 92.
Ahir es produia un fet molt significatiu. Una de les victimes d’aquell atemptat, treballador del centre comercial, es veia cara a cara amb un dels responsables d’aquell atemptat. Robert Manrique, la veu de les victimes del terrorisme d’ETA, s’entrevistava ahir amb Rafael Caride Simon, empresonat a la presó de Zaballa, a Vitoria.

En el trànsit per La Masia del FCB, acompanyats per Carles Folguera, entrem en una de les sales polivalents del centre, decorat amb fotografies que repassen la història d’aquesta residència de futurs jugadors i on destaca una imatge mítica… la que fa poc més d’un any concretaven Xavi, Iniesta i Messi finalistes de la pilota d’or, que finalment va guanyar l’argentí.La culminació d’un model, d’una generació irrepetible, d’una suma espectacular de talent que ha fet viure a molts aficionats del Barça, els millors anys de les seves vides. Us oferim el tercer lliurament de la conversa fragmentada de juny amb Carles Folguera.

 

Descobrim els gustos musicals de la cantant Sílvia Pérez Cruz, veu prodigiosa que canta igual de bé flamenc, jazz, havaneres o fado, inspirantse en músiques ètniques. Des de l’11 de novembre que té nou disc, que s’anomena precisament així i que va publicar en aquesta data perquè coincidia amb la mort del seu pare, a qui dedica el seu primer treball en solitari. Ara la podrem veure al teatre Romea compartint escenari, el 20, 21 i 22 de juny amb el seu director, en Julio Manrique, en el cicle de concerts teatralitzats anomenat “4 acords” que proposen la unió entre un director d’escena i un artista o grup de casa nostra La Sílvia treballa amb música per tant n’escolta i en crea molta, per això valora molt el silenci i li agrada estar a casa així, en silenci. Tot i això també en gaudeix molt de la música i és de les que li agafa per escoltar un mateix disc moltes vegades i es deixa assessorar i que li descobreixin nous grups musicals. Entre els seus cantant que està escoltant més darrerament hi ha, per exemple, Nick Drake. I algun altre que ens descobrirà ella mateixa…

A peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure.
Avui el passat neolític de Cambrils.

Aquesta és la pregunta que planteja la Carmen Gallego al Cineclub a partir de Criadas y señoras, Una pel.lícula dirigida per Tate Taylor l’any 2011. la història ens situa al Mississipi dels anys 60. Skeeter és una noia del sud que torna de la universitat disposada a convertir-se en escriptora. A casa descobreix les injustícies de la classe alta amb les criades negres i decidiex iniciar un projecte que posarà de cap per avall l’ordenada i injusta societat.
Comença a entrevistar dones negres que han criat milers de nens blancs i inicia una revolució sense precedents. Tothom al poble haurà de callar. Les coses canviaran molt a partir de la publicació d’un llibre que és tot un èxit.

És la Mª Jesús Salvador, la mare de Carles Castillejo. Atleta que va començar a córrer per impuls i s’ha convertit en un dels millors corredors de casa nostra. El seu medi preferit són els 10 mil, els 5 mil i el cross però a Londres hi va per guanyar la Marató. Tot un repte. La Carme Parras ha anat a veure la seva mare a Sabadell, quan només falten dos mesos per aquesta fita.

 

 

 

Segons un estudi de l’Agència espanyola de la Seguretat alimentaria i Nutrició, un 54% de la població de l’estat espanyol reconeix no seguir una dieta equilibrada. Més encara, Espanya, duplica el consum recomanat de grassa saturades. D’aquesta enquesta es després també que només un 38% de la població menja fruita i un 43 consumeix verdures i hortalisses de forma regular. La conclusió, malgrat pugui semblar el contrari, el 62% de la població adulta pateix obesitat o sobrepès. La crisi econòmica pot afavorir aquesta tendència en els mals hàbits de consum alimentari.

De la dificultat o facilitat per mantenir una dieta equilibrada, per saber en què consisteix realment, per escoltar maneres de viure millor, parlem amb la nutricionista JOY NGO, investigadora en nutrició comunitària al Parc Científic de Barcelona, membre de la fundació per el desenvolupament de la dieta Mediterrània.

CORALL és un conte sense fades ni follets amb protagonistes de carn i ossos que s’han hagut d’enfrontar a un canvi de vida. Un programa que s’emet per la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS els diumenges a les 11 de la nit. La protagonista del capítol de la setmana passada era Núria Ojeda. La Núria, va començar a trobar-se malament quan tenia 18 anys i apartir d’aquell moment va iniciar un peregrinatge per esbrinar què era el que feia que no pogués continuar amb la seva vida d’abans. Els metges li van diagnosticar Fibromialgia aguda i la Núria ha hagut d’aprendre a conviure amb la malaltia. Una discoteca, el mar i una piscina són els escenaris per on transcorre la seva història.

El professor Juan Sánchez-Enciso ens parla de l’escola emocional. Diu que l’escola és estar feliç, sí, però sense perdre el nord sense estar rient tota l’estona. Planteja el tema a partir del llibre de Jaume Cela i Juli Palau, un capítol que és un afegitó a la realitat. I en treu reflexions com ara que del què es tracta és de fer l’aprenentatge de la manera més rica i motivadora però sense pensar que el què ha de fer el mestre és entretenir l’alumnat. És important que l’aprenentatge sigui fluid però això no treu que l’aprenentatge impliqui un esforç.

Després d’escoltar la valoració de l’escriptor i helenista Pedro Olalla, els tertulians ocasionals que ens acompanyen avui, reflexionen sobre com els resultats d’aquests comicis poden afectar l’economia mundial. En parlem amb Manuel Fernàndez, treballador social, artista, referent al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Gitano compromès. Un home que treballa per canviar la realitat del seu barri i de la seva gent.També és amb nosaltres Lluís Parés, pagès compromès, vell lluitador per mantenir viva l’activitat agrícola a Sant Boi de Llobregat i que ara veu perillar amb projectes com l’Eurovegas català. El tercer tertulià que ens acompanya és en Francesc Prieto. És historiador però els seus interessos són diversos. Li agrada el cinema i participa en les activitats de diferents entitats que tenen com a objecte d’estudi la restauració de la memòria històrica.

La història de l’Hector dona valor aquella idea que assegura que la vida dona moltes voltes. Hi ha persones que saben deixar-se portar per les circumstàncies i que van fent camí canviant de trajectòria sense por a perdre’s.
L’Hector va arribar de forma forçada a Catalunya procedent de Xilè. Fugia d’una dictadura que l’obligava a fer el servei militar. Amb tant sols 100 dòlars a la butxaca, aquell aspirant a enginyer va aterrar a Barcelona, disposat a sobreviure.
El relat de l’Hector concreta un notable procés d’adaptació, de canvis, d’arrelament progressiu fins trobar el seu propi espai. Cambrer, treballador de la construcció, electricista, comercial, gestor i des de fa un temps empresari al costat de la seva dona. El recorregut resulta interessant, variable, canviant i flexible. De la supervivència al confort que genera la sensació d’haver trobat un sentit i un espai a la vida de cada dia.
De vegades les fugides endavant resulten el primer pas per descobrir noves oportunitats.