From the daily archives: "diumenge, juny 10, 2012"

El tema del dia, el rescat, centra l’atenció Els tres són membres de “Nou set de tertúlia” un grup que des de fa 16 anys es reuneix un cop al mes per parlar de tot i de res. Una idea que va néixer de les trobades de tres amics que es trobaven per parlar de tot. Al grup s’hi han anat sumant altres persones, s’han formaliutzat unes regles i actualment comparteixn taula i dret a paraula amb un expert que cada mes escull un dels participants. Per tant una tertúlia molt ben acotada que no preten res més que escoltar i perendre els uns dels altres. Compartim tertúlia amb Carlos de Alvarado, Ernest Pérez i Xavier Trabado.

El pas del temps ens transforma, ens va canviant lentament. Al caràcter heretat i modelat amb l’educació al llarg de la infantesa i l’adolescència, sumem les experiències viscudes, els relats que van conformant la nostra quotidianitat. La vida és un aprenentatge permanent. Un procés de permanent evolució. I en aquest trànsit constant, la possibilitat de descobrir maneres de viure millor és permanent. Cada cop més sabem com funciona el nostre cervell, sabem de la seva extrema flexibilitat, sabem de l’efecte que la gestió de les emocions tenen en la percepció d’un punt de serenor i benestar personal.Vivim temps complexos, que alimenten, que aporten tots els arguments negatius en forma de combustible emocional. I el cervell humà, especialment predisposat a la negativitat, pot modelar-se per aprendre a viure millor, de forma relativament senzilla.Descobrim claus per conviure i gestionar millor les nostres emocions a partir del darrer llibre d’ELSA PUNSET, “Una mochila para el universo” (21 rutas para vivir con nuestras emociones).

Intel.ligent, orgullós, valent, coherent, bo. Així és Cyrano de Bergerac. Un clàssic. Un d’aquells personatges que te l’acabes estimant. Un repte per a qualsevol actor. Cyrano es pot veure a la Biblioteca de Catalunya des de fa una setmana i s’hi estarà fins el 22 de juliol. Un espectacle de la companyia La Perla 29 dirigit per Oriol Broggi i protagonitzat per Pere Arquillué. L’acompanyen en aquesta aventura: Marta betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueres, Babu Cham, Isaac Morera, Pau Vinyals, Andrea Portella i Emma Arquillué. Un Cyrano per gaudir-lo en tota la seva grandesa.
Cyrano és el protagonista del TeatreFòrum del Maneres de viure. Una vegada més hem convidat tres oients del programa a anar a veure aquesta obra amb el compromís de venir avui a explicar-nos què els ha semblat. En Fèlix, la Bet i la Montse han fet els deures.

Prop d’un 60% dels joves que han demanat ajuda a projecte Home durant el 2011 reconeixen tenir consums problemàtics amb l’alcohol. Aquesta és una de les dades d’un extens informe elaborat per aquesta entitat, resum del que ha estat un any marcat per la crisi econòmica que, evidentment, té una incidència directa en els hàbits de consum de drogues i també en les entitats que treballen per les persones amb problemes d’addiccions i les seves famílies. Projecte Home va néixer l’any 1984. Té 26 centres repartits per tota Espanya que atenen unes 20 mil persones.
En aquesta estona de ràdio ens acompanya Oriol Esculies, director de PROJECTE HOME-CATALUNYA, Oriol Esculies.

A peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure.
Avui la postal d’una mentida pietosa.

El relat serè de la Mercedes, la mare del Raül de 39 anys, ens aporta molts elements per a l’esperança. Ens parla del cop dur, terrible, que suposa descobrir que del naixement del tercer fill pengen paraules que no controles. Fa 40 anys, de la síndrome de down se’n sabien poques coses i el futur semblava escrit.
Però la Mercedes, que matisa la discapacitat com la NO capacitat per poder fer determinades coses, ha viscut l’evolució del seu fill cap a la integració donant valor a l’enorme esforç realitzat pel Raul, a la capacitat de superació dels obstacles i els límits que anaven sorgint. Mira enrere i constata com sense adonar-se’n en Raül va robar la seva atenció, desviant la mirada dels seus dos altres fills. Però es mostra orgullosa del camí recorregut, orgullosa de l’esforç immens fet pel Raul, orgullosa d’aquells que li van donar una oportunitat per la normalització del seu viure. Com en Raul està orgullos de la seva mare.
Finalment una reflexió impagable. El futur és avui. Vent d’esperança pels temps que corren.

En Raül se sent estimat pels seus companys de feina. No sempre ha estat de la mateixa manera però. Ha calgut molt esforç i força de voluntat per poder trobar el seu espai i normalitzar la vida de cada dia.
En Raül se sent molt satisfet del seu llarg currículum, amb vint anys d’experiències laborals a l’esquena. Reconeix com amb perseverança i ajut ha anat modificant les seves pors, la gestió de les seves emocions, descobrint formes noves d’expressar-se a partir de la pintura o el teatre.
La seva mirada i els seus gestos són d’infant expressats en un cos adult. I reconeix que encara ha de superar alguns paranys que li fan difícil la relació amb els amics. Mentre la Mercedes, la mare del Raül, observa atentament el relat del seu fill i demà compartirà les seves experiències i emocions en aquest mateix espai.