From the daily archives: "diumenge, juny 3, 2012"

Cada dia som més savis. Disposem de més coneixement. De majors certeses que provoquen noves preguntes. Vivim temps de complexitat on un vell món s’apaga mentre va sorgint una nova realitat plena d’interrogants. Pitjor, millor…? Simplement diferent i possiblement amb noves propostes que ens ajudin a ser i viure millor. Hi ha un discurs que ha de sorgir. Es el moment de començar a escoltar-lo. La intel·ligència ha fet evolucionar l’espècie humana. A la intel·ligència cognitiva, que dona valor als coneixements, hi vam sumar en les darreres dècades el valor de la intel·ligència emocional, amb la influència del món afectiu en la construcció del benestar personal i col·lectiu. En el moment present sorgeix un nou concepte que s’ajusta a les demandes dels temps que estem vivim i probablement dels reptes que tenim pel davant; la intel·ligència executiva, un nou valor que connecta la neurologia amb l’ètica. [Continue Reading…]

Estrenem mes de juny i conversa fragmentada. Aquest espai que dona valor al diàleg compartit i a l’espai per on aquest es produeix. Al llarg de les properes setmanes conversarem amb Carles Foguera, director del Centre de Formació Oriol Tort, la històrica Masia del Futbol Club Barcelona, d’on han sortit alguns dels millors jugadors del món que expressen una filosofia de vida i de joc.

“No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisis és la millor benedicció que poden succeir-li a les persones i els països perquè la crisi comporta progrés” En aquest moment una frase com aquesta pot ser interpretada com una gosadia si tenim present la dimensió i els efectes que comporta l’actual moment econòmic. Una frase que encapsala un breu text d’Albert Einstein i que finalitza amb un altre reflexió contundent: “Acabem d’una vegada amb la única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la” Un text que serveix com a reflexió per iniciar un llibre directe i molt aclaridor sobre les motius i les conseqüències que ens han conduit fins el moment present.Un assaig que analitza la convulsió del moment però que proposa un miratge optimista de cara al futur. “LOS DIAS QUE VIVIMOS PELIGROSAMENTE” La trastienda de la peor crisis economica que ha vivido España, signat pel periodista econòmic MARIANO GUIDAL, observador de prestigi i privilegi de la crònica econòmica i política dels darrers 30 anys des de les pàgines, entre d’altres del diari LA VANGUARDIA. Avui afegim la seva mirada a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

És la l’Anna Sánchez, la mare d’en Pol, en Lluch i en Nil. Tres ballarins de Hip-hop que han heretat de la mare la passió pel ball. Els tres ballen a la companyia Brodas que ja ha presentat dos espectacles electrificants que no deixen indiferents. Coreografies espectaculars, enginyoses amb un gran sentit de l’humor i sobretot amb un entusiasme que contagia. La Carme Parras ha anat a veure l’Anna a l’escola de dansa que des de fa 25 anys la família té al barri de Sarrià de Barcelona.

Conviure amb el càncer no és fàcil. Malgrat en molts sentits la malaltia de malalties ha diluït una part del tabú que l’acompanya, “tenir càncer” i aprendre a conviure i a viure millor amb la malaltia continua sent extremament complicat.
Aprendre a gaudir de la vida acceptant la incertesa i la por de la mort és un repte per als malalts però també per a tots aquells que l’acompanyen en la navegació per la malaltia. Aprendre a gaudir de la vida convivint amb un càncer exigeix un canvi en les Maneres de viure. Un canvi de conjunt, que suma la persona malalta i el seu entorn, on sovint els ritmes i les necessitats transiten en temps i velocitats distintes. Una reacció de conjunt que suposa haver d’afrontar molts sentiments fins aquell moment desconeguts. El diagnòstic d’un càncer suposa haver de respondre i enfrontar-se a un munt de noves preguntes plenes d’incertesa. Avui volem escoltar Maneres de viure millor el diagnòstic i el trànsit per un càncer. Ho fem a partir d’un petit llibre construït en base a la suma d’experiències viscudes. “VOLEM ESTAR AMB TU”, consells útils per als familiars i els amics dels malalts de càncer, escrit per la doctora LAURA VIDAL, responsable de la divisió d’oncologia ginecològica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Aquesta setmana els tertulians són estudiants de 1er d’ESO, tenen entre 12 i 13 anys i estudien a l’ Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallès. Nois i noies que, estem segurs, es miren i analitzen el món amb uns altres ulls. Nois i noies que han nascut en anys de bonança econòmica, en un món on les tecnologies han invaït l’espai públic i personal, fins i tot les aules i que ara viuen també el desconcert de la crisi econòmica. No els són aliens termes com retallades, primes de risc, mercats…
Ells són aquest futur que algun diuen que hem de tornar a escriure. Un futur que passa per saber trobar el lloc en una societat que ha de tornar a l’essència de les coses. [Continue Reading…]

Descobrim els gustos musicals d’una saxofonista que potser alguns dels oients que van anar ahir al teatre Fortuny de Reus van poder veure’l i escoltar a l’espectacle “Miscel.lània” que va estrenar ahir amb Manel Camp Trio i l’Orquestra Camera Musicae i que aquesta tarda es tornarà a poder veure. I sino, ja haurem d’esperar-nos unes setmanes ja que està rpevist que el Miscel.lània formi part de la programació del Festival Mas i Mas de Barcelona que es fa cada estiu a la Ciutat Comtal. Es tracta d’un espectacle que es presenta amb la sonoritat d’una orquestra simfònica reduïda a la mínima expressió. L’orquestra es podrà sentir en formació de septet de corda, quartet de fustes i trio de metalls. El resultat d’aquesta unió? Una fusió entre el so clàssic de l’orquestra amb el ventall de sonoritats modernes del quartet de jazz. [Continue Reading…]

Aquesta és la pregunta que ens plantegem al Cineclub de la Carmen Gallego i que pren, com a punt de reflexió la pel.lícula La deuda de John Madden protagonitzada per Helen Mirren i Sam Worthington. Mirren és Rachel Singer, una antiga agent del MOSSAD encarregada de capyurar un comegut criminal nazi que ha comès tota mena d’atrocitats. 30 anys després un home afirma que el metge ha tornat a aparèixer i Rachel ha de tornar a Europa de l’Est a investigar els fets. Així haurà de reviure aquells esdeveniments i enfrontar-se a un trauma que els anys no han esborrat.

CORALL és un conte sense fades ni follets amb protagonistes de carn i ossos que s’han hagut d’enfrontar a un canvi de vida. Un programa que s’emet per la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS els diumenges a les 11 de la nit. El conte d’aquesta setmana gira al voltant de la Síndrome Rokitansky, de la que en parlem amb la Paula Rey, afectada Sindrome Rokitansky i amb Pol Orpinell, ideòleg de Corall.

Hi ha persones que tenen molt clares les coses. Aparentment dubten poc i la seva quotidianitat és una suma d’accions organitzades i amb sentit. Deixen poc espai a la improvisació i la disciplina és converteix en una virtut per assolir els objectius que es marquen.
La Carolina és una emprenedora, empresària i corredora de maratons disciplinada. Va saber trobar l’escletxa per sentir-se còmode treballant, aplicant els seus propis ritmes i velocitats, entenen que hores d’ara la seva empresa és el motor de la seva vida.
Per desconnectar la Carolina corre maratons. Un entrenament disciplinat i planificat resulta imprescindible per assolir els objectius. Volta pel món amb unes bambes com equipatge per no trencar la planificació de l’entrenament.
I més enllà del benefici físic i mental que suposa l’esbarjo de córrer, les maratons, dures i exigents, esdevenen un estímul que li serveix de motor per la seva activitat com empresària.
Fugir de la dispersió, marcar-se objectius i saber planificar disciplinadament, són assignatures útils per un temps on abandonar-se a la improvisació pot resultar un esport de risc.