From the monthly archives: "juny 2012"

Esgotem els darrers minuts del MANERES DE VIURE escoltant un postal sonora que ens arriba de llocs remots explorats amb els ulls ben oberts per Gabi Martínez. Viatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables.
Amb ell hem començat un apassionant viatge pel Nil que avui ens du a Kampala.

Demà gran final de l’Eurocopa que enfrontarà les seleccions d’Itàlia i d’Espanya. Una fita que coincideix en el temps amb l’època esplendorosa del Barça de Guardiola i amb l’aportació més àmplia i generosa de jugadors blaugrana a la selecció espanyola. El periodista Fabian Ortiz reflexiona sobre l’ambigüitat que genera la selecció espanyola a Catalunya.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre aquest concepte bàsic de la teoria del coneixement entès com aquell coneixement que és directe i immediat, sense intervenció de la deducció o del raonament, que habitualment es considera evident.

El passat mes de maig un gallec accedia a la presidència de la Societat General d’Autors i Editors, (SGAE). Es tancava l’etapa més convulsa d’aquesta entitat que amb l’actuació dels seus anteriors gestors i el procés judicial obert contra ells, havia desprestigiat bona part de la seva imatge i la comprensió pública. Anton Reixa, escriptor, músic, director i productor de cinema, cantant i líder del grup gallec “Os resentidos” des de la dècada dels 80, assumia el repte de canviar el fons de l’entitat en un context social i del sector d’extrema complexitat. Anton Reixa i l’equip que l’acompanya ha reorganitzat l’SGAE i assegurava, en començar el seu nou mandat, que començava un nou temps en la Societat general d’Autors i editors.
Avui afegim les impressions d’Anton Reixa a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya.

En Manuel volia ser empresari. El negoci familiar vinculat al món dels pernils va inspirar-lo per poder tirar endavant el seu projecte: donar valor afegit a un producte on els aromes, les textures i els orígens, aporten significats i sabors.
La societat del benestar, de les necessitats cobertes, va saber fixar-se en els detalls. Anar una mica més enllà per descobrir la lletra petita dels productes que consumia. En Manuel va convertir-se en afinador de pernils, la categoria que marca el punt precís del millor moment del pernil. A més en Manuel promociona i divulga el tast de pernils en caves dedicades exclusivament aquest producte artesà. Una feina que l’omple, que el manté molt ocupat en condició d’autònom, però que també li serveix d’esbarjo quan viatja fins a zones de producció com Extremadura, on s’empelta dels aires i els paisatges on creix i s’elabora el millor pernil del món.

En el primer capítol del llibre “Homenatge a Catalunya”, George Orwell descriu la Barcelona de l’any 1937 com una ciutat sumida en el caos, trencada pels bombardejos, per l’escassetat i els estralls de la guerra civil. Malgrat això, Orwell constata que la gent semblava feliç i esperançada, confiada en el futur i amb la sensació d’haver entrat en una era de llibertat i d’igualtat. Aquella Barcelona alhora malmesa i esperançada, finalment patiria el càstig de ser vençuda i sotmesa per una dictadura. Probablement aquella esperança esclafada per la grisor del franquisme va ser la llavor per esperances futures que en gran mesura van fer-se realitat. Continuar llegint

L’endemà d’una revetlla sempre se sol fer costa amunt….avui, en Rafael Vallbona ens escriu una emotiva postal precisament sobre un matí de Sant Joan de fa molts anys.

Un cop al mes al Maneres de viure escoltem la veu d’alcaldes i alcaldesses en condició de tertulians ocasionals. Avui afegim tres municipis més. Tres nous relats sorgits de la política de proximitat. Dues poblacions del Baix Llobregat i la capital de la comarca de l’Anoia, comparteixen taula un matí de Sant Joan. Ens acompanya MARC CASTELLS, alcalde d’Igualada, 39 anys, capital de la comarca de l’Anoia, amb prop de 40 mil habitants. Municipi molt vinculada a l’activitat industrial que han marcat el seu traç i la seva dinàmica social en els darrers decennis. El segon alcalde que ens acompanya en condició de tertulians ocasionals del Maneres de viure és SALVADOR PRAT, Alcalde d’Olesa de Montserrat, a la comarca del Baix Llobregat. I el tercer alcalde en condició de tertulià ocasional d’aquest mes de juny és ENRIC LLORCA, alcalde de SANT ANDREU DE LA BARCA, municipi de la comarca del Baix Llobregat, en límit de la gran Area Metropolitana de Barcelona. Amb 27 mil habitants.

Us oferim el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de juny que en les darreres setmanes hem compartit amb Carles Folguera, el director des de fa més d’una dècada de La Masia del Futbol Club Barcelona, des de fa un any instal·lada a la ciutat esportiva del club a Sant Joan Despí, al Baix Llobregat, i rebatejada amb el nom de Centre de Formació Oriol Tort.

És la Marina Bonilla, la mare d’en Joel González, campió del món de taewkondo i un dels esportistes catalans que participaran a les olimpiades de Londres. En Joel anava per futbolista però un dia es va cansar i va començar a entrenar amb el pare al gimnàs familiar… molt aviat es van adonar que el nen tenia aptituds per a aquest esport individual. També que tenia una manera de comptetir molt diferent a la dels altres taekwondistes. Això és el que el fa únic, això és el que l’ha col.locat en el núm 1. Ara molts el copien. La Carme Parras ha anat a Figueres a veure la seva mare.

La crisi econòmica envaeix tots els àmbits de la vida pública. Una allau de pretextos i justificacions atorguen la qualificació de plaga bíblica allò que ens està passant, resultat dels excessos d’uns i altres i d’haver estirat més el braç que la màniga. Així ens ho expliquen. D’aquesta manera en patim els efectes.
L’esclat del cas Bankia i el posterior rescat del sistema financer espanyol, un aportació de capital molt avantatjós per Espanya, segons l’executiu de Rajoy, ha estat el penúltim capítol d’un relat incomplert i que resulta d’una forma de fer, construïda en temps de bonança, en aquell moment on les dificultats de l’economia alemanya van suposar la rebaixa del preu del diner, la creació de la bombolla immobiliària i l’esclat d’una crisi amb un final hores d’ara imprevisible. [Continue Reading…]

Els temps que estem vivint necessiten d’un nou relat per a la seva comprensió.
La societat del benestar i l’excés, del creixement sense límits, aquella que va definir més d’una dècada prodigiosa, entrava l’any 2008 en un moment de crisi i desconcert profund que més que un parèntesi temporal, suposa el trànsit cap a un nou temps incert i farcit de preguntes sense resposta.
La Espanya que arriba, com ens explicava fa unes setmanes Enric Juliana, serà modesta o no serà. Ben diferent aquella que va construir una gran torre d’arrogància, extremament feble en els seus ciments, impulsada només per aquella insana obsessió per créixer.Unes formes de vida que han deixat una empremta molt profunda en els individus d’aquesta societat, que esperen tornar a un passat on tot va ser millor. [Continue Reading…]