From the daily archives: "diumenge, maig 27, 2012"

Alcaldes en condició de Tertulians ocasionals del Maneres de viure. Aquest mes de maig compartim l’espai amb els alcaldes de tres grans municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca del Baix Llobregat, Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat, la ciutat més poblada d’aquesta comarca de la província de Barcelona i finalment Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, la tercera ciutat del país en nombre d’habitans a la comarca del Barcelonés. Amb San José, Balmón i Garcia Albiol, comentem diferents aspectes del moment actual que viu la política de proximitat en el seu contacte directe amb la ciutadania.

En aquest darrer lliurament de la conversa fragmentada de maig parlem amb Juan Villoro de la seva darrera novel·la “Arrecife” i de com els aspectes més negatius de la condició humana, aquells debats interns que retraten el més obscur de les persones, són el material més utilitzat per la literatura per construir bona part dels relats.
En l’art d’imaginar, de crear mons de ficció, els petits detalls que sorgeixen o que passen desapercebuts, són part imprescindible, munició necessària per creadors com Villoro.

Avui descobrim la música que fa feliç el guionista i director de cinema Eduard Cortés, de qui actualment podem veure als cinemes la pel.lícula The Pelayos, protagonitzada per Daniel Brühl, Eduard Fernández, Oriol Vila, entre d’altres. Una de les seves anteriors pel.lícules, El pallasso i el Führer es podrà veure dimarts que ve a les 22h als cinemes Verdi Park i després compartir un cine-forum sobre aquesta pel.lícula amb el director. Sobre els hàbits i gustos musicals, ell ens explica que és molt eclèctic, que li agrada molt descobrir nous grups musicals, ara encara més gràcies a l’Spotify i també ens relata fins a quin punt és important la música en les seves pel.lícules ja que n’és l’eix vertebrador.

Aquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula Lavida secreta de las abejas dirigida per Gina Prince-Bythewood a partir de la novel.la Sue Monk Kidd. Amb Queen latida, Dakota Fanning i Alicia Keys, entre d’altres.
La història ens situa a Carolina del sud l’any 1964. Lily Owens, una nena de 14 anys s’escapa de casa per la terrible relació que té amb el seu pare. Va a parar a un petit poblet on coneix tres germanes molt excèntriques que es dediquen a l’apicultura. Allà trobarà l’escalfor de la llar que ha perdut.

És la Patricia Castellví, la mare de l’Anna Roig. Cantant, actriu… una tímida que es tranforma quan l’enlluernen els focus. Ensenya música a mainada i escriu cançons inclassificables que toquen el cor. Amb l’Ombra de ton chien ja han tret dos discos i han recollit nombrosos premis. Acaben de tornar d’una gira que els ha dut a terres alemanyes. Avui la descobrim gràcies a la seva mare. La Carme Parras l’ha anat a veure a Sant Sadurní d’Anoia.

Vivim temps d’incertesa i això dispara la por. El consum d’ansiolítics en el nostre país s’ha incrementat. Es parla d’un increment del 40% en els darrers 5 anys. Els metges asseguren que la meitat de les consultes que atenen els símptomes que presenta el pacient estan d’alguna manera relacionats amb quadres d’ansietat. De fet s’estima que entre un 15% i un 17% de la població ha patit alguna vegada un trastorn d’ansietat. Una de les manifestacions més patològiques de la por són els atacs d’angoixa o atacs de pànic que presenten una simptomatologia molt paralitzadora i es calcula que afecten un 3% de la població. [Continue Reading…]

Corall és un conte sense fades ni follets amb protagonistes de carn i ossos que s’han hagut d’enfrontar a un canvi de vida. Un programa que s’emet per la XARXA DE TELEVISIONS LOCALS els diumenges a les 11 de la nit. Avui parlem amb en Diego Flores, que va tenir una depressió per un desengany amorós i es va salvar per la múisca. Ara toca el xel.lo. També parlarem amb el poeta Martí Noy, un dels creadors del programa Corall.

Escoltem la Manera de viure de l’Eliseu, un jove arquitecte, estudiant de master, que comparteix una visió molt social de la seva activitat professional. Una forma diferent de fer les coses.
Repetir sempre les mateixes històries, de la mateixa manera, acaba perfilant un retrat uniforme que no es correspon exactament amb la realitat. Simplificar és còmode, resulta fàcil, ens complica poc la vida. Crear un nou relat, és agosarat i molt més difícil.
L’Eliseu és un jove arquitecte estudiant de master, en continuat procés de formació en un sector on obrir-se camí, hores d’ara, resulta extremament complicat. Però l’Eliseu, amb altres joves companys de carrera, ha sabut trobar una alternativa a la seva dimensió professional lligada al compromís social.
Joves arquitectes es filtren en el teixit urbà per oferir respostes tècniques i viables a les demandes dels ciutadans, llunyanes dels interessos del mercat. Actuen, dissenyen i proposen alternatives que es fan escoltar, que són possibles i que van més enllà del mateix relat de sempre.
Històries com de l’Eliseu i les dels seus companys de LaCol ens demostren el recorregut de les noves idees, de les formes de fer que aporten valor afegit. El futur escrit amb un nou relat.