From the daily archives: "dissabte, maig 12, 2012"

florsCoincidint amb què som a Girona fent un maridatge entre la primavera, les flors i la cultura, el filòsof Josep Muñoz-Redón ens parlarà de flors de filosofia, Aquest és, recisament, el títol d’un tractat didàctic en prosa, possiblement de la segona meitat del segle XIII.

69640102Aquests són els temes que s’inclouen al Setmanari, el recull informatiu de la setmana en la que també farem esment de l’advertiment del govern català al l’espanyol de portar al Tribunal Constitucional totes aquelles lleis que retallin competències en la voluntat de recentralitzar l’estat. També comentarem la situació de risc que viuen les finances de molts municipis catalans i l’advertiment del president Mas d’una possible intervenció de la Generalitat. Així com també de les polèmiques paraules del president d’extremadura, José Antonio Morago en resposta unes declaracions de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias sobre les prioritats en la inversió de diners públics en infraestructures.

antoni puigverdEns agrada obrir cada dissabte de bat a bat una finestra per on mirar l’actualitat de la setmana. Mirada serena, argumentada, que ens ajuda anar una mica més enllà d’aquells grans titulars, d’aquells grans tòpics amb que farcim el relat informatiu. Sobresaturats d’estímuls i de veus que ens criden, ens calen relats que ens ajudin a pensar, que ens posin en dubte, que més enllà de la coincidència, argumentin per entendre millor.
Ja fa temps, un catedràtic d’institut gironí, professor de llengua i literatura, va voler fixar el seu compromís cívic alçant la veu i el pensament a través de la premsa. Una manera de dir que va anar començar fa més de trenta ants en la premsa gironina.
Els primers articles van prendre forma a publicacions com Presència o El Punt. Anys després a les pàgines de diaris com l’Avui o El País.
Prosa literària, narrativa, poesia i assaig a més de llibres de paisatges i textures lligades al seu petit país, descriuen el inventari creatiu d’aquest home d’extrema sensibilitat i de compromís serè.
Convertit en periodista i escriptor actualment escriu les seves columnes d’opinió al diari La Vanguardia.
I els dissabtes, per uns minuts, tenim l’immens plaer d’escoltar-lo en condició de col·laborador i bon amic del Maneres de viure.
Obrim la finestra, el comentari d’ANTONI PUIGVERD que avui reflexiona sobre un dels temes de la setmana, l’escàndol del cas Bankia i les seves possibles conseqüencies.

elisenda pallàsEscoltem la Manera de viure de l’Elisenda. Una dona de 45 anys a qui la maternitat va fer descobrir la dimensió exacte de la seva vida. La mida dels ritmes i les necessitats. Un trànsit cap a un viure més pausat.
Portar un vestit de la teva talla, unes sabates dels teu número… en definitiva una vida de la teva mida, no es tant fàcil com sembla. L’entorn ens imposa un ritme. Ens accelera o ens alenteix, segons el moment i les circumstàncies.
Trobar la dimensió exacte del que som, però sobretot de com ens agradaria ser, demanda d’un complex exercici de sinceritat personal.
D’entrada assumir que, malgrat no ho pugui semblar, vivim envoltats de coses i persones prescindibles que alteren i condicionen allò que ens agradaria fer de debò. L’Elisenda va descobrir-ho quan va ser mare, quan va voler deixar de “fer” per començar a “ser”, alentint els ritmes de la seva vida.
I en aquest procés camí de la comoditat, sobretot aprendre a dir no i a viure amb menys, amb la mesura justa del que resulta imprescindible.
L’Elisenda ha fet aquest procés i s’expressa segura i carregada de raons i emocions. Viu molt més tranquil·la i passeja per la vida fixant-se en els detalls i amb un vestit fet a mida.