From the daily archives: "diumenge, maig 6, 2012"

foto ok laura borrasLa literatura ha esdevingut l’instrument universal per relatar grans històries d’amor. El pas del temps ha definit textures diverses a l’hora de ser explicades, però l’essència de l’amor i dels efectes que aquest produeix, tenen un relat comú.
El sociòleg i filòsof Zigmund Bauman, teoritzava sobre la condició líquida de la modernitat. L’ocàs d’un món que fa aigües on tot caduca a una gran velocitat. Bauman va parlar de l’amor líquid, d’aquell que s’escapa i s’esgota a gran velocitat. Però l’amor continua vertebrant la nostra existència per la seva potent capacitat per transformar les nostres vides.
L’amor és un dels fenòmens que més impermeable s’ha revelat amb el pas del temps. Com la literatura, que malgrat la modernitat i els seus efectes i conseqüències, continua fabricant, fixant i idealitzant les preocupacions humanes immortalitzant moments memorables en la descripció de la passió que genera l’amor.
Avui parlem d’amors. Amor com l’expressió d’una passió humana. Amor que ha fabricat literatura. Amor narrat en llengua catalana. Concreció d’un amor passional per les humanitats que expressa al nostra convidada d’avui. Compartim l’espai Maneres de viure i pensar amb la professora de Teoria de la Literatura i literatura comparada de la Universitat de Barcelona, impulsora i directora del grup d’investigació HERMENEIA, LAURA BORRAS.

juan_villoroAquest mes de maig hem quedat en un indret molt singular de la ciutat de Barcelona, l’Arc de Triomf, per anar caminant pel passeig de Lluís Companys fins el Parc de la Ciutadella, amb l’escriptor mexicà Juan Villoro, un dels noms propis més destacats de la literatura llatinoamericana del moment.

mientras duermesAquesta és la pregunta que plantegem a la secció del Cineclub a partir de la pel.lícula Mientras duermes, de Jaume Balagueró, protagonitzada per Marta Etura, Alberto San Juan i Luis Tosar. L’argument gira al voltant de César treballa com a porter en un edifici de veïns. Ho controla tot: qui entra qui surt i quins vida duewn les persones que vieuen als diferents apartaments. Des de la seva posició pot fer el que vulgui sense aixecar cap sospita. El que més li agrada és fer mal als altres. la nova veïna del cinquè: jove, guapa, feliç… és la seva propera víctima. Però el joc de César començarà a complicar-se i pot tornar-se en contra d’ell.

JOAN PERADescobrim els gustos musicals de l’actor i doblador Joan Pera,a qui actualment podem veure dalt de l’escenari del teatre Borràs, amb Joan Pera Lloll Bertran i Anna Gras a l’obra Violines y trompetas, un homenatge a l’actor Paco Moran que va interpretar aquest espectacle fa 35 anys durant 10 anys. L’obra relata les vivències de tresmúsics de cambra, bastant mediocres, que comparteixen no només la professió també els seus objectius amorosos. Joan Pera reconeix que es escolta menys música de la que voldria però que aprofita sempre que pot, com ara quan va en cotxe. Li agrada escoltar les bandes sonores de musicals, sovint en família, pels records que els porten. Musicals clàssics com ara Els miserables i El fantasma de l’òpera però també de més actuals com ara Mar i cel o Cop de Rock.

somorrostro23A peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure.
Avui Rafael Vallbona ens retrata la ciutat de cartró i fustes.

COMUNITATSAl Maneres de Viure Millor parlem de l’envelliment del cervell, una bona manera d’ennlentir aquest envelliment és exercitant-lo. Avui coneixerem les aules universitàries per a Gent Gran que funcionen a diferents Univeristats Catalanes. A la Universitat de barcelona aquestes classes es van iniciar l’any 1980 amb 13 alumnes. Avui hi assisteixen uns 4 mil alumnes i tenen una llista d’espera de 600 persones. Classes on aprenen cultura general, es tracten temes relacionats amb l’actualitat i es fan moltes altres activitats paral.leles que afavoreixen un envelliment actiu. Avui ens acompanyen tres alumnes. La Rosa Chinchilla, que també és delegada de grup i la Margarita Alcoriza que és també membre de la coral.

MANERES DE VIURE MILLORLa vida és un permanent procés d’activitats realitzades amb l’objectiu d’assolir necessitats i desitjos. Des de el moment en que ens llevem fins que anem a dormir, les activitats que configuren la nostra quotidianitat esdevenen un element bàsic per gaudir d’un benestar físic i mental dins l’entramat social del que formem part.
L’activitat és el motor de la nostra vida. Allò que fem, el procés per assolir-ho, per fer-ho realitat, ens ajuda a viure millor.
L’envelliment no ha d’aturar i alentir aquest procés actiu. Les coses que hem de fer s’han d’ajustar i ser compatibles amb el nostre estat general, però estar actiu és viure plenament i mantenir en millor forma l’estat físic i mental. D’això se’n diu envelliment actiu.
La cronificació de moltes malalties, l’augment de l’esperança de vida suposen un avenç revolucionari en la vida de les persones. Parlem d’envelliment actiu, d’esperança de vida saludable, de qualitat de vida…
Una nova realitat que es veu amenaçada per l’increment dels casos de demència que es duplicaran a tot el món en els propers vint anys, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut. Actualment de cada cent persones de més de 60 anys, entre dues i vuit tenen demència.
La clau de volta és reduir aquest impacte de futur i prevenir el màxim possible l’augment dels casos de demència.
Busquem Maneres de viure millor. Avui en conversa amb la doctora NINA GRAMUNT, neuropsicòloga clínica, investigadora a la Fundació Pasqual Maragall i professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat Ramon Llull.
És autora de diferents materials per al foment de l’envelliment actiu.

TERTULIANS OCASIONALS MAIGAquests són dos dels temes que analitzarem a fons a la tertúlia que avui està integrada per Mamnuel Fernández, treballador social, artista, referent al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. Gitano compromès. Un home que treballa per canviar la realitat del seu barri i de la seva gent. També hi intervindrà Mercè Mestres, llicenciada en Dret ha treballat a l’administració pública en els àmbits de la Cultura, la Dona i la Cooperació. Ara és presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona i per últim, Lluís Parés, un pagès compromès, vell lluitador per mantenir viva l’activitat agrícola a Sant Boi de Llobregat i que ara veu perillar amb projectes com l’Eurovegas català.

Consejos_Adolescentes_01El professor Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre la importància del valor del grup per part dels adolescents, per damunt, fins i tot, de la família. I ho fa a partir de dos treballs que van fer dos ex-alumnes seus sobre l’ús de la cultura per analitzar-se a un mateix.

LAIA MALARET OKLa època d’abundància i excés que hem deixat enrere, tan llunya per molts del moment actual, va fer oblidar conceptes amb valor afegit com la conjugació del verb aprofitar. Les coses passaven per la vida de molts en funció de la moda, del moment concret, d’un impuls resultat d’un estímul de consum.
Aprofitar no estava de moda. La Laia va pensar, en condició de mare, que la infantesa és aquell moment on la vida de les coses es tant curt com el desenvolupament físic i mental dels nens. Acumulem roba i joguines que desplacem ràpidament quan no ja no són útils.
La Laia i dues amigues van pensar en crear un negoci on aprofitar la roba dels nens podia ser una bona opció. Un intercanvi que dona valor i que ha marcat les relacions humanes i econòmiques al llarg de la història. De vegades les pròpies necessitats són tan comunes que esdevenen una opció de negoci.