From the daily archives: "dissabte, maig 5, 2012"

Pep-Guardiola-ProfileUs oferim el programa Tal com som de Jordi Sacristan que el 2005 entrevistava l’entrenador del FC Barcelona Josep Guardiola. Un relat personal i en primera persona de Pep Guardiola, molt vàlid malgrat el pas del temps i que dimensiona la seva figura pública.

LanzaroteEsgotem els darrers minuts del MANERES DE VIURE escoltant un postal sonora que ens arriba de llocs remots explorats amb els ulls ben oberts per Gabi Martínez. Viatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables
Gabi Martinez arriba a Lanzarote i des d’allà una postal amb paisatges de terres foscos.

PEP GUARDIOLALa penúltima emoció de la temporada futbolística passa en clau blaugrana i blanc i blava pel Camp Nou, on Barça i Espanyol es disputen el segon derbi de la temporada.
Partit irrellevant pel que fa a la classificació, però amb la carrega emotiva del comiat de Pep Guardiola de l’afició a l’Estadi. Per Barça i Espanyol quedarà un darrer tràmit a la lliga el doble duel català-andalus amb el Betis i Sevilla i la fina de la Copa del Rei que el Barça disputarà davant l’Atlètic a finals de maig.
Ens quedem amb la part més emocional. L’adéu de Guardiola, el seu comiat de l’afició que tanca un cicle espectacular, únic d’èxits esportius i de transmissió d’una forma de veure, entendre i comunicar el futbol.
Un adéu que pot provocar un sentiment de depressió col·lectiva en els seguidors….?

valls_01Avui ens preguntem “Què és el caràcter?”. El caràcter ens fa únics, singulars, ens diferencia els uns dels altres. Però, ¿és quelcom que ens ve donat, o li podem donar forma? ¿Com es forma un caràcter?. Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb JOAQUIM VALLS, escriptor, grafòleg i màster de la Informació i del Coneixement.

economia_y_politicaEl filòsof Josep Muñoz Redón pren com a punt de partida una xerrada de Beckcet referida al simbolisme per parlar de la navalla d’Occam, el primer principi formulat a finals de l’època medieval que ens recorda que el principi de simplicitat consisteix en no explicar una cosa de moltes maneres si amb una de sola en tenim prou. És a dir, que no cal multiplicar les essències sense necessitat: quan menys se suposa, millor.
Avui la navalla d’oca es coneix com el principi de simplicitat. Els americans l’anomenen el principi Kiss (Keep It Simple).

Pere-Sola-candidat-rector-UAB_ARAIMA20120502_0130_23La crisi ha entrat de ple a les universitats. A la minva de pressupostos que els centres arrosseguen des de fa anys s’hi sumen ara les retallades no només pressupostàries sinó també de docents, la reducció d’estudis universitaris i l’increment del preu de les matrícules de cara el curs vinent. Un debat obert que ha dut aquesta setmana la comunitat universitària a una nova jornada de vaga a les universitats públiques catalanes.
Universitat, inversió de futur que requereix un tracte especial en temps d’ajustos.
Pere Solà és catedràtic d’Història de l’Educació a la UAB i amb ell repassem avui el futur d’una intsitució que amb els anys ha perdut els vincles amb la sinceritat i com a conseqüència d’això pes en les decisions de la vida pública catalana.

aurelio artetaEn les relacions Catalunya-Espanya els tòpics formen part del debat públic.
Els tòpics són llocs comuns, llocs verbals coneguts, transitats o freqüentats per una immensa majoria. Espais que ens fan sentir còmodes i que faciliten les coses. Vivim dels tòpics com de l’aire que respirem. Necessitem els tòpics per no haver de pensar massa, per trobar el recurs més senzill, la resposta més fàcil a les preguntes més o menys complicades. Els tòpics no són inofensius, innocus, asèptics. La seva càrrega de profunditat pot esdevenir una mena d’assumpció d’un destí prefixat o inevitable. La crisi econòmica està provocant els seus propis tòpics. Sobre el sentit i el significat dels tòpics les Visions de Catalunya des d’Espanya, en parlem avui amb el catedràtic de filosofia moral i política de la Universitat del País Basc AURELIO ARTETA, autor d’un assaig esplèndid, TANTOS TONTOS TÒPICOS, un inventari d’excuses i pretextos per no pensar massa.

cesar 2En Cèsar té 18 anys. En porta quatre a Catalunya on va arribar per viure amb la seva mare, de qui havia viscut separat des dels primers anys de vida. La mare va venir de Perú per buscar un futur i una vida millor pel seu fill.
En Cèsar va ser criat pels avis. Ara sent nostàlgia dels qui considera els seus veritables progenitors i projecta una visió difuminada i complexa de la relació de present amb la seva mare. Res ha estat com pensava. El seu és el relat d’una profunda soledat.
Les emocions de qui es sent desplaçat, desorientat i confós. De qui no es capaç d’arrelar a una realitat que no és la seva. De qui perd els vincles. Malgrat la confusió en Cèsar no pensa en el retorn. Assumeix el deute contret amb una mare que s’ha sacrificat enormement per reescriure el futur.
El viatge del Cèsar ha estat complex i dolorós. Un relat emocional, un més, dels qui van jugar fort per disposar d’una oportunitat.