From the daily archives: "diumenge, abril 22, 2012"

FOTO CLASSICEnmig del duel de Champions que pot situar Madrid i Barça a la final Munic, arriba un dels enfrontaments més esperats de la temporada en la lliga espanyola, el Barça-Madrid.
Un partit que pot tornar a ser determinant en el desenllaç de la competició domèstica, després que el Barça hagi retallat de 10 a 4 punts la diferència amb l’equip blanc, líder del campionat.
Les tensions entre els màxims rivals de la lliga espanyola són eternes. Les cròniques descriuen un extens inventari de greuges i desencontres. Un relat que va molt més enllà de la crònica esportiva, que es converteix moltes vegades en una qüestió d’estat.
En les dues darreres temporades la presència de Mourihno i els èxits espectaculars del Barça en les quatre temporades de Guardiola a la banqueta, han inflamat molt més les tensions, amplificades per un potent discurs mediatic que ha desvirtuat bona part del relat futbolístic.

Ens volem acostar al clàssic des d’una perspectiva singular. Escoltant dues veus que des de situacions ben diferents expressen el seu madrilisme i el seu barcelonisme.

Un català, que viu i treballa a Catalunya i que s’expressa en condició de seguidor blanc.

Un català, que viu i treballa a Madrid i que s’expressa en condició de seguidor culer.

Un culer a la nació blanca i un blanc a la nació culer.

montse turaVivim moments de desconcert. La gravetat de la situació econòmica demana respostes immediates que afecten directament la vida de milions de persones. La política busca respostes molt condicionada per l’economia. Fa un parell de setmanes el periodista Enric Juliana ens parlava d’aquest llarg període de més de 15 mesos, (entre les eleccions catalanes i les andaluses ) on el permanent estat de campanya ha fet que els polítics on ens hagin dit tota la veritat. L’agenda condicionava el discurs. Un cop assolit el poder, la realitat era massa dura com per no afrontar-la sense traumes. En un moment de feblesa respostes desesperades.
Catalunya s’estremeix amb la crisi. El govern d’Artur Mas va emprendre abans que cap altre les mesures de retall i d’ajust. Els comptes no sortien. El dèficit públic acumulat inviable. Ara, després de mesos de dificultats, s’afegeixen les mesures que aplica el govern espanyol, que apreta les Comunitats autònomes a qui culpabilitza de molts mals de l’economia estatal. Algunes veus demanen una revisió del sistema, un retorn de competències.
En aquest context, el debat polític queda molt condicionat. Es treballa en un horitzó de consens per reclamar el pacte fiscal per Catalunya. Madrid incompleix amb els deutes i compromisos adquirits. La geometria variable marca l’acció del dia a dia…
Avui ens escoltem una veu crítica i serena. Una dona de traç inconformista, ex-alcaldesa, ex-consellera, aspirant a l’alcaldia de Barcelona pel seu partit i ara mateix secretaria segona de la mesa del parlament, llunyana als òrgans de direcció del Partit dels socialistes de Catalunya, després del darrer congrés que va situar Pere Navarro al capdavant de la secretaria general. Una veu, que representa l’anomenat sector catalanista del PSC.
Compartim l’espai Maneres de viure i pensar amb MONTSERRAT TURA.

pilarrahola-pilar-rahola-002És la Pilar Martinez, la mare de la Pilar Rahola, una espècie de difícil catalogació. Aspirant a fisica nuclear, va llicenciar-se en Filologia hispànica i catalana, ha fet política durant anus i ara gaudeix de la llibertat de dir el que vol quan vol i a qui vol. Una dona amb tants fans com detractors, la Carme Parras ha parlat amb la seva mare i avui descobrim com és Pilar Rahola en la intimitat.

jooordiA peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure. Avui combatiu Vallbona ens retrata un St. Jordi extingit.

ISIDRE ESTEVELa conversa amb l’Isidre es produeix al Restaurant familiar, “Cal Petit” que trobem a l’entrada d’Oliana, venint de Pons. Un espai de cuina solvent amb bones vistes i un servei atent. Si al capítol anterior parlàvem de la dimensió dels raids i les curses, de l’alta competició, de les motos, en aquest lliurament destaquen les emocions.

FOTO CLUB DE LECTURAAvui ens desplacem fins la Biblioteca de Nou Barris a Barcelona per parlar de llibres amb els nois i noies que es trtoben un cop al mes per comentar les lectures que tenen entre mans. Ja fa uns anys que es va posar en marxa el Club de lectura juvenil de la Biblioteca de Nou Barris, els nois s’han fet grans llegint i avui n’hem convidat uns quants perquè ens expliquin com és aquest Club de lectura i quines són els seus llibres preferits.
Ens acompanya la Maria del Mar Priero, la Laura Llinàs i l’Ivette Fernández tres lectores sense límits. Al telèfon tenim la maria Clara Camps,´la dinamitzadora d’aquest club de lectura…

ALBERTAhir el consell de ministres aprovava el seguit de mesures a aplicar en dos dels pilars fonamentals de l’estat del benestar, l’educació i la sanitat. Retallades que suposen un estalvi de 10 mil milions d’euros.
Un ajust necessari, segons l’executiu, per a garantir el futur del sector públic.
Es concreten en l’àmbit de la sanitat en el pagament de part dels fàrmacs per part dels jubilats, ( que a catalunya s’afegirà a l’euro per recepta ). S’augmenta el copagament farmacètic dels treballadors. (menys els aturats sense subsidi)
I en l’àmbit de l’educació, ampliació de la ràtio d’alumnes per aula i es deroga l’obligació dels instituts d’oferir dos tipus de batxillerat.
A les universitats la matricula pujarà el 66%. Uns 540 euros de mitjana.
D’aquestes mesures en parlem amb el doctor Albert Jovell, és metge i sociòleg, president del Fòrum Espanyol de Pacientes, expert en salut pública a la Universitat Internacional de Catalunya. Autor de llibres com El Metge social o Te puede pasar a ti, la sanidad pública nos beneficia a todos.

alberto garzonTenim l’estranya sensació que aquella llum que ha d’aparèixer al final del túnel demora en un preocupant excés la seva aparició. Cap dada convida a l’optimisme.
Cap previsió s’aventura a un final feliç. Ningú ens garanteix que amb les mesures que s’apliquen per sortir de la crisi, això té solució.
Un jove diputat d’esquerres arribava aquesta legislatura al congrés del diputats per ocupar un escó representant Izquierda Unida. És el diputat més jove de la cambra i assegura amb contundència que la situació té solució.
Això sí, fent les coses de forma diferent… canviant les respostes a les preguntes que provoca l’actual situació.
Un indignat, que recull l’esperit del moviment del 15M al congrés dels diputats.
Després de l’anunci de més retallades en educació i sanitat presentades aquesta setmana pel govern central, afegim una nova veu a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya per parlar amb l’economista i diputat d’Izquierda Unida, ALBERTO GARZON ESPINOSA, que acaba de publicar un llibre en forma de manifest titulat ESTO TIENE ARREGLO, un economista indignado en el congreso.

Frankenstein-de-Mary-ShelleyAquesta és la pregunta que formulem al Cineclub d’avui a prenent com a punt de partida la pel.lícula Frankenstein de l’any 1994, produida per Francis Ford Coppola i dirigida per Kenneth Branagh amb Robert de Niro, Helena Bonham Carter i el mateix Keneth Branagh en el paper de Victor Frankenstein.
Victor Frankensetein perd la seva mare només néixer des d’aleshores la possibilitat de vèncer la mort es converteix en una obsessió. Estudia medicina i coneix el sinistre professor Waldman de qui es rumoreja que bona part de la seva joventut la va passar experimentant les possibilitats de crear un ésser humà. Victor no només s’interessa pels seus experiments sinó que està diposat a aconseguir-ho a qualsevol preu.
Aquesta versió és una de les més fidels al llibre que va escriure Mary Shilley.

Avui descobrim els gustos musicals de l’actor Ferran Rañé, que ha format part de les companyies teatrals Els Joglars i Dagoll Dagom però segur que a molt quan us digui que també va interpretar el paper de Quico el Progre de seguida li poseu cara. És potser el paper que el va fer més popular tot i que la seva trajectòria inclou un munt de muntatges teatrals com ara Glups, El mikado o les més recents Les tres germanes, L’hort dels cirerers i Cancun, pel.lícules com El pallasso i el fürer o Si te dicen que caí i de séries de televisió com ara la mencionada Quico el Progre, Majoria absoluta o El cor de la ciutat. Ara el podem veure dalt de l’escenari del teatre Borràs, amb Joan Pera Lloll Bertran i Anna Gras a l’obra Violines y trompetas, un homenatge a l’actor Paco Moran que va interpretar durant 10 anys aquest espectacle fa 35 anys. L’obra relata les vivències de tresmúsics de cambra, bastant mediocres, que comparteixen no només la professió també els seus objectius amorosos. Diu que té poc temps per escoltar música i que aprofita moments com quan va en cotxe per escoltar-la, sobretot en emissores musicals especialitzades. És eclèctic musicalment parlant. Li agrada escoltar des de Sílvia Pérez Cruz, Piazzola o Jack Johnson però també plorar amb un rèquiem de Mozart

ferran rane

SILVIA DIEZSorgeixen mètodes, formes diverses d’encarar el creixement personal. La diversitat de sistemes facilita la capacitat d’adaptació. Llenguatges diferents per aprendre a viure millor.
Avui us presentem el WINGWARE, un mètode de coaching molt efectiu per activar canvis a partir dels propis recursos, per actuar amb claredat i lucidesa en l’assoliment de metes i objectius. Per incrementar el rendiment, augmentar l’èxit dels nostres propòsits i rebaixar l’estrès.
Cora Besser Siegmund, psicòloga alemanya ha desenvolupat aquest mètode de “coaching”,
( acompanyament ) que apel·la la part més creativa del subconscient.
Un cop al mes ens acompanya a l’espai Maneres de viure millor, la periodista, escriptora i terapeuta Gestalt SILVIA DÍEZ MUNTANÉ, que avui ens presenta el WINGWARE.

juan-sanchez1Fa un parell de setmanes que Juan Sánchez Enciso, contraposa adolescències i projectes educatius per il·lustrar-nos en l’art d’educar. Mirades al passat que ens han servit per recuperar, a partir dels relats més personals, models comuns que van conformar-nos en el trànsit de la infantesa i l’adolescència. El testimoni del Juan era contraposat amb les experiències compartides per alguns dels nostres oients.
Avui afegim un nou model. El d’una jove que té propera l’adolescència i la refresca en conversa amb el Juan al Somriure de Plató.

L’actualitat dels darrers dies marcada per les disculpes del rei per haver-se fet públic que és caçador habitual d’elefants a l’Àfrica i la inminent, com ara la diada de Sant Jordi són els temes de reflexió de la tertúlia d’avui que està formada per:
MIQUEL ÀNGEL LÓPEZ, assessor fiscal. Home d’esquerres, militant antifranquista. Actiu de tertúlies i debats literaris o filosòfics, es manté alerta davant tot allò que passa al seu voltant i que no el deixa indiferent.
TONI NOGALES. S’ha passat mitja vida viatjant, principalment per Africa i l’orient Mitjà. Ha fet del seu hobby una professió que viu apassionadament.

FOTO TERTULIANS OCASIONALS