From the daily archives: "diumenge, abril 15, 2012"

FOTO RAFAEL NADALNo és fàcil escriure un relat basat en la nostàlgia d’un temps passat i no ensucrar-lo amb excés. Tot i que aquesta història comença i acaba amb un somni recurrent d’infantesa que situa el protagonista tancat en una pastisseria, envoltat de dolços, pels vols de Nadal. La industria a la nostàlgia, com ens recordava fa unes setmanes Francesc Marc Alvaro, tendeix a ensucrar els relats, ha farcir-los amb una visió edulcorada del passat.
Per això resulta tant difícil escriure des de la nostàlgia.
Per això només des de la sinceritat els relats admeten una dimensió creïble de realitat.
Aquest complex equilibri és el que ha assolit el periodista i escriptor Rafael Nadal amb el llibre “Quan érem feliços”, un títol que deixa molt clares les intencions i que dibuixa el relat d’una família nombrosa, suposadament benestant de la Girona més provinciana, en una Catalunya de post-guerra.
Un relat generós en detalls, inventari emocional d’un temps i d’un país, el relat d’una família, els Nadal-Farreras, que més enllà de la dimensió pública d’alguns dels seus membres, retrata una família singular en un temps on la descoberta de la vida pot acostar-te a la felicitat.
En la duresa de la vida adulta, la infantesa sempre és un bon refugi on aixoplugar-se dels mals del present. Aquell espai on, malgrat les dificultats, molts van ser feliços. Una reflexió molt útil per confiar en el futur.
Parlem amb Rafael Nadal, que fa uns mesos ens acompanyava per parlar del seu primer llibre “Els mandarins”.
Rafael Nadal és periodista, escriu i parla en diferents mitjans. Ha estat director de El Periodico de Catalunya.

RAELa llengua, la convivència entre el català i el castellà a Catalunya, ha estat un material sensible utilitzat per determinats sectors per inflamar les relacions entre Espanya i Catalunya. Malgrat les veus autoritzades i solvents que s’han alçat per desmentir les dificultats o les tensions en aquesta convivència lingüística, aquest ha estat un recurs útil i efectiu per provocar tensions i enfrontaments.
El nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya és acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des de l’any 2006 i des de fa dos anys va assumir la direcció d’aquesta prestigiosa institució cultural.
Una talaia privilegiada per observar la textura d’aquesta Espanya plural, co-oficial lingüísticament i amb reptes molt importants pel que fa al futur d’un patrimoni cultural tant potent com són les llengües en aquest món cada cop més global i tecnològic.
Tenim l’immens plaer compartir uns instants de conversa dins l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb el director de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, el filòleg JOSÉ MANUEL BLECUA.

GRANELLVolem afegir alguns elements de reflexió a l’entorn d’aquesta tensa setmana econòmica que deixem enrera on els pitjors auguris s’han torna a posar sobre la taula.
Per això establim comunicació amb el professor Francesc Granell, catedrátic d’Organizació Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, una de les 25 personalitats que enguany han estat premiades amb la Creu de Sant Jordi. Uns premiats que es van donar a coneixer aquesta mateixa setmana.

La cubanaEl teatre de la vida diuen alguns… amb aquesta premisa la Companyia de Teatre la Cubana ja fa 32 anys que treballa. Per a ells la vida ha estat un teatre i el teatre la vida. Han aixecat nombrosos projectes amb segell propi: històries divertides, sense pretensions, properes a la gent, on es riuen de tot i tothom… fins i tot d’ella mateixos. Fa unes setmanes van estrenar el seu darrer muntatge, podria ser el darrer diuen… CAMPANADES DE BODA.
Tres oients del MANERES DE VIURE també han pogut anar a veure l’obra de teatre i avui son aquí per poder estirar del fil i posar sobre la taula alguns dels temes que planteja la funció.
També ens acompanya en Jordi Milán, director de la Cubana i qui ha tingut la idea, ha fet el guió i ha dirigit l’obra. I els actors i actrius Bebeth Ripoll, Bernat Cot, Oriol Burés i Meritxell Duró… a tots ells els donem les gràcies per ser aquí … sabem que ahir vau acabar tard la funció i per tant us hem deixat dormir poc…

FOTO ARIÑO
La foscor ho envaia tot. Dins del vaixell més luxós del món, el més segur i el més ràpid, alguns feien la partida, d’altres sobretaula i d’altres havien decidit retirar-se als camarots a descansar. De matinada un cop sec va encendre totes les alarmes. Aquell vaixell carregat d’il.lusions que havia sortit el 10 d’abril d’Anglaterra rumb els Estats Units, s’enfonsava en dues hores, després de topar amb un Iceberg. Res va poder impedir que quedés submergit sota les aigues glaçades i que més de 1500 passatgers morissin. Només 700 es van poder salvar. L’enfornsament del titanic continua sent, 100 anys després un misteri. Errors en la seva construcció, un excés de velocitat, les decisions erràtiques que es van prendre a bord…
Avui les descobrim a través dle llibre escrit a quatre mans per Miguel Angel Ariño i Pablo Maella “Iceberg a la vista. Principios para tomar decisiones sin hundirse.

PRATA peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure.
Avui reivindica els xiringuitos de la platja de la fi del món, la platja del Prat de Llobregat

marta carrascoAvui descobrirem la cançó que fa feliç Marta Carrasco la ballarina i coreògrafa capaç de mesclar una vegada i una altra disciplines com la dansa contemporània, el gest i el moviment i aconseguir transmetre emoció i bellesa visual. Els seus espectacles són sempre sorprenents. Després del Dies Irae, el seu darrer espectacle, torna la Marta Carrasco més alegre i boja amb el No sé si. Una funció que es pot veure al Versus Teatre de Barcelona fins el 29 d’abril amb una escenografia basada en una pantalla translúcida, el joc de llums i ombres i dotxenes de sabates disperses per l’escenari i penjades d’un telèfon mòbil gegant. La música, com en la vida de la MArta Carrasco també hi juga un paper important en aquest espectacle on s’hi poden escoltar cançons dels grups o intèrprets que més li agraden a ella com ara Henri Mancini, Supertramp o Barbara Streisant. Musicalment parlant la Marta confessa una apassionada de la música, diu que la necessita com el respirar dels gèneres més diversos perquè precisament li agrada això, barrejar gèneres. És a dir, que li agrada des de la salsa, passant per la l’òpera i la sardana. En qüestió de feina, diu que la inspira. I somia en una vida amb banda sonora de fons, diu que li faria la vida més soportable.

FOTO ACCIDENTSParlem de l’ONG STOP ACCIDENTS fundada l’any 2000 per Ana Maria Campo mare d’un noi que va morir embestit per un conductor borratxo. L’Ana Maria no es va poder quedar queita despés d’aquell fet que ha marcat la seva vida i des d’aleshores està al costat de víctimes i familiars de víctimes d’accidents de trànsit. Des de STOP ACCIDENTS treballa perquè la seguretat vial s’entengui com una responsabilitat de tots. Per això amb la complicitat de molta altra gent promou aquest canvi cultural sobre la seguretat vial i la mobilitat sosteniblei segura; assessora víctimes i familiars i proposa millores per fer que la conducció sigui més segure com per exemple que hi hagi més agents a les carreteres, que aquests tinguin els mitjans per poder actuar, la limitació de velocitat a les autopistes. També ha estat reivindicant durant molt de temps una oficina d’atenció a les víctimes de la violencia vial petició que finalment ha estat escoltada i posada en marxa. Fa unes setmanes naixia el Servei d’informació i atenció a las victimes i afectats per Sinistres de Tránsit, des d’on es dona ajuda, s’orienta i s’informa a victimes o afectats d’un accident de tránsit.
L’Ana Maria es avui a l’estudi i també la Marilina Ferrer que és la directora i coordinadora de projectes de l’associació.

FOTOS FENG SHUILa setmana passada a l’espai Maneres de viure millor descobríem com gaudir d’un millor benestar físic i mental a partir de l’ús de la geobiologia, l’especialitat que estudia com ens afecten els corrents naturals i aquells provocats per l’home, sobretot els electromagnètics, en la vida de les persones. L’arquitecte i geobiòleg Pere León ens descobria algunes possibilitats i prevencions a tenir en compte.
Avui volem fer una passa més. Volem saber com afecta l’entorn en el que vivim al nostre benestar físic, emocional i espiritual. Ho farem endinsant-nos en el FENG SHUI, que estudia el moviment de l’energia que ens envolta i aporta eines per reequilibrar els espais on desapareix l’energia.
Es tracta d’una tècnica mil·lenària, una pseudociencia àmpliament reconeguda, que utilitza la estètica a partir de la filosofia taoista, per millorar la vida.
El Feng Shui pretén organitzar l’espai de tal manera que l’energia flueixi creant entorns harmònics.
Descobrim Maneres de viure millor a partir del FENG SHUI en conversa amb les consultores MARIA ROSA PEREZ I NÚRIA ESCARRÉ. Són fisonomistes, expertes en simbologia aplicada a la personalitat i terapeutes en flors de Bach a DEVAS SCP.

adolescents-300x199El professor Juan Sánchez-Enciso es fixa en alguns valors democràtics i compara allò que està establert en una societat democràtica i la realitat del què passa a les aules. Es fa un seguit de preguntes com ara si és possible educar els alumnes en valors democràtics quan s’escolta tan poc a l’alumnat i també es pregunta si és possible valorar de l’alumnat quan només es pot excercir contestant de forma tancada a les preguntes tancades del docent.

tertulia 15 abrilAquests són alguns dels temes que tractarem a la tertúlia d’avui que compartim amb :
Mercè Campos, antropòloga de formació i viatgera de vocació. Ha voltat per tot el món. Creu que “qualsevol viatge et pot deixar marca”. Ara fa de mediadora intercultural i acaba de tornar de fer una part del camí de santiago entre Pamplona i Burgos.
Fèlix Eroles: té estudis de magisteri i filosofia. Treballa com a cap d’Innovació i en consultories en l’àmbit de la informàtica i de la Formació d’empreses. Molt actiu en les reivindicacions per la custòdia compartida dels fills.
FRANCESC PRIETO. És historiador però els seus interessos són diversos. Li agrada el cinema i participa en les activitats de diferents entitats que tenen com a objecte d’estudi la restauració de la memòria històrica.

La Cristina té 41 anys. Li agrada molt organitzar events. Sobretot els casament d’altres. D’aquesta activitat n’ha fet una Manera de viure.
Qualsevol nou projecte que comença té associat una dosi més o menys elevada de risc i d’emoció. Això pensa la Cristina, organitzadora professional d’un event molt especial en la vida de les persones que d’un enllaç matrimonial en volen fer un acte familiar o social.
La celebració d’un casament suposa assumir part de l’emoció i el risc del que ens parlava la Cristina.
La teoria parla d’una gran festa compartida. La practica, en canvi sol comportar aquelles tensions que suposa voler quedar bé amb tothom i que tot sigui del gust de la immensa majoria. La Cristina rebaixa tensions, modula els problemes, assessora i busca respostes per tots aquells neguits que puguin sorgir.
Un casament és la cerimònia de contraure matrimoni però és també, etimològicament, el fer coincidir diferents elements en un context més o menys comú. I això no és fàcil. Més encara quan el que resta és tota una vida pel davant.