From the daily archives: "diumenge, abril 8, 2012"

monsoVivim temps de desconcert marcats per una alta velocitat. Hem estat capaços de distorsionar el temps, el seu valor, les seves capacitats, deixant-nos vencer per la immediatesa i la velocitat. Tot passa massa depressa, sense temps per l’avorriment. Un temps veloç que respón a les pulsions més elementals, que les complau de forma immediata, efecte indesitjat del capitalisme salvatge que ara ens ofega.
Fa unes setmanes el poeta Narcis Comadira ens presentava el seu darrer poemari; Lent. Lent en dues dimensions. Com a elogi a la lentitud i com a lent optica, aquella que permet ampliar el tamany de les coses per veure-hi millor.
“La dona veloç”, darrera novel·la de l’escriptora Imma Monsó, obra guanyadora de la darrera edició del Premi Ramon Llull, reflexiona sobre la velocitat amb que passem per la vida. Un temps en femení, un temps intern convertit en temps extern. Una velocitat que ens distorsiona el viure.
Els homes i les dones viuen de forma diferent el temps. Hi ha un cert escapisme masculí que ens fa viure amb major lentitud la vida, disposant de temps, renunciant a poc. En canvi el temps femení aboca a la complexitat.
“Era un avorriment colossal i solitari, però un avorriment que curiosament no em feia badallar”. Fa temps que no ens avorrim, simplement en no haver de pensar que és allò que volem fer.
“La dona veloç” és un relat sobre aquest temps femení, a partir de la vida d’una psiquiatre, la Nes, una dona afectada per un transtorn amb la temporalitat, amb amant ocasional, un pare amb ictus i un suicidi familiar. Un relat de vida, per pensar en la pròpia vida.
Avui descobrim MANERES DE VIURE I PENSAR amb l’escriptora IMMA MONSÓ.

ENRIC JULIANAMoltes persones, sotragades profundament pels efectes d’aquesta crisi, es pregunten com sortirem de tot plegat.
La resposta no sembla senzilla, però resulta molt evident que en aquest trànsit per aquesta duríssima crisi econòmica, moltes coses i moltes persones quedaran pel camí.
De l’eufòria, de l’optimisme sense límits, de la llarga dècada prodigiosa, al desencís, al desànim, a la depressió profunda. Ens trobem en aquest punt, desorientats, però com en qualsevol procés de pèrdua, el final del cicle arriba l’acceptació, aquella que ens confirma que res tornarà a ser com era.
Però acceptar no és fàcil. Demanda d’una necessària dosi de realisme i una certa habilitat per aprendre a conviure amb un present què, en el cas d’Espanya ens aboca cap a la modèstia.
Aquesta és la reflexió en forma d’assaig que ens formula un cronista polític que des de la centralitat observa l’Espanya real. Aquella que contraposa el vell discurs de la política amb una realitat que canvia de forma accelerada.
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, amb el delegat del diari La Vanguardia a Madrid, ENRIC JULIANA. Ens presenta el llibre MODESTA ESPAÑA, paisaje después de la austeridad.

nazarenosLes tradicions i els rituals, molt sovint vinculats a les practiques religioses, han estat útils per ordenar la vida de les societats. Més enllà de la profunditat en la vivència, en el pes i el sentit religió dels individus, períodes com la Setmana Santa evoquen moments on el viure se li atorgava un valor reflexiu, meditatiu… el misticisme, la necessitat de transcendir, de pensar en la pròpia vida, va molt més lluny d’una creença o d’una pràctica religiosa. Esdevé una necessitat de l’esser humà, que la societat del creixement, el consum i la velocitat, van difuminar en favor de l’hedonisme plaent.
Sobre el valor del ritual i la tradició, sobre el sentit de la Setmana Santa en la societat veloç, en parlem amb l’Antoni Puigverd en el seu comentari habitual des de LA FINESTRA.

00 tertulians 8 abrilEncetem un temps per a la conversa pausada i tranquil.la sobre els temes que han marcat l’actualitat de la setmana. Dies festius que fa anys eren sinònim de recés i introspecció. Des de fa uns anys la bonança econòmica han convertit la setmana Santa en temps per a l’oci, els viatges i la diversió… Canvien els hàbits, els costums i les tradicions perden pes en una societat marcada pel consumisme extrem. En un any marcat per la crisi sembla que no hi ha hagut tants desplaçaments i que les dades d’ocupació han marcat tendència a la baixa, tot i que encara no hi ha dades oficials…

isidre-esteveEl proper dissabte 14 d’abril a Oliana, es celebra la primera edició de la Transolianenca, una cursa de muntanya vestida de festa popular que organitza la Fundació Isidre Esteve, iniciativa del pilot amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per una lesió medul·lar, sense oblidar el vincle profund de l’Isidre amb el món de l’esport.
Parlem amb l’Isidre Esteve a l’Hostal Can Petit, situat a l’entrada d’Oliana i propietat de la família. Un petit múseu de records vinculats a la trajectòria esportiva d’aquest pilot de raids.

escamilla 037PARAULES D’AMOR és el títol de la darrera novel.la de David Escamilla, fill de Salvador Escamilla i fillol de Serrat. Hereu d’una manera de viure impregnada d’il.lusió i ganes de fer coses… Una cançó, una ciutat i una història d’amor de veritat.

PERE LEONTot té o pot tenir una explicació. Només es tracta d’aturar-se un instant i formular-se les preguntes necessaries fins trobar la resposta correcte.
La família del nostra convidat patia insomni. Un insomni crònic i generalitzat. Pel matí es llevaven esgotats, amb la sensació de no haver descansat prou. Les respostes mèdiques no els resultaven prou útils, ni eficients, fins que van pensar que calia reformular les preguntes.
Patien insomni des de que havien canviat de casa… abans no els passava… Potser tenia alguna cosa a veure aquell nou espai… Un geobiòleg va resoldre el problema. Unes medicions, unes mesures correctives molt senzilles… i problema resolt. En aquella casa es va tornar a descansar.
La casa era d’un arquitecte, en Pere León, que des d’aquella experiència va formar-se en Geobiologia i Biohabitabilitat per aplicar aquells coneixement a la seva feia com a dissenyador d’espais saludables. Una arquitectura diferent… aquella que té en compte el benestar de les persones i la seva salut.
Avui ens acompanya a l’espai Maneres de viure millor, per donar-nos idees bàsiques a l’entorn de la geobiologia i la bioconstrucció.
Pere León és arquitecte interiorista, membre de la fundació Salut Geoambiental i Geo-Natura.

PEQUEA~1Aquesta és la pregunta que planteja avui la Carmen Gallego a la secció del Cineclub a partir d’una pel.lícula de Guillem Canet estrenada l’any 2010 titulada Pequeñas mentiras sin importancia.
Max, el propietari d’un restaurant d’èxit i la seva dona Vero conviden com cada any per inaugurar l’estiu un grup d’amics a la bonica casa que tenen a la platja. Just abans d’emprendre el viatge un dels amics, Ludo te un greu accident. El grup decidirà continuar amb el viatge, uns dies que posaran a prova la seva amistat i la seva paciència… tot per les petites mentides sense importància que s’han dit durant anys…

VENENOAvui a les comunitats obrimles portes de l’ associació APQUIRA, fundada per persones afectades del síndrome de sensibilitat química múltiple. Persones que per culpa d’aquesta malaltia el seu dia a dia és un autèntic calvari: sortir a passejar, pujar a un autobús a segons quines hores, posar-se colònia o simplement passar per un carrer acabat d’asfaltar … Moltes d’aquestes persones pateixen, a més a més, fatiga crònica, fibromialgia i electromagnetisme i bona part del seu temps han d’estar reclosos a casa… Parlem amb la Conxita Pérez, afectada per la Síndrome de senseibilitat química múltiple.

juan-sanchez1El professor Juan Sánchez Enciso, a partir del relat de la seva experiència en una escola religiosa que ens va explicar la setmana, recupera alguns missatges enviats per alguns oients del programa al respecte i els respon en directe.

CAVIAROLIEncapsular oli d’oliva. Minúscules esferificacions d’aquest element fonamental de la dieta mediterrània, que la imaginació del cuiner Ferran Adrià va llençar com a repte pel pare d’en Santi, un enginyer que va ser capaç de crear la màquina precisa per fer el Caviaroli.
Dècades abans el seu avi havia creat la formigonera portàtil, aquella que tantes vegades hem vist a les obres fent ciment. Dos extrems d’una mateixa història familiar emprenedora.
En Santi, la seva germana i el seu pare, són l’ànima però també la ma d’obra d’una empresa familiar, que es projecta al món amb un producte únic, innovador i aval·lat per la fundació Alicia de Ferran Adrià.
Treballar en família no resulta senzill. Potser augmenta els defectes però rebaixa les tensions. Finalment tot queda a casa. Tot i que l’oli d’oliva esferificat busqui un espai al món.