From the daily archives: "diumenge, abril 1, 2012"

PEDRO MADUEÑOUna mirada perduda, lligada a un silenci en forma de pensament.
Un rostre marcat, un paisatge ple de relleus que expliquen la persona.
Unes ombres que oculten una part del relat.
Un cos que s’exposa franc, intentant explicar-se.
Un reflex que descriu la doble condició d’un personatge.
Un context que envolcalla un cos…
Imatges que valen més que mil paraules o que ajuden a crear-les.
Instants de realitat, fragments robats, fixats per sempre. L’art de la fotografia. El periodisme fet art. Fotografies que no necessiten paraules. Que t’atrapen, que t’intepelen, que et fan pensar.
Quan la vida és plena de pantalles, quan la veiem i la interpreten en multitud d’imatges que ens aclaparen, quan la acaba ocupant el minuscul arxiu d’un dispositiu electrònic… quan tot això passa, ve molt de gust tornar a l’essència dels grans mestres, d’aquells que van fer de la fotografia un art. I del periodisme un relat emocional.
Avui parlem amb un mestre d’aquest art. Un resistent en temps d’alta velocitat. Un d’aquells artistes que sap fotografiar allò que no es veu a simple vista.
Compartim MANERES DE VIURE I PENSAR amb el fotoperiodista PEDRO MADUEÑO.

jordi sevillaVivim temps de tensions i complexitats. Creixen nous problemes socials i econòmics que intenten ser resolts amb velles solucions. En massa àmbits el discurs ha quedat envellit per aquest accelerat pas del temps que canvia i transforma realitat sense mesurar dimensions i conseqüències. I la política i els polítics són per molts ciutadans, part d’aquest vell relat que ja no resulta útil per resoldre el paradigma de la complexitat.
Són els més joves qui se senten més lluny de la política. Qui mostren un creixent desinteres, una perillosa barreja d’avorriment, impotència i descretic en vers una classe política que no es capaç de garantir-los un futur com el present que han viscut els seus pares. Els joves del 68 es manifestaven per canviar el món. Els joves d’avui es manifesten per que el món no canviï a pitjor, per no viure pitjor que els seus pares.
La dictadura i el post-franquisme va forjar generacions de polítics que van escriure part d’un relat social i polític, imperfecte i discutible, però útil per construir l’estat democràtic en que vivim. El desinterés actual per la política obra un seguit de perillosos interrogants sobre el futur.
A partir d’aquesta reflexió un professional que va funcionari de professió que va exercir en condició de polític altes responsabilitats institucionals, reflexiona ara, lluny de la primera línia d’acció, sobre el valor de la política.
PARA QUÉ SIRVE HOY LA POLÍTICA, (Una democracia para escépticos) és el títol del llibre que l’exministre socialista d’Administracions públiques JORDI SEVILLA ens presenta avui a l’espai VISIONS DE CATALUNYA DES D’ESPANYA.

enamorate-de-ti_9788408109907Estimar-se a un mateix és un dic de contenció contra el patiment mental. La mida precisa per saber com estimar els altres. Un potent antídot per evitar decalatges emocionals i generar benestar i qualitat de vida.
Estimar-se a un mateix es concreta en un concepte; l’autoestima, fonamental per créixer i millorar individualment.
L’equació sembla senzilla; si no ens estimem podem estimar els altres ?
L’autoestima té però un costat fosc i perillós; el narcisisme, l’egocentrisme, l’enamorament cec i desenfrenat del jo.
Entre no estimar-se i estimar-se en excés hi ha un punt d’equilibri que ajuda a viure millor. I trobar l’equilibri no sempre és fàcil.
Avui ens interessem per un discurs que fomenta l’equilibri, el punt mig, l’autoestima sana que ens empeny a ser capaços de fixar-nos en els detalls que conformen l’art de viure i que ens acosten al benestar.
Ho fem a partir d’un llibre molt interessant “ENAMÖRATE DE TI”, que avui ens presenta el psicòleg i terapeuta WALTER RISO.

salvadorÉs la Josefina Maresma, la mare de Salvador Macip, un home polifacètic: científic, escriptor i músic. Un home de reptes, autoexigent i solidari. Un dels molts investigadors que, després de doctorar-se a Catalunya han hagut de marxar a l’estranger per a poder continuar investigant. Salvador Macip ha estat 10 anys fent recerca sobre el càncer a l’Hospital Mount Sinaí de Nova York i des del 2008 dirigeix el seu propi laboratori a Leicester, el Regne Unit. És dels pocs que rep subvencions per als seus projectes en època de vaques magres. Encantat de la vida aquests dies és a Barcelona per presentar la seva darrera novel.la HIPNOFÒBIA. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare.

The company menAquesta és la pregunta que planteja la filòsofa Carmen Gallego al Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula The Company Men, Escrita i dirigida per John Wells posa damunt la taula el drama de l’atur. Protagonitzada per ben afflek, Tommy Lee Johnes i Chris Cooper, entre d’altres.
Bobby Walker ha aconseguit el somni americà. Té una bona feina, un matrimoni estable i un fill encantador. Un porshe al garatge de casa i bona mà per al golf. Quan la compani per la qual treballa decideix reduir la seva plantilla ell és una de les persones que es queden a l’atur. A partir d’aquest moment Bobby haurà de replantejar-se la seva vida i el seu paper de marit i pare.

Avui descobrirem la música que fa feliç l’actriu Mont Plans, una de les actrius a qui
actualment podem veure a Campanades de boda,el nou espectacle de La Cubana que es
pot veure actualment al teatre Tívoli. Es tracta d’una “paròdia de la paròdia” tal com diu
la mateixa companyia La Cubana, quan munta un casament. A partir de situacions que
tots coneixem, l’espectador anirà descobrint les divertides contradiccions d’una família de
Barcelona que està a punt de casar la seva filla. Per l’escenari, i a l’estil de La Cubana,
aniran desfilant personatges característics en aquest tipus de celebració, generant
situacions còmiques pròpies d’una “comedia-vodevil-costumbrista” sobre casaments.
Mont Plans, com dèiem, forma part del repartiment d’aquest Campanades de boda i suposa el retorn d’aquesta actriu a La Cubana, companyia de la que va formar part 8 anys
i amb la que va protagonitzar espectacles com ara Marathon dancing, Cómeme el coco negro o
Cubanadas a la carta. Mont Plans fa més de 28 anys que es dedica al teatre professional i
ja acumula més d’una cinquantena de personatges a la seva maleta artística. Mont Plans té gustos musicals variats: li pot agradar des dels couplés, la música clàssica fins al pop dels Black Eyed peas. Valora molt el silenci i és de les que li agrada voltar amb l’mp3 posat pel carrer i quan no, ho enyora i no soporta sentir el brunzit de la música dels mp3 dels altres, sobretot, mentre va en autobús.
mont

aulaEl professor Juan Sánchez Enciso ens fa reflexionar sobre el món de l’educació avui a partir del període històric afortunadament superat com és el franquisme. Ho fa com sempre a partir d’un relat que deixa entreveure el fet de què hi ha indicis que torna una mena d’autoritarisme educatiu que té el seu orígen en el franquisme.

SETMANA SANTAtertulianes 1 abrilLes causes i conseqüències de la vaga del 29 de març són motiu de reflexió a la nostra tertúlia a la que avui participen
TERESA RIBALTA. És metge especialitzada en Anatomia Patològica. Exerceix a la sanitat pública, al mateix temps que imparteix classes de la seva matèria a la Universitat de Barcelona. És una persona atenta a l’actualitat i a la realitat que l’envolta, com ho ha demostrat a través del nostre programa: és una fidel i activa seguidora del Maneres de viure.
MARIONA MASFERRER. És psicòloga de formació, professió que va exercir durant 18 anys fins que va plegar per dedicar-se a l’escriptura. Està a put d’aparèixer la seva cinquena novel·la. També escriu poesia. I canta: és membre del grup Gospel Viu.
IRENE MARTINEZ. És mestre. Durant més de 20 anys ha desenvolupat tasques en àmbits relacionats amb els serveis a joves, dones i educació i actualment treballa com a cap de comunicació d’una entitat pública.

artur fernandez
L’Artur viu una doble vocació que hàbilment ha sabut vincular. Vocació per l’ensenyament, exercint de mestre d’educació especial, amb nois i nois a les que un decalatge emocional profund ha deixat fora del sistema. I vocació també per la música, que l’impulsa a ser el solista d’un grup de pop que transita per l’espai de la música alternativa.
Dues vocacions que es perfilen pel desconegut univers del que ens resulta estrany, allunyat de que esdevé de consum massiu i que precisa d’un cert esforç per ser integrat i vist amb normalitat.
L’Artur ha sabut fusionar totalment les dues vocacions. En condició de mestre ha utilitzat la música per fer accessible la integració pels joves alumnes que han patit trastorns emocionals greus. I en condició de cantant d’una banda pop a integrat els nois i nois expressant la dimensió total del seu projecte. La música com a llenguatge, com a instrument integrador, socialitzant. Música que cura. Reparadora.