From the daily archives: "dissabte, març 31, 2012"

setmana santaEl filòsof  Josep Muñoz-Redón cita un parell de reflexions filòsofiques sobre la Setmana Santa, començant per la del comte André Sponville.

bielsa mauricioAlgunes de les tensions i maldecaps que suportem resultat d’aquest enrenou col·lectiu que ens ha tocat viure, són més lleugeres gràcies a l’espectacle del futbol. L’entreteniment que remou sentiments i emocions, que serveix per expressar identitats, per dirimir discusions sobre el valor de la justíca, per mesurar el poder del dèbil front el poderós, per vencer l’etern enèmic. És un joc… però no tant sols.
D’aquesta manera el futbol i els seus actors alimenten la vida de cada dia, ens evadeixen dels maldecaps, actuen com antídots per rebaixar el pensament.
El futbol parla d’una manera artifical de la vida. Un circ ric en expressions que de tant en tant ha de visitar el divan del psicoanalista.
Una funció de la que cada setmana se’n ocupa al Maneres de viure, el psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz.

VOCES GITANASD’aquí a una setmana, el 8 d’abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. És un dia important per a una comunitat que encara avui pateix l’estigma i la discriminació. Un món divers que reclama el seu espai en aquesta societat en transformació i on les dones i els joves juguen un paper trascendental.
Els gitanos són avui els protagonistes del Visió de Conjunt. Donem la benvinguda a Paqui Perona, presidenta de l’Associació VOCES GITANAS.

nostalgiaAvui ens preguntem què s’entén exactament per aquest sentiment que té molt a veure amb les festes, amb els períodes vacacionals, que sempre evoquen als records, persones, a temps passats, que no necessàriament foren millors. Tot i que la nostra percepció ens diu una altra cosa.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb MÓNICA ESGUEVA, escriptora, autora de Cuando seas feliz, coach, conferenciant i escriptora, experta en intel·ligència emocional.

altercadosEl ressò de la vaga general del 29M dóna peu a la reflexió del periodista i escriptor Antoni Puigverd que, a partir de les afirmacions fetes pels protagonistes de la vaga i dels seus rivals, diu que entre nosaltres funciona de manera asfixiant el perjudici ideològic que fa que jutgem les coses abans que s’hagin produït.

huelgaEl setmanari d’avui tractarà, entre d’altres temes, sobre el resultat de les eleccions andaluses i asturianes, que donen un respir al PSOE i generen un problema inesperat al Partit Popular, així com també de la trobada del ministre d’economia Luis de Guindos amb el president de la Generalitat Artur Mas, on no es va parlar del pacte fiscal.
TAmbé hi haurà temps per parlar sobre les tensions que provoca el projecte Eurovegas, aquesta setmana que delegacions catalanes i madrilenyes han visitat Las Vegas, així com també de l’anunci del tancament per part del ministeri de defensa de l’escola de suboficials de Talarn, al Pallars Jussà, un cop molt dur per les economies locals de la zona.
Un altre dels temes informatius de la setmana i del què en farem esment és l’èxit de públic i expositors de la Fira Alimentaria a Barcelona, més de 142 mil assistents.
I se’ns dubte, parlarem dels efectes i les possibles conseqüències provocada per la vaga general del passat dijous, extremament previsible en les valoracions però que expressa en el seu conjunt el profund malestar d’una societat en tensió com a conseqüència de la crisi econòmica.

31Joan_RangelL’amnistia fiscal anunciada pel govern espanyol, amb la qual espera recaptar 34.300 euros, a través de l’exoneració al capital que torni a Espanya, que només pagarà un gravament del 10%, ha estat se’ns dubte la mesura més polèmica i criticada de les presentades ahir. Un pressupostos generals de l’Estat que inclouen un ajust de 27.300 milions, que inclourn una pujada d’impostos per un valor de 12.314 milions d’euros i una retallada de despeses de 13.400.
Valorem aquests pressupostos generals, els més austers de la història de la democràcia amb el portaveu de pressupostos del Grup socialista al congrés, JOAN RANGEL

ARTURO DEL DRETL’Arturo tenia 15 anys quan va decidir escriure una novel·la i presentar-la a un premi literari per a joves. Jordi Sierra i Fabra, veterà escriptor que donava nom aquell concurs va trucar personalment l’Arturo per comunicar-li que havia estat el guanyador. Poc temps després, en plena adolescència, veia publicat el seu primer llibre i confirmat el seu desig de ser escriptor.
Tres llibres més tard, l’Arturo ja coneix el pa que s’hi dona i tot i que de moment no hi ha motius pel desànim, comença a observar les dificultats que suposa voler viure de la literatura, d’escriure llibres.
Però les sanes passions, aquelles que en ser practicades fan perdre la noció del temps, impulsen aquest aspirant a professor de literatura a mantenir el seu idil·li amb un ofici del que molts pocs viuen còmodament.Viure escrivint és el seu objectiu. De vegades però convé ser realista, tocar de peus a terra i continuar perseverant. Ofici o no, escriure és un d’aquells plaers que tothom pot practicar per pensar sobre la vida i el viure.