From the daily archives: "diumenge, març 25, 2012"

FOTO ALCALDES MODIFICADAAfegim avui tres nous alcaldes, de perfils polítics diversos, però que tenen molts elements en comú; els reptes de present i de futur i municipis en una zona d’alta densitat demogràfica o la proximitat en el territori, tots tres venen de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Ens acompanya JOSEP PERPINYÀ, alcalde de SANT JUST DESVERN. Municipi amb 16 mil habitants, situat a tocar de la Serra de Collserola, un espai natural molt integrat al teixit urbà que atorga valor afegit i una excel·lent qualitat de vida. Molt proper a Barcelona, manté l’essència dels seus orígens tot haver crescut moderadament en els darrers anys.
JOSEP PERPINYÀ, del Partit dels Socialistes de Catalunya, és alcalde de Sant Just Desvern des de l’any 2007. Té 49 anys. Home molt arrelat al teixit associatiu del municipi. Llicenciat en història moderna i diplomat en història de l’art des de finals dels 90 està vinculat a l’ajuntament.
També comparteix condició de tertulià ocasional del Maneres de viure MANUEL REYES, alcalde de Castelldefels, municipi de 62 mil habitants situat en el perímetre de la gran Barcelona. Castelldefels s’associa a platja i turisme, però més enllà de la seva façana litoral, espai de segones residencies i de lleure, manté un traç de ciutat també industrial que s’ha anat transformant en industria de serveis. Castelldefels ha acollit en els darrers anys nous habitants que fugien de la gran ciutat buscant major qualitat de vida.
JORDI
MANUEL REYES, del Partit Popular, és alcalde de Castelldefels des de les passades eleccions. Governa en coalició amb Convergència i Unió i el grup Associacions de veïns i veïnes independents de Castelldefels, deixant a l’oposició als grups d’esquerra i al PSC que havia governat el municipi històricament.
MANUEL REYES té 35 anys. És advocat, economista i enginyer tècnic en telecomunicacions. És un dels tres alcaldes del Partit Popular a Catalunya.
I finalment us presentem el tercer alcalde que avui ens acompanya en condició de tertulià ocasional del Maneres de viure, LLUÍS TEJEDOR, alcalde del PRAT. Municipi emblemàtic del litoral de Barcelona, amb 63 mil habitans i un amplíssim terme municipal d’una enorme varietat en textures; des d’espais naturals d’alt valor, a potents zones industrials i de serveis, passant per l’aeroport del Prat.
LLUÍS TEJEDOR, 60 anys, d’Iniciativa per Catalunya verds és l’alcalde metropolità més veterà d’un dels municipis més rics de la comarca del Baix Llobregat. És alcalde del Prat des de 1982. ( es a dir des de les primeres eleccions democràtiques Associar TEJEDOR i relat històric de la política municipal és un tot. Des de la seva responsabilitat al capdavant de l’ajuntament pratenc, ha observat i liderat la transformació i ordenació urbana i natural, d’una zona molt castigada per infraestructures i les velles industries.
Lluís Tejedor governa amb comoditat l’Ajuntament del Prat. Es una de les veus crítiques i bel·ligerants d’aquesta comarca. La presència d’infraestructures molt importants per la gran area metropolitana, donen força i capacitat de decisió aquest municipi.

FOTO BLOG FRANCESC MARC ALVARODeia Josep Pla; la memòria és molt important. És molt escassa. És la civilització. Ara la civilització és molt vaga. La indiferència ho cobreix tot, ho devora tot.
Sense temps per pensar tractem d’eludir responsabilitats. Fugim de la necessària revisió que demanden moltes de les coses que acceptem com a veritats més o menys absolutes, confortables i conformats però, per no haver-hi de pensar més del compte. D’aquesta manera transitem per una perillosa superficialitat.
Totes les històries tenen una part de memòria. Les individuals, les pròpies, però també les col·lectives, aquelles que deixen una traça evident en les societats humanes. Sense memòria, aquell inventari de records que van acomodar-se un dia en una part del nostre complex cervell, no hi ha relat, probablement no hi ha present.
Fer memòria és recordar, però també oblidar, recrear, transformar, imaginar. La memòria feta de records, també té una part de mentida.
Curiosament tenim a donar molt valor a la memòria, a la seva recuperació i exaltació. En canvi desprestigiem l’oblit. No tolerem oblidar.
La memòria per tant, no es una veritat absoluta, no es un tot inalterable, d’una sola versió. Hi ha moltes memòries, tantes com persones les han viscut, interioritzat i finalment expressat públicament.
Pel nostre convidat d’avui, parlar de memòria històrica resulta una contradicció profunda. Resulta més precís parlar de memòries col·lectives.
El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, tira del fil de la història per resituar, a partir de fets concrets la memòria, per atorgar-li un valor més reflexiu, per demostrar la seva extrema complexitat i confirmar-nos el seu dinamisme, com la suma del record, però també de l’oblit.
Ho fa a partir d’un llibre molt interessant; ENTRE LA MEMÒRIA I L’OBLIT. El laberint de la memòria col·lectiva.

Lluis-GavaldacXavi-MercadeDSC_1796La dimensió pública de Lluís Gavaldà s’ha expressat més enllà de la música, com a veu del grup Els Pets. Articles a la premsa, participació en programes de ràdio i televisió, molt vinculats al món de l’educació, han estat els àmbits on ha expressat les seves opinions i la seva forma de veure el món.
De moment els Pets viuen un dels seus períodes de silenci, a l’espera d’un nou disc que Gavaldà va confegint a foc lent, captant relats de vida que il·lustrin les seves lletres cada cop més madures.
Després de 25 anys a la carretera els Pets s’ha fet grans, però mantenen el vincle amb l’eterna joventut que suposa fer música i anar-se adaptant als canvis amb que la vida t’assalta.
Els seus fans, col·lectiu molt divers generacionalment, esperen noves cançons. Al grup, noves gires, concerts i aquella moguda que genera la publicació d’un nou disc.
Amb Lluís Gavaldà, home tímid segons pròpia definició, hem transitat pel centre de Tarragona, la seva ciutat, una de les seves passions, conversant de música i vida, acompanyats d’un excel·lent amfitrió amb qui hem gaudit d’una esplèndida conversa fragmentada.

lluis corominasLes aigües baixen tranquil·les a Convergència democràtica de Catalunya. Malgrat les tensions que genera l’acció de govern en moments complicats, el poder institucional que ostenta actualment, inèdit fins el moment, atorga la serenor suficient com per viure un 16e congrés sense sorpreses.
Des d’ahir divendres i fins demà diumenge, convergència democràtica de Catalunya revisa el seu present per encarar el futur.
Un congrés que confirmarà el lideratge sense fissures d’Artur Mas i que situarà Oriol Pujol com a home fort del partit. Per parlar del 16è congrés de Convergència que es celebra aquesta cap de setmana a Reus, establim comunicació amb Lluís Corominas, president de la ponència de l’àmbit institucional i organitzatiu i secretari executiu de territori i acció municipal de CDC.

ToulouseLa matança ocurreguda aquesta setmana en un institut de Toulouse porten al periodista i escriptor Antoni Puigverd a reflexionar sobre una societat, la nostra, que tendeix a l’extremisme. Una societat, segons Puigverd, on han desaparegut els espais de gris, tan de l’escola com de tota la formulació possible que fa que la gent reaccioni de manera extrema.

carlos marquez L’actual situació econòmica ha generat un increment de la desconfiança en les entitats financeres. Molts ciutadans han canviat la percepció i la relació amb bancs i caixes, resultat de males experiències compartides, de les incerteses que algunes entitats generen de cara al futur i resultat també d’haver d’assumir entre tots, que el model creat durant ela anys de bonança ha quedat obsolet.
Fa unes setmanes dedicaven l’espai Visió de conjunt a saber que podíem fer amb els nostres estalvis, dos edicions on el tema de les preferents, que afecten milers de ciutadans del país, va generar molt interès en els nostres oients.
Hem pensat que ens cal un espai per educar-nos o re-educar-nos al voltant dels nous temps que viu el mercat financer. Educació i formació per recuperar la confiança i saber que podem fer, amb major seguretat amb els nostres estalvis o necessitats financeres.

Per això un cop al mes obrirem l’espai EDUCACIÓ FINANCERA del MANERES DE VIURE, per analitzar algunes de les noticies més destacades del sector financer i que tenen una incidència directe en la nostra economia de butxaca.
En il·lustrarà sobre tot plegat, amb voluntat entenedora i didàctica, l’assessor financer i dummoney CARLOS MARQUEZ.

anxovaA peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora el territori en tota la seva amplitud i ple de matisos ens presenta un relat evocador d’una manera de ser i de viure.
Avui l’Escala i la indústria de l’anxova.

no-habra-paz-cartelAquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub a partir de la pel.lícual No habrá paz para los malvados d’ Enrique Urbizu amb José Coronado, Rodolfo Sancho, Helena Miquel y Juanjo Artero.
Un diumenge qualsevol l’inspector Santos Trinidad torna a casa i es veu involucrat en un triple assassinat. Un testimoni s’escapa i pot incriminar-lo. Santos Trinidad es llança a la caça de l’home mentre que la jutge Chacón encarregada del cas del triple assassinat avança minuciosament en la recerca de l’assassí. Santos Trinidad i Chacón descobriran que res és el que sembla i que el que ha començat com un simple cas de tràfic de droga acabarà sent quelcom molt més perillós.

sol picoAvui descobrirem la música que fa feliç la coreògrafa i ballarina Sol Picó que durant quatre dies, aquest cap de setmana i el vinent farà unes visites guiades molt especials al Museu d’Art Modern de Barcelona, el MNAC: n’oferirà la seva particular visió. No ho farà sola, l’acompanyaran quatre artistes, que proposen una interpretació molt personal d’unes obres mil·lenàries des de la perspectiva inèdita de la dansa, el cant i la música.L’activitat consisteix en un itinerari guiat per aquesta col·lecció de la mà de la dansa i la música d’Adele Madau (violí), Mariona Sagarra (cant), Verónica Cendoya i Sol Picó (dansa).
Després de l’espectacle també s’ha preparat per a l’ocasió un sopar “romànic” al Restaurant Òleum del MNAC creat expressament amb motiu de l’exposició i l’espectacle.
Sol Picó, per la seva professió comparteix molts minuts al dia amb la música, de manera que la resta del dia,per oci, no n’escolta gaire, només en moments puntuals com pot ser quan va en cotxe, tot i que hi va poc. Quan n’escolta, li agrada la música que fan músics de gèneres musicals tan diversos com Frank Sinatra, Chavela Vargas o el mateix Camilo Sesto.

TARRES-rfenÉs la Pepa Campà, la mare de l’Anna Tarrés, la seleccionadora de l’equip espanyol de natació sincronitzada un esport, que gràcies a l’esforç de persones que com l’Anna s’han estimat i s’estimen la sincro, ara es coneix tot i que continua sent un esport de dones i minoritari. Anna Tarrés va ser la protagonista de la conversa fragmentada del mes de gener. Un dia qualsevol de la seva vida, al CAR de St Cugat van descobrir que és una dona apassionada per la sincro, d’idees molt clares i gran disciplina. Avui la coneixem a través dels ulls de la seva mare amb qui ha parlat la Carme Parras.

casal 001Obrim les comunitats d’avui felicitant els membres del Consell de Joves de l’Hospital de sant Joan de Deu de Barcelona, que ja van ser en aquest espai fa uns mesos, perquè han guanyat el premi COLUMNA JOVE amb la novel.la 250 QUILÒMETRES
A la seva primera visita al programa ens explicàven tots els projectes que tenien entre mans com a Consell de Joves i un d’aquests era la novel.la que havien escrit entre tots supervisats per un escriptor professional. Havien acabat d’enviar la novel.la al concurs. Fa uns dies ens trucava en Juan carlos que avui no ha pogut venir per dir-nos que havien guanyat el concurs i que la novel.la ja sortia a la venda. Els hem volgut tornar a convidar perquè ens expliquin com ha anat tot plegat. Tenim la novel.la i ens acompanya en Victor Panicello, l’escriptor que va escoltar les històries d’aquests nois i noies i les ha convertit en una història on hi conflueixen els textos escrits per ells mateixos.

GUTIERREZEn aquesta societat superficial, hi ha qui prefereix passar desapercebut.
Mireu el vostre entorn més immediat, el cercle de familiars, amics i coneguts, i segur que identifiqueu una d’aquelles persones poc sorolloses, que sempre hi són, però que passen desapercebudes. Sense massa interès en destacar.
Els temps de bonança, de foment del individualisme, van generar la necessitat d’aparentar i destacar. De sobresortir d’aquella mitjana que no portava enlloc. La competitivitat, el cop de colze, el triomf van convertir-se en una metzina de consum massiu.
Ser una persona corrent, anar fent per la vida, tenir les justes necessitats i aspiracions personals, no era el patró d’exit. Més aviat el contrari.
Però la gent corrent són la immensa majoria. Gent que lluita per tirar les seves vides endavant, amb esforç, amb paciència i treball, amb dificultat que sovint es superen tirant dels fils de mons petits i senzill. La vida és la gent corrent, la que té veu i vot, però que sovint no és escoltada.
Avui parlem d’una dona corrent. D’una de tantes. Una d’aquestes dones, que com els homes, un dia ha d’enfrontar-se a un d’aquells cops amb que la vida ens assalta. Inesperats, determinants i que demanden deixar de ser corrent per esdevenir excepcional.
Escoltem a l’espai Maneres de viure millor el relat de la psicòloga clínica, sexologa, hipnoterapeuta i terapeuta Gestalt ARACELI GUTIERREZ, que ens presenta la seva novel·la UNA MUJER CORRIENTE.

Exercir la condició de pare o de mare no és fàcil. Ja sabem que els fills no arriben ni amb un pa sota el braç, ni amb el manual d’instruccions adjunt per educar-los convenientment. L’educació és un art on s’improvisa molt.
Per això la Míriam i la seva sòcia, la Núria, van pensar que de la mateixa manera que una persona pot anar al gimnàs o estudiar anglès, hi ha qui necessita rebre algunes lliçons solvents sobre l’exercici de la paternitat i la maternitat. Fins i tot per aquells que a temps parcial, cuiden dels fills d’altres, en condició de cangurs.
La idea va cristal·litzar en una proposta emprenedora que ara és el motor professional de la Míriam. Una escola de pares i cangurs a temps complert. Condició molt lligada a l’emprenedoria i que confirma com el mercat laboral canvia oferint alternatives que demanden d’un plus d’entusiasme i de passió per la feina.
La Míriam ens explica com son les coses quan s’intenta tirar un projecte professional en condició d’autònom i emprenedor, vacances, baixes, malalties…. No és fàcil, però són els temps que ens ha tocat viure. Temps de complexitats on educar i treballar acaben sent molt més que un moviment rutinari.

fotos noves 444