audio- llorençEn condició d’actor i director de teatre amateur, en Llorenç va adonar-se’n de les dificultats que les persones cegues o amb discapacitats visuals severes, tenien a l’hora de poder seguir amb normalitat una representació teatral.
A la representació oral li faltaven els detalls, les anotacions donen la dimensió exacte de l’obra representada. Aleshores en Llorenç va imaginar un metode per resoldre aquest problema. Però l’audiodescripció, com a sistema, ja feia temps que estava inventada. Tot i així, en Llorenç va dedicar la seva vida professional al foment i divulgació d’aquesta necessitat.
Adonar-se’n, fixar-se en les necessitats dels altres per assumir-les com a pròpies, posar-se a l’altre banda per entendre millor, esdevé un exercici d’empatia poc corrent en societats com la nostra. Tendim a delegar, a pensar que altres ja ho faran per nosaltres i que aquella determinada necessitat es molt llunyana a les nostres pròpies necessitats.
Oblidem sovint però, que la vida és capritxosa, sorprenent i del tot imprevisible i que de vegades, de forma inesperada, les necessitats dels altres acaben convertint-se en les nostres necessitats urgents.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *