From the daily archives: "diumenge, març 11, 2012"

Avui fa un any de tot plegat. I al Maneres de viure, que aquell cap de setmana va viure en primera persona els efectes i la dimensió d’aquella crisi, volem revisar com estant les coses un any després. Quan l’impacte s’esborra de la memòria col·lectiva, quan les càmeres i els corresponsals marxen i es comença a escriure la lenta i dolorosa història de la reconstrucció.
Ho fem al Maneres de viure compartint els propers minuts amb diferents testimonis així com amb Víctor Ugarte, Director de l’Institut Cervantes de Tóquio, el major centre dels que aquesta institució cultural té arreu del món, amb amb el físic nuclear escriptor i divulgador científic Manuel Lozano Leyva i amb el Cònsol general del Japó a Catalunya HiderihoTsubaki.
consul 012

cabana 055En molts sentits la crisi econòmica que estem vivint ens ha situat davant del mirall, conscients de les imperfeccions maquillades durant dècades i que han dissimulat els nostres defectes.
La crisi i l’evolució dels temps, que genera noves demandes i necessitats en la ciutadania del país. Davant d’aquest bany de realitat hi ha qui creu que ha arribat l’hora de fer un pas endavant per administrar millor els nous temps que sorgiran després d’aquest temps de dificultats.
El passat mes de gener, empresaris, sindicats i representants de la societat civil del país, reclamaven a Espanya en un acte a l’Ateneu de Barcelona, un millor tracte fiscal per a Catalunya. Una acció que reproduïa una demanda similar formulada un segle abans en el mateix espai, el concert econòmic a la reina regent Maria Cristina.
Una demanda unitària que posa de manifest un tema recurrent en les relacions entre Catalunya i Espanya. Unes relacions on la burgesia emprenedora ha tingut un paper fonamental com a motor econòmic en la Espanya del darrer segle i mig.
Arguments que centraran part de la conversa que compartim a l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR amb l’advocat i economista FRANCESC CABANA, des de 2011 president de l’Ateneu Barcelonès i autor, entre d’altres d’un llibre molt interessant LA BURGESIA EMPRENEDORA, una història apassionant que explica el relat econòmic i social del país.

manuel_pimentelLa reforma laboral aprovada pel govern del PP, passava aquest dijous el primer tràmit en el Ple del congrés dels diputats, convalidant el decret llei abans de convertir-se en projecte. 197 vots favorables i 142 en contra, han donat el llum verd al pas pel senat i la posterior aprovació definitiva.
Una reforma laboral que ens aboca a una convocatòria de vaga general i que per alguns sectors consideren un profund retrocés en els drets dels treballadors.
Afegim una nova Visió de Catalunya des d’Espanya conversant amb un home que va ser ex-ministre de treball amb el Partit Popular i ara, molt allunyat de la política activa, camina pel mon empresarial i literari.
Un andalús que continua sent una veu per ser escoltada.
Parlem a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya amb MANUEL PIMENTEL, president de l’associació espanyola d’empreses de consultoria, que acaba de publicar EL DECÁLOGO DEL CAMINANTE, una faula que pretén explorar i desenvolupar una de les més boniques capacitat humanes; el talent.

gavaldàVint-i-cinc anys de trajectòria han fet evolucionar el relat de Els Pets, un dels grup de pop més populars de la música feta en català. Lluís Gavaldà, lletrista i compositor de gran part dels temes de la banda de Constantí, reconeix el trànsit de la insolència juvenil a la maduresa més reflexiva.
Del blanc o negre de les primeres cançons amb intenció alliçonadora, als matisos i detalls que projecten les seves darreres cançons, desproveïdes de certeses absolutes.
És el relat i l’evolució d’una banda que ha sabut mantenir-se i renovar-se.
En aquest segon lliurament de la conversa amb Lluís Gavaldà continuem transitant per la part alta de la ciutat de Tarragona, el nucli històric de la ciutat, que ha refet el seu encant. Ens aturem davant la catedral, caminem pels seus estrets carrers…
Una conversa on Lluís Gavaldà ens relata la seva experiència amb la paternitat. Un canvi de vida que el va fer veure les coses des d’una nova perspectiva.

cabana 058La Volta ciclista a Catalunya comença dilluns 19 de març. El 2011 és l’any del seu centenari. És un dels esdeveniments ciclistes més antics del món només superat en anys pel Tour de França i el Giro d’Italia, a casa nostra els la manca de suport per part de les administracions i dels mitjans de comunicació han fet vque hagi perdut el protagonisme que havia tingut fa anys. El llibre “La Volta 1911-2011. Un segle d’esport i país”, escrit pel nostre col.laborador Rafael Vallbona i publicat recentment deixa constància de la importància d’aquest esdeveniment esportiu al llarg d ela història d’aquet país, en un moment en què la bici s’ha convertit per a molts en mitjà de transport; per a d’altres una manera de viure el temps lliure.

MAR MONEGAL 482Inaugurem un nou espai al MANERES DE VIURE. Us proposem anar al teatre sense moureu’s de casa tot i que estem segurs que després del què escoltareu avui en tindreu moltes de ganes d’anar a veure OXIGEN al Teatre Gaudí de Barcelona. Tres oients del programa ja l’han vist i avui són amb noslatres per explicar-nos què els ha semblat. Aquest és un espai de teatre i de vida perquè OXIGEN parla de moltes coses però sobretot de vida.
Dues parelles en Roger i l’Ona, la Marta i l’Àlex, veïnes viuen l’amor, la parella, la maternitat de diferent manera…OXIGEN és una obra de Mar Monegal a qui vam conèixer quan ens va explicar la seva història a l’espai amb què obrim el programa cada dissabte i cada diumenge. la seva història ens va captivar. Una infermera entregada a la seva feina que compaginava les urgències amb les classes de teatre. Es queda embarassada, al sisè més d’embaràs li recomanen fer repòs i escriu una primera obra de teatre que titula SUHI. Poc abans de néixer la seva filla l’renvia a dos premis i poc després de néixer la nena li comuniquen que els ha guanyat…. Quan la nena té dos anys un cap de setmana que es queda sola perfila OXIGEN una obra sobre la maternitat que acaba convertint-se n una obra sobre com es modifica una parella quan posen una criatura a les seves vides…. En parlem amb la Mar Monegal, l’autora i directora de l’obra, en Francesc Ferrer, un dels actors protagonistes i els oients que han anat a veure l’obra i que han vingut per fer-ne tertúlia: la Montse Sordé, en Rafael Casas i l’Esther Alòs.

Avui descobrirem quina música fa feliç a la ninotaire i dibuixant Pilarín Bayés, una il.lustradora molt prolífica i de dibuixos ràpidament reconeixibles. Un tret típic dels personatges que dibuixa és que tots tenen les galtes pintades de vermell.
Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort amb la que ha col·laborat des del 1964 i ha il·lustrat també molts llibres de caire didàctic o narratiu, auques cartells, etcSi bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a diaris com El Correo Catalán o El 9 nou.
El mes de setembre de 2011 es va inaugurar la mostra antològica Benvinguts al Circ de la Pilarín al Museu d’art de la Pell de Vic, un recorregut per la seva carrera professional. La Pilarín torna a estar d’actualitat perquè tot just s’acaba de publicar la reedició de l’àlbum Història de Catalunya de l’historiador Oriol Vergés amb il.lustracions de la Pilarín,El llibre que és un recorregut pels episodis més significatius de la història de Catalunya. Una aproximació als fets que han marcat les pautes del nostre país, des dels primers habitants de la prehistòria fins a l’actualitat, passant per Guifré “el Pilós”, el president Macià…Amb aquest llibre, editat per primera vegada el 1980 .i també Música de Catalunya.
Els gustos de la Pilarín són molt variats, van des de la música antiga de Jordi Savall, a grups més actuals, com ara els Antonia Font o els Manel tot i que posats a triar, es queda amb la que ella anomena “musica de la seva època”, com la música francesa, en concret la de l’Edit Piaf.
pilarin6mar2007

Joan-Aregioamb el senyor Aregio per valorar una dada molt preocupant, que incorporarem com element de reflexió en l’espai dels tertulians ocasionals d’avui; l’increment de l’accidentalitat i de les victimes mortals aquest primer trimestre de l’any 2012, prop d’un 30% més de morts a les carreteres que en aquest mateix pèriode de fa un any. Precisament el cap de setmana no està sent molt favorable en aquest sentit. 6 morts en només 24 hores. Precisament en un cap de setmana on el servei català de trànsit incrementava la presencia d’efectius per intentar reduir el nombre d’accidents.

juan sanchezEl professor Juan Sánchez-Enciso recupera un diari del 2001 en el què ell escrivia sobre les correccions d’uns examens dels seus alumnes i, a partir d’una situació quotidiana ens planteja reflexionar sobre com les situacions difícils i els conflictes ens ajuden a aprendre.

revenantEn aquest instant hi ha qui després d’un llarg període de silenci ofereix noves cançons, hi ha qui va prenent una balada escrita roent amb foc, la balada d’en braç trencat, hi ha qui vol tornar a escalfar els motors que el van fer deixar de somiar, hi ha qui s’adona que s’ha acabat el temps de no voler jugar,que han marxat les pors, ha tornat la veu hi ha qui vol fer un temps nou, qui creu que les coses han de cambiar.Històries que ens expliquen els N’gay n’gay en el seu darrer disc, Rabanant, publicat amb la discogràfica Discmedi.

TERTULIANS-OCASIONALS-300x225L’augment de a víctimes mortals a la carretera, un 35% més de victimes que l’any passat, són el punt de partida de la tertúlia que tractarà el tema de l’accidentalitat a les carreteres. Avui diumenge en parlem amb l’
Agustí Comotto, nascut a Buenos Aires i viu a Catalunya des de l’any 1.999. És il.lustrador de contes infantils. Li agrada explicar històries. Li interessa la Història i segueix de prop l’actualitat. També ens acompanya Carlos Márquez, assessor financer i dum money. Es dedica a donar xerrades en diferents àmbits fent pedagogia sobre la relació de les persones amb els diners on explica termes com educació o intel.ligencia financera.

La fascinació pels trens acompanya des de la infantesa el relat de Josep. L’avi el portava, quan era un nen, a voltar per l’estació del Nord o de França, majestuoses obres que concreten l’esplendor d’un altre temps en l’ús del ferrocarril. Temps on les estacions eren espais de trànsit, de fugida cap a la llibertat o d’arribada per gaudir d’una oportunitat.
El tren és moviment, paisatge, descobriment, un punt de partida i un punt d’arribada. La cadència d’aquell sotragueig que convidava contemplar amb calma el paisatge ha estat esborrada per l’alta velocitat que reivindica novament el tren com a mitja de transport.
En Josep manté el vincle amb el vell ferrocarril, nostàlgic, evocador, lligat a una visió romàntica de la vida… com tants que un dia van somiar en ser maquinistes i que de grans han construït el seu petit món ferroviari a escala.
Hi ha aficions que amaguen viatges imaginaris. Punts de sortida i d’arribada amb horaris marcats. Al Josep, els trens l’acompanyen des de sempre perdurant aquell vell lligam amb la infantesa.
Comença el maneres de viure, un programa que vol escoltar veus diverses que ens ofereixin una visió amplia del mon on vivim. De la lentitud del vell ferrocarril, evocadora per molts, a la rapidesa d’una alta velocitat que vol creuar fronteres, passant per aquelles rodalies imperfectes imprescindibles en la mobilitat de milers de ciutadans cada dia. Formes que expliquen Maneres de viure.

amics ferrocarril