From the daily archives: "diumenge, març 4, 2012"

marina subirats 315Els darrers vint i cinc anys han estat cabdals en el desenvolupament social i territorial de Catalunya en el seu conjunt. El país i la seva gent, poc tenen a veure amb les formes que s’expressaven a mitjans de la dècada dels vuitanta; aquella societat que superava l’etapa de la dictadura i la posterior transició i endegava un procés de canvi social espectacular. La concreció del progrés. El salt de la necessitat a la llibertat.
El període 1985-2006, marca una gran història social que convé mirar amb atenció, fixant-se en els detalls: els dels anys de gran creixement de la societat metropolitana a l’entorn de Barcelona, de millora de les situacions col·lectives, de disminució de les desigualtats. Un entorn demogràfic d’altíssima densitat, que servei de model genèric pel conjunt del país.
Millora en el nivell d’ingressos, polítiques públiques que redueixen les desigualtats, millors nivells culturals i formatius, major distribució de la riquesa, augment del consum, canvis en el món familiar i en les formes de vida de les dones… de la necessitat a la llibertat.
Curiosament més enllà del 2006, l’aturada, el decreixement, la sensació que tot ha canviat novament i que aquesta societat metropolitana del benestar forma part d’un relat vell, antic, del passat.
Aquestes reflexions sorgeixen d’un treball esplèndid, pel que representa de radiografia social, de mirada propera a un relat recent. Un quart de segle que ens va canviar. Profundament.
El llibre BARCELONA, de la necessitat a la llibertat, les classes socials al tombant del segle XXI, escrit per la sociòloga MARINA SUBIRATS, descriu aquests 25 anys de progrés, prenent com a referència les dades extretes de l’Enquesta Metropolitana en el període 1985/2006.

treball 001Així s’expressaven els manifestants el passat dia 20 contra la reforma laboral aprovada per govern fa unes setmanes. Una reforma a parer dels sindicats: ineficaç per l’economia i inútil per crear ocupació. La més agressiva de la història de la democràcia, diuen. Avui l’analitzem amb la catedràtica de Dret del Treball i de la seguretat Social a la UNiversitat Pompeu Fabra, Júlia Lopez.

felip puigÉs la Maria Rosa Godes, la mare del conseller Felip Puig. Un polític de llarga trajectòria. Enginyer de camins,canals i ports i llicenciat en Administració d’Empreses. Va començar en política enganxant pamflets i ha acabat al capdavant d’una de les conselleries més controvertides, la d’Interior. En altres mandats va ser Conseller de Medi Ambient i Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Fa molts anys que és a primera línia i per això abans de les darreres eleccions s’havia plantejat deixar la política, el compromís i vocació de servei al seu país lil han donat l’energia necessària per continuar. La Carme Parras ha parlat amb la seva mare i amb les seve sparaules ens dibuixa un home d’una gran sensibilitat.

lluisAquest mes de març caminem pel centre històric de la ciutat de Tarragona en companyia del cantant Lluís Gavaldà, líder de Els Pets.
A finals de la dècada dels vuitanta tot era molt diferent a com és ara i cantar en català encara representava un fet excepcional.
L’any 1989 un grup d’amics d’un poblet al costat de Tarragona, Constantí, entra en escena amb un nom i un posat singular: ELS PETS, formats per Joan Reig, veu i bateria, Falin Cáceres, baix i Lluís Gavaldà i veu i guitarra, que acompanyats per dues veus femenines, Les Llufes, presenten en públic el seu primer disc.
Han passat 25 anys, els Pets s’han fet grans però continuen sent un dels grups referents del pop fet en català.
Parlem amb Lluís Gavaldà en la conversa fragmentada de febrer, la veu i l’ànima del grup, mentre caminem pel centre històric de Tarragona, per la part alta, com es coneix aquesta zona de la ciutat.

Francesc_Xavier_Grau_URV_2Dimecres els sindicats i les principals organitzacions d’estudiants convocaven una jornada de vaga a les set universitats públiques del país, que van paralitzar parcialment la seva activitat.
Les mobilitzacions volien evidenciar el rebuig a la reducció de recursos públics destinats a l’educació.
S’ha parlat d’atac i ofec pressupostari. Arguments com l’encariment de matricules i taxes, empitjorament de les condicions de la docència i la investigació i acomiadament de personal, eren a parer dels convocats els arguments que justificaven les mobilitzacions.
El consell de l’estudiantat de les universitats catalanes va demanar als rectors que adoptin mesures per evitar que les retallades perjudiquin acadèmicament els estudiants.
L’any 2011 la generalitat va rebaixar un 16% els pressupostos de les universitats públiques, al que s’ha sumat un 2% en aquest 2012.
La secretaria d’Universitats i recerca afirma que s’han perdut prop de 600 llocs de treball, la major part dels quals corresponen a professors associats que treballaven a temps parcial i que no van veure renovats els seus contractes.
El disgust i el neguit ha anat en augment en els darrers mesos, entre els professionals de les universitats i els estudiants.
Milers de manifestants exigien que la universitat no pagui els plats trencats d’aquesta crisi. Un malestar social i generacional.
Les accions d’una minoria violenta a la fi de les marxes convocades, va moure de nou el focus d’interès i debat.
Un grup d’estudiants va ocupar el rectoral de la Universitat de Barcelona. L’any 2009 l’ocupació contra l’aplicació del Pla de Bolonya, va durar quatre mesos. També es va produir tancaments d’estudiants al rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Volem valorar aquesta setmana de mobilitzacions a les universitats catalanes en conversa amb FRANCESC XAVIER GRAU RECTOR DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI O PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’UNIVERSITATS PÚBLIQUES.

david viñas 003En temps complexos com els que ens està tocant viure, convé ser molt curós amb allò que es diu públicament a l’hora d’oferir possibles manuals d’autojuda personal, que ens impulsin cap a la recerca d’una felicitat o d’un benestar més o menys concret.
Els temps de bonança, superades les necessitats més bàsiques, més elementals, van generar l’esclat popular dels llibres d’autoajuda, manuals en forma de llibre on s’exposaven les fonamentals, el camí a seguir, per viure millor.
La proliferació del gènere d’autoajuda ha estat tant gran, que fins i tots les llibreries han obert seccions amb prestatgeries dedicades al tema on autors de procedència molt diversa aportaven solucions als nostres problemes de cada dia. Alguns han estat veritables èxits de vendes. D’altres han viscut menor fortuna però tots han compartit un sentit i un objectiu; fer-nos la vida més fàcil.
Tant material publicat no podia escapar-se a una reflexió en forma anàlisi literari. Sobre la forma i el mètode. Sobre els recursos i la seva eficiència. Una mirada crítica a l’autoajuda que ens pot servir per entendre millor.
Sentim curiositat per la crítica en una secció que respòn al nom de Maneres de viure millor.
Parlem del llibre ERÓTICA DE LA AUTOAYUDA, del professor de teoria de la literatura i literatura comparada de la Universitat de Barcelona, DAVID VIÑAS.

david viñas 005Són 11 mestres jubilades que creuen en la narració oral i que des de fa uns mesos visiten centres escolars sota el nom de: “Avies recuperadores de contes“. En un món dominat per la imatge elles volen recuperar el plaer d’escoltar una bona història, sense cap més condicionant que la veu i que siguin els nens els que es crein els seus propis personatges. De moment l’experiment funciona i amb els seus contes deixen bocabadats els més petits. Avui ens acompanyen tres d’aquestes àvies: la Mª Àngels Ollé, la Rosa Maria Pujadó i la Consol Rovira.

Aquesta teoría econòmica és el tema del què ens proposa el divulgador filosòfic JOSEP MUÑOZ a l’espai No tinc temps per pensar. La situa a Chicago, de on era l’economista Milton Friedman. El seu plantejament es pot resumir en el llibre Capitalisme i llibertat de Freeman.milton

havana3A peu o en bicicleta Rafael Vallbona explora en nostre territori de nord a sud; d’est a oest; passat i present imaginant un futur incert i cada diumenge ens envia un relat en forma de postal sonora.
Avui la postal ens arriba amb regust de rom des del C/ d’en Xifré a l’Havana. La història d’un català que va fer fortuna a Cuba.

Tesis-VcdObrim el nostre particular CINEBCLUB que cada diumenge la filòsofa CARMEN GALLEGO. Una pel.lícula escollida amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem TESIS i, a partir d’aquesta cinta, plantegem la pregunta que dóna lloc a l’anunciat d’aquest post: El mercat decideix el què es veu a les pantalles?
Tesis és el primer llargmetratge d’Alejandro Amenábar, amb el que es va donar a conèixer i amb el que va recollir grans elogis de la crítica i el públic. Protagonitzada per Anna Torrent, Eduardo Noriega i Fele Martinez. Angela prepara una tesi doctoral sobre violencia audiovisual, el seu director de tesi descobreix accidentalment una pel.lícula i al dia seguent apareix mort. Angela i Chema, un company de facultat descobriran que es tracta d’una snuff-movie, on una noia és torturada i assassinada mentre la graven. Un món audiovisual diferent i perillós a la vegada que desconeixen s’obra davant d’ells. Angela pot ser la protagonista de la seguent “snuff-movie”.

Albert-GuinovartAvui descobrirem la música que fa feliç un altre músic i compositor que precisament està d’actualitat per diversos motius. El més inminent és el premi Óscar que ha rebut la banda sonora de The Artist de la qual ell és responsable de part de l’orquestració.
Guinovart és un dels músics catalans més polífacètics que com a pianista ha passat per orquestres com la Simfònica de Barcelona, Nacional de Catalunya, la Simfònica de Madrid, l’Orquestra del Festival de Sydney…la seva trajectòria com a compositor és amplissima: ha fet òpera, ha fet ballet, música de cambra, bandes sonores de cine i de televisió, ha escrit musicals com Mar i Cel, La Vampira del Raval que es pot veure actualment al Teatre del Raval. Guinovart també està d’actualitat perquè amb motiu del seu 50è aniversari, que celebrar amb els seus fa uns dies. Va ser en un concert homenatge a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori en què hi van assistir intèrprets que poden defensar amb màximes garanties les seves múltiples facetes. Hi seran, per exemple, Nina, Elena Gadel, Andoni comas, Ivan Labanda, així com el Logam Brass Quintet, a més del mateix Guinovart al piano.

bojos 005Ens acompanya en Pedro, l’Alícia i en Joan. Un ex-tècnic d’IBM, una diplomada en Ciències empresarials i un ex-professor de literatura catalana. Tots tres van haver de deixar la seva feina quan els van diagnosticar un trastorn mental però els ha unit la ràdio. Des de fa un temps participen en les activitats de l’Associació salut mental del baix llobregat Sud on participen en diferents programes de ràdio.
També és amb nosaltres en Jaume Vidal. Ell és el president de l’Associació de Salut Mental del Baix Llobregat Sud. Des d’on es dedica a treballar perquè persones amb malalties mentals i els seus familiars trobin un espai per compartir experiències

Tempus-fugit-Bruno-Oro_ARAIMA20110420_0078_23Hi ha un petit extraterrestre que ha bulat les lleis galàctiques, sintàctiques, hi ha qui s’adona que no ha nascut per cambiar, la reina de l’alegria passeja descalça per París, el senyor silenci s’està tornant cec, s’asseu tot quiet, ja no pot plorar. Hi ha qui s’adona que li poden treure tot, la son, l’amor, l’honor i el tron. Tot, menys Cadaqués. Hi ha qui somia en Narayama, una mort sense color.
Històries que ens explica Bruno Oro en el disc “Tempus fugit”, publicat per la discogràfica Música Global.