From the monthly archives: "març 2012"

setmana santaEl filòsof  Josep Muñoz-Redón cita un parell de reflexions filòsofiques sobre la Setmana Santa, començant per la del comte André Sponville.

bielsa mauricioAlgunes de les tensions i maldecaps que suportem resultat d’aquest enrenou col·lectiu que ens ha tocat viure, són més lleugeres gràcies a l’espectacle del futbol. L’entreteniment que remou sentiments i emocions, que serveix per expressar identitats, per dirimir discusions sobre el valor de la justíca, per mesurar el poder del dèbil front el poderós, per vencer l’etern enèmic. És un joc… però no tant sols.
D’aquesta manera el futbol i els seus actors alimenten la vida de cada dia, ens evadeixen dels maldecaps, actuen com antídots per rebaixar el pensament.
El futbol parla d’una manera artifical de la vida. Un circ ric en expressions que de tant en tant ha de visitar el divan del psicoanalista.
Una funció de la que cada setmana se’n ocupa al Maneres de viure, el psicoanalista i periodista esportiu Fabian Ortiz.

VOCES GITANASD’aquí a una setmana, el 8 d’abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. És un dia important per a una comunitat que encara avui pateix l’estigma i la discriminació. Un món divers que reclama el seu espai en aquesta societat en transformació i on les dones i els joves juguen un paper trascendental.
Els gitanos són avui els protagonistes del Visió de Conjunt. Donem la benvinguda a Paqui Perona, presidenta de l’Associació VOCES GITANAS.

nostalgiaAvui ens preguntem què s’entén exactament per aquest sentiment que té molt a veure amb les festes, amb els períodes vacacionals, que sempre evoquen als records, persones, a temps passats, que no necessàriament foren millors. Tot i que la nostra percepció ens diu una altra cosa.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui contactem amb MÓNICA ESGUEVA, escriptora, autora de Cuando seas feliz, coach, conferenciant i escriptora, experta en intel·ligència emocional.

altercadosEl ressò de la vaga general del 29M dóna peu a la reflexió del periodista i escriptor Antoni Puigverd que, a partir de les afirmacions fetes pels protagonistes de la vaga i dels seus rivals, diu que entre nosaltres funciona de manera asfixiant el perjudici ideològic que fa que jutgem les coses abans que s’hagin produït.

huelgaEl setmanari d’avui tractarà, entre d’altres temes, sobre el resultat de les eleccions andaluses i asturianes, que donen un respir al PSOE i generen un problema inesperat al Partit Popular, així com també de la trobada del ministre d’economia Luis de Guindos amb el president de la Generalitat Artur Mas, on no es va parlar del pacte fiscal.
TAmbé hi haurà temps per parlar sobre les tensions que provoca el projecte Eurovegas, aquesta setmana que delegacions catalanes i madrilenyes han visitat Las Vegas, així com també de l’anunci del tancament per part del ministeri de defensa de l’escola de suboficials de Talarn, al Pallars Jussà, un cop molt dur per les economies locals de la zona.
Un altre dels temes informatius de la setmana i del què en farem esment és l’èxit de públic i expositors de la Fira Alimentaria a Barcelona, més de 142 mil assistents.
I se’ns dubte, parlarem dels efectes i les possibles conseqüències provocada per la vaga general del passat dijous, extremament previsible en les valoracions però que expressa en el seu conjunt el profund malestar d’una societat en tensió com a conseqüència de la crisi econòmica.

31Joan_RangelL’amnistia fiscal anunciada pel govern espanyol, amb la qual espera recaptar 34.300 euros, a través de l’exoneració al capital que torni a Espanya, que només pagarà un gravament del 10%, ha estat se’ns dubte la mesura més polèmica i criticada de les presentades ahir. Un pressupostos generals de l’Estat que inclouen un ajust de 27.300 milions, que inclourn una pujada d’impostos per un valor de 12.314 milions d’euros i una retallada de despeses de 13.400.
Valorem aquests pressupostos generals, els més austers de la història de la democràcia amb el portaveu de pressupostos del Grup socialista al congrés, JOAN RANGEL

ARTURO DEL DRETL’Arturo tenia 15 anys quan va decidir escriure una novel·la i presentar-la a un premi literari per a joves. Jordi Sierra i Fabra, veterà escriptor que donava nom aquell concurs va trucar personalment l’Arturo per comunicar-li que havia estat el guanyador. Poc temps després, en plena adolescència, veia publicat el seu primer llibre i confirmat el seu desig de ser escriptor.
Tres llibres més tard, l’Arturo ja coneix el pa que s’hi dona i tot i que de moment no hi ha motius pel desànim, comença a observar les dificultats que suposa voler viure de la literatura, d’escriure llibres.
Però les sanes passions, aquelles que en ser practicades fan perdre la noció del temps, impulsen aquest aspirant a professor de literatura a mantenir el seu idil·li amb un ofici del que molts pocs viuen còmodament.Viure escrivint és el seu objectiu. De vegades però convé ser realista, tocar de peus a terra i continuar perseverant. Ofici o no, escriure és un d’aquells plaers que tothom pot practicar per pensar sobre la vida i el viure.

FOTO ALCALDES MODIFICADAAfegim avui tres nous alcaldes, de perfils polítics diversos, però que tenen molts elements en comú; els reptes de present i de futur i municipis en una zona d’alta densitat demogràfica o la proximitat en el territori, tots tres venen de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Ens acompanya JOSEP PERPINYÀ, alcalde de SANT JUST DESVERN. Municipi amb 16 mil habitants, situat a tocar de la Serra de Collserola, un espai natural molt integrat al teixit urbà que atorga valor afegit i una excel·lent qualitat de vida. Molt proper a Barcelona, manté l’essència dels seus orígens tot haver crescut moderadament en els darrers anys.
JOSEP PERPINYÀ, del Partit dels Socialistes de Catalunya, és alcalde de Sant Just Desvern des de l’any 2007. Té 49 anys. Home molt arrelat al teixit associatiu del municipi. Llicenciat en història moderna i diplomat en història de l’art des de finals dels 90 està vinculat a l’ajuntament.
També comparteix condició de tertulià ocasional del Maneres de viure MANUEL REYES, alcalde de Castelldefels, municipi de 62 mil habitants situat en el perímetre de la gran Barcelona. Castelldefels s’associa a platja i turisme, però més enllà de la seva façana litoral, espai de segones residencies i de lleure, manté un traç de ciutat també industrial que s’ha anat transformant en industria de serveis. Castelldefels ha acollit en els darrers anys nous habitants que fugien de la gran ciutat buscant major qualitat de vida.
JORDI
MANUEL REYES, del Partit Popular, és alcalde de Castelldefels des de les passades eleccions. Governa en coalició amb Convergència i Unió i el grup Associacions de veïns i veïnes independents de Castelldefels, deixant a l’oposició als grups d’esquerra i al PSC que havia governat el municipi històricament.
MANUEL REYES té 35 anys. És advocat, economista i enginyer tècnic en telecomunicacions. És un dels tres alcaldes del Partit Popular a Catalunya.
I finalment us presentem el tercer alcalde que avui ens acompanya en condició de tertulià ocasional del Maneres de viure, LLUÍS TEJEDOR, alcalde del PRAT. Municipi emblemàtic del litoral de Barcelona, amb 63 mil habitans i un amplíssim terme municipal d’una enorme varietat en textures; des d’espais naturals d’alt valor, a potents zones industrials i de serveis, passant per l’aeroport del Prat.
LLUÍS TEJEDOR, 60 anys, d’Iniciativa per Catalunya verds és l’alcalde metropolità més veterà d’un dels municipis més rics de la comarca del Baix Llobregat. És alcalde del Prat des de 1982. ( es a dir des de les primeres eleccions democràtiques Associar TEJEDOR i relat històric de la política municipal és un tot. Des de la seva responsabilitat al capdavant de l’ajuntament pratenc, ha observat i liderat la transformació i ordenació urbana i natural, d’una zona molt castigada per infraestructures i les velles industries.
Lluís Tejedor governa amb comoditat l’Ajuntament del Prat. Es una de les veus crítiques i bel·ligerants d’aquesta comarca. La presència d’infraestructures molt importants per la gran area metropolitana, donen força i capacitat de decisió aquest municipi.

FOTO BLOG FRANCESC MARC ALVARODeia Josep Pla; la memòria és molt important. És molt escassa. És la civilització. Ara la civilització és molt vaga. La indiferència ho cobreix tot, ho devora tot.
Sense temps per pensar tractem d’eludir responsabilitats. Fugim de la necessària revisió que demanden moltes de les coses que acceptem com a veritats més o menys absolutes, confortables i conformats però, per no haver-hi de pensar més del compte. D’aquesta manera transitem per una perillosa superficialitat.
Totes les històries tenen una part de memòria. Les individuals, les pròpies, però també les col·lectives, aquelles que deixen una traça evident en les societats humanes. Sense memòria, aquell inventari de records que van acomodar-se un dia en una part del nostre complex cervell, no hi ha relat, probablement no hi ha present.
Fer memòria és recordar, però també oblidar, recrear, transformar, imaginar. La memòria feta de records, també té una part de mentida.
Curiosament tenim a donar molt valor a la memòria, a la seva recuperació i exaltació. En canvi desprestigiem l’oblit. No tolerem oblidar.
La memòria per tant, no es una veritat absoluta, no es un tot inalterable, d’una sola versió. Hi ha moltes memòries, tantes com persones les han viscut, interioritzat i finalment expressat públicament.
Pel nostre convidat d’avui, parlar de memòria històrica resulta una contradicció profunda. Resulta més precís parlar de memòries col·lectives.
El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro, tira del fil de la història per resituar, a partir de fets concrets la memòria, per atorgar-li un valor més reflexiu, per demostrar la seva extrema complexitat i confirmar-nos el seu dinamisme, com la suma del record, però també de l’oblit.
Ho fa a partir d’un llibre molt interessant; ENTRE LA MEMÒRIA I L’OBLIT. El laberint de la memòria col·lectiva.