166-1-gAl Barça l’espera una nova final. Res de nou en els darrers quatre anys de lideratge de Josep Guardiola. 13 títols de 16 possibles en les màximes competicions on l’equip ha jugat.
La final de la copa del Rei promet emocions notables davant l’Atlètic de Bilbao. Acostumar-se a guanyar no es difícil, atorga un excés de plaer i un molt de reconeixement. Resulta molt més dur administrar la derrota, saturada de fustració i desànim. Però el costum, en la victòria o en la derrota, acaben per resultar difícils de gestionar. Com en tot a la vida, l’equilibri resulta fonamental.
Cada setmana aquesta hora, el periodista i psicoanalista Fabian Ortiz, situa El futbol al divan i que avui pren la rutina com a punt de partida per reflexionar sobre el què tenen de normal i de malaltís les rutines. Diu que ho tenen tot, tant el que és bo com el que és dolent.
Acostumar-se a gunyar pot ser una rutina, el mateix que acostumar-se a perdre. A Pep Guardiola cal atribuir-li el mèrit d’aconseguir mantenir l’esperit de lluita i de superació a jugadors que podrien tenir ja la vida resoldre. El cas contrari, el dels perdedors, és l’exemple de l’equip infantil de futbol que apareix al documental L’equip petit, que no només no ha marcat cap gol a la lliga sino que n’ha rebut a cabassos. Però s’ho prenen amb esportivitat perquè el què volen és practicar esport. En aquest cas el mèrit és dels pares i de l’entrenador ja que els han inculcat que quan perdre esdeveneix rutina, sempre hi ha un demà que ens promet un partit de tornada.

Tagged with →  
Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *