les porsLa por ens paralitza. Estem en una societat que ens està injectant unes dosis de por col.lectiva davant la situació de crisi i davant de les respostes a un futur incert. Aquest és el punt de partida de Juan Sánchez Enciso a l’hora de parlar de les pors dels pares i mares davant dels seus fills i filles adolescents. Ens porta un decàleg de punts de reflexió sobre la por, adreçats a pares i a mares tot i que també pot interessar al professorat.
-La por és un traspàs en l’adolescent d’un problema nostre, dels adults.
-La por és la perversió de la prudència. és una eina adaptativa de l’ésser humà, el problema és quan es coverteix en una filosfofia educativa. En aquest cas, no està bé.
-La por conforma persones amb por, amb necessitat de protecció i amb una enorme necessitat de ser autònoom.
-La por és el discurs del poder, els causants de la crisi ens intenten controlar a través de la por. Cal distinció entre autoritat i poder.
-La por alimenta en l’adolescent un conflicte extrem entre una situació de rebelia i una situació d’obediència.
-La por acostuma als adolescents a ser més reactius, no els permet analitzar. Si eduquem els adolescents en la por no els estem fent reflexius.
-La por empobreix el món de l’adolescent i el seu camp d’expansió i actuació. Un adolescent amb por limita la seva experiència vital.
-La por es basa en l’escassa confiança en l’adolescent i els seus recursos per sortir-se’n.
La por limita el mateix procés d’aprenentatge perquè tot ho tenyeix amb el color del perill. No aprenem relaxadament perquè tenim por a l’exposició. Aprendre també vol dir actuar, quan tenim por, no aprenem,.
-De la por no es pot passar directament al valor. De la por es passa a la por.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *