From the monthly archives: "gener 2012"

Centre Excursionista fotoSegurament a aquesta hora milers de persones es preparen per sortir a caminar o bé ja fa estona que caminen tot esperant fer el cim. A l’espai de les comunitats d’avui parlem del Centre Excursionista de Catalunya. Una entitat fundada l’any 1876 amb el nom d’Associació Catalanista d’Excursions Científiques amb l’objectiu de fer sortides per estudiar les riqueses de Catalunya des d’aspectes científics, literaris i culturals. El passat mes d enovembre celebraven els 135 anys d’història. El més important és que l’entitat s’ha sabut adaptar als nous temps actualment gaudeix de molt bona salut. En parlem amb en Josep Manuel Puente.

carme_ruscalleda_1596_635x1Avui descobrirem la música que fa feliç la cuinera Carme Ruscalleda, xef i propietària del restaurant Sant Pau ubicat a Sant Pol de Mar qui es confessa una gran apassionada de la música, sobretot de les sardanes i de música de cantautors i també de la ràdio, amb la que sol despertar-se, sobretot els caps de setmana. A l’hora de treballar, ja sigui per experimentar amb una nova recepta o escriure algun pròleg no li agrada posar-se música de fons. Els dies que no treballa, i entre la música de cantautors, es queda amb Serrat i Sabina.

flor del malAquesta és la pregunta que plantegem al Cineclub, que cada diumenge condueix la filòsofa CARMEN GALLEGO. La flor del mal és la pel.lícula escollida d’aquesta semana amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Del director Peter Kosminsky amb Michele Pfeiffer i René Zellweger, entre d’altres, la cinta explica la historia de l’Àstrid ,una adolescent que viu amb la seva mare, mai ha conegut el seu pare. Mare i filla s’entenen a la perfecció fins que un bon dia acusen d’assassinat a la mare. A partir d’aquell mateix moment Astrid va aparar a diferents cases d’acollida i s’haurà d’enfrontar a situacions extremes que la transformaran. L’únic que no canvia en la seva vida és la influencia que sobre ella exerceix la seva mare.

ELI BLOCDe forma molt genèrica associem l’esport a la precocitat. Cada cop esportistes més joves assoleixen l’elit, convertint-se en referents d’una determinada disciplina. Talent i habilitat que dispara trajectòries personals a velocitat de vertigen.
L’ Elisabet és una campiona del món en la seva categoria de vela. Un camí traçat lentament, amb paciència, constància i en paral·lel a les possibilitats econòmiques de la seva família. Per això ara amb 30 anys, somnia encara en fer un parell de somnis realitat: competir en uns Jocs Olímpics i qui sap si donar una volta al món en veler.
Històries com la de l’Elisabet ens demostren que ens convé no perdre l’esperança i que les il·lusions també són possibles cuinades a foc lent. Tot plegat en un temps on la precocitat i la velocitat per assolir fites i reptes ens ha fer perdre el gust pels detalls que anem descobrint al llarg del camí.

CESCPot semblar un tòpic, una d’aquelles frases fetes tant habituals en el món de l’esport i en la projecció d’aquest des de la premsa especialitzada, però més que mai la grandesa del futbol ha quedat demostrada en les dues darreres eliminatòries de quarts de final de la copa del rei.
Un equip de segona B, el club deportivo Mirandes, eliminava en el darrer minut del temps de descompte l’Espanyol de Pochettino. Dimecres el Barça, que sortia com a clar favorit després del partit d’anada al Santiago Bernabeu, patia davant d’un Madrid que va superar l’efecte psicològic i de pas l’efecte Mourihno per plantar cara i gairebé emportar-se l’eliminatòria.
Res està escrit. Aquesta és la grandesa del futbol, quan la pilota comença a rodar. Tòpics i frases fetes que avui situem al Divan on el psicoterapeuta i periodista Fabian Ortiz, situa cada setmana el futbol.

GOMERA OKViatger incansable, amant de llocs i gents inclassificables ens descriu paisatges tan diferents dels nostres, el periodista i escriptor Gabi Martinez ens explica petites històries de La Gomera.

bruce 001Als anys 70 Constantino Romero treballava a la Cadena Ser i escrivia al Diario femenino. Tenia una nòvia nordamericana i viatjava sovint a Los Angeles. L’estiu del 1973 les seves vacances van coincidir amb la convenció de la companyia CBS, va fer tots els impossibles per assistir-hi i allà va descobrir “un tio boníssim”.
Era un desconegut Bruce Springsteen amb un disc editat amb 4 cançons. A la tornada a Espanya Tino Romero es va fer un fart de punxar aquelles cançons del vinil Greetings from Asbury… Així cpomençava l’idili del Boss amb Espanya. Una relació que recullen amb tota mena de documents i detalls els periodistes Jordi Biancciotto i Mar Cortès al llibre “Bruce Springsteen en España”, un volum imprescindible per als fans de Springsteen que edita Quarentena edicions.

Rafael_SantandreuAquesta és la pregunta que ens formulem avui referida a un terme que fa referència a un manera de pensar i procedir comuna en la majoria de persones; tot i que el tòpic dóna la volta a aquesta idea i diu que “el sentit comú és el menys comú dels sentits”. Però volem anar més enllà de les definicions normatives i del tòpic.
Per trobar resposta a la pregunta desconcertant d’avui ens acompanya RAFAEL SANTANDREU, psicòleg clínic, autor del llibre El arte de no amargarse la vida. Un llibre interessantíssim que ens ensenya a convertir-nos en éssers forts a nivell emocional partint d’un sentit de la lògica que qüestiona la mala filosofia de vida que ens envaeix.
Rafael Santandreu també ha estat professor de la Universitat Ramon Llull.

El 31 de gener és el dia de l’arbre. Aquesta efemèride és el punt de partida del filòsof Josep Muñoz-Redón per parlar, a través d’una metàfora arbòria de com l’home modern, en la complexitat en la que viu, no acaba de veure entre la complexitat dels arbres i es queda amb els elements particulars, de les que no n’acaba sabent ni les característiques ni el text. Cita les referències filosòfiques al respecte que en fan, per exemple, Francesc Pujols, qui dèia que no es tracta d’enumerar els arbres del bosc un per un sino concebre que cadascun d’ells formen un univers del què se’n poden conèixer les lleis que regeixen aquest bosc i perquè néixen i perquè moren aquests arbres. També anomena el què en pensen en aquest sentit Ramon Llull i el seu arbre de la ciència i Descartes, qui acaba concebent la sabiesa humana en forma d’arbre i fa una mena de sistema orgànic que hi ha un arbre que té la metafísica a les arrels, el tronc és la física i la filosofia i les branques les ocupen les altres ciències, principalment la medicina i la moral. Arbres-6

El jardí japonès es fonamenta en tres elements fonamentals.
D’Orient ens arriba una altra reflexió: si vols ser feliç

 

Auguste Roden va esculpir en bronze el cos d’un home nu que assegut feia descansar el seu cap al revés de la seva ma esquerra. El pensador de Roden, inspirat en la Divina Comèdia representa Dante a les portes del infern. Un esplèndid moment per repensar el viscut, potser sense massa opció d’esmena. Un gest que concreta aquell instant necessari, útil, per anar trobant el sentit al fet de viure. Pensar en la pròpia vida, però abans d’acabar a les portes del infern.
Cada dissabte Josep Muñoz ens convida, a partir de la filosofia, a trobar temps per pensar.

SPANAIR AVIOL’economia marca l’actualitat informativa de la setmana, encapçalada per l’acord al que han arribat la patronal espanyola i els sindicats d’una moderació salarial fins el 2014, un pas important que apropa un possible acord per la reforma laboral.Els agents socials acordaven no apujar els sous per sobre del 0’5% aquest any, el 0’6% l’any vinent i l’1% el 2014. També aquesta setmana el Fons Monetari Internacional donava una molt mala notícia a Espanya en vaticinar que l’estat espanyol haurà d’afrontar dos anys més de dura recessió econòmica.
La Unió europea exigia aquesta setmana que Espanya compleixi amb l’objectiu de dèficit públic, tot i els dubtes del ministre d’hisenda Cristobal Montoro i les incerteses expressades pel responsable d’economia Luís de Guindos.  Però aquest dissabte dediquem el nostre Setmanari a la situació provocada per la fallida d’Spanair, modificant bona part dels continguts habituals.

angels garciaL’Àngels lluita amb altres veïns del seu barri per la protecció d’un edifici històric de la ciutat de Barcelona. Una causa comuna que va sorgir de forma espontània sumant complicitats. Hi ha persones que miren una mica més enllà de la seva realitat immediata, del seu dia a dia, per fer de la defensa dels interessos comuns un motiu de lluita i d’implicació personal.
L’Àngels ens parla d’entrenament vital, d’una mena de cultura adquirida amb el pas dels anys resultat de la valentia i l’honestedat, trets que identifica en bona part en l’educació rebuda.
Es un forma de mirar la vida, llunyana de la indiferència i del individualisme. La resposta, a parer de l’Àngels, d’una societat madura que creix amb més força a partir de la crisi. Una societat que qüestiona i demana respostes. Que exigeix una nova forma de fer dels responsables polítics i econòmics. Un exemple que ens convida a entrenar-nos vitalment per créixer en la valentia i l’honestedat.

norbert 154El canvi és permanent, constant, al llarg de la història de la humanitat. Tot i així, hi ha determinades èpoques on la manifestació i percepció d’aquests canvis, resulta molt més evident i notòria. Ara ens ha tocat viure un temps de canvis molt profunds, de transformacions molt importants. Una societat que muda de pell, que abandona una etapa per encetar-ne un altre indefinida encara.
El canvi genera tensions, però ens ha permès evolucionar. En un primer moment la por ens paralitzen. Però la resposta a la pors en ajuda a créixer. D’aquesta manera, les societats evolucionen.
Enmig del desconcert pel nou temps, creix el desànim, l’abandonament, la sensació que rés podem fer, més deixar-nos arrossegar per un corrent inevitable. Però hi ha qui pensa que la suma d’accions individuals pot esdevenir efectiva per generar un gran moviment col·lectiu.
Serem capaços d’aprendre dels errors comesos. En sortirem reforçats, moral i èticament. L’ètica pot definir-se com el costum o l’hàbit que ens atorguem per assolir el bé. Un bé individual que suma per construir el bé comú. Un manual de principis bàsics que ni la política, ni l’economia ha tingut com a referents en els darrers temps. Sobretot en els anys de bonança i consumisme.
Ara toca reinventar-nos, repensar-nos. I en aquest procés, l’ètica és el marc conceptual que ens pot ajudar a viure millor.
Del valor i el sentit de l’ètica en aquest món en canvi, en volem parlar en els propers minuts de conversa amb el catedràtic d’ètica a la Universitat de Barcelona i degà de la Facultat de Filosofia, NORBERT BILBENY, que aquest matí de dissabte ens acompanya dins l’espai MANERES DE VIURE I PENSAR.

TERTULIANS OCASIONALS La manca d’educació de la població pel què fa a valors ètics, que es confonen amb els valors econòmics és el tema que encapçala la tertúlia d’avui en la que també es parlarà sobre l’actitut del capità del Costa Concordia abandonant el vaixell a la que va poder són alguns dels temes dels que tractarem a la tertúlia, avui amb Carlos Márquez, assessor financer i dum money, un terme que descriu la planificació del diner a llarg termini. Es dedica a donar xerrades en diferents àmbits fent pedagogia sobre la relació de les persones amb els diners on explica termes com educació financera o intel.ligencia financera. També s’estrena a les tertúlies del Maneres de viure Agustí Comotto, nascut a Buenos Aires i residemt a Catalunya des de l’any 1.999. És il.lustrador de contes infantils. Li agrada explicar històries. Li interessa la història i segueix de prop l’actualitat. El tercer tertiulià és en Fèlix Eroles, qui treballa com a cap d’Innovació i en consultories en l’àmbit de la informàtica i de la Formació d’empreses. Molt actiu en les reivindicacions per la custòdia compartida dels fills.