El 31 de gener és el dia de l’arbre. Aquesta efemèride és el punt de partida del filòsof Josep Muñoz-Redón per parlar, a través d’una metàfora arbòria de com l’home modern, en la complexitat en la que viu, no acaba de veure entre la complexitat dels arbres i es queda amb els elements particulars, de les que no n’acaba sabent ni les característiques ni el text. Cita les referències filosòfiques al respecte que en fan, per exemple, Francesc Pujols, qui dèia que no es tracta d’enumerar els arbres del bosc un per un sino concebre que cadascun d’ells formen un univers del què se’n poden conèixer les lleis que regeixen aquest bosc i perquè néixen i perquè moren aquests arbres. També anomena el què en pensen en aquest sentit Ramon Llull i el seu arbre de la ciència i Descartes, qui acaba concebent la sabiesa humana en forma d’arbre i fa una mena de sistema orgànic que hi ha un arbre que té la metafísica a les arrels, el tronc és la física i la filosofia i les branques les ocupen les altres ciències, principalment la medicina i la moral. Arbres-6

El jardí japonès es fonamenta en tres elements fonamentals.
D’Orient ens arriba una altra reflexió: si vols ser feliç

 

Auguste Roden va esculpir en bronze el cos d’un home nu que assegut feia descansar el seu cap al revés de la seva ma esquerra. El pensador de Roden, inspirat en la Divina Comèdia representa Dante a les portes del infern. Un esplèndid moment per repensar el viscut, potser sense massa opció d’esmena. Un gest que concreta aquell instant necessari, útil, per anar trobant el sentit al fet de viure. Pensar en la pròpia vida, però abans d’acabar a les portes del infern.
Cada dissabte Josep Muñoz ens convida, a partir de la filosofia, a trobar temps per pensar.

Share →

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *